Camí de s'Eremitori o camí vell de Muro (28 maig '22)
Esperonejat per descobrir nous paisatges, noves experiències sensorials i culturals, no està desencaminat dir que he deixat un poc de banda la muntanya de Tramuntana a favor dels paisatges rurals i foravilers dels pobles de l'interior de la nostra illa. El plaer que em provoca el descobriment de racons, camins, paisatges, construccions peculiars, etc. a l'entorn rural és similar a l'emoció que m'invaeix al trobar a la muntanya aquells racons amagats, senders i camins inversemblants quasi impossibles d'imaginar salvant una altitud increïble en poc temps i espai.
Així que, proveïnt-me d'informació de diferents fonts així com aprofitant la meva capacitat d'improvissar i explorar espais desconeguts, m'he llançat a recórrer camins a la recerca de la nostra rel moltes vegades oblidada enmig dels camps, allà on l'antigor roman per ser descobert per diferents sensibilitats.
Amb la companyia inestimable de la meva cussa India, estic recorreguent aquells camins de l'interior mallorquí que em fa retrobar amb les nostres essències més especials, la llecor que ens defineix.
En aquest recorregut la perla és el camí de s'Eremitori i/o camí vell de Muro. Llàstima que altres camins de la contrada hagin sucumbit a la capa negra de l'asfalt.
.
Malgrat figurar al mapa la indicació de fer el recorregut circular en sentit levogir, al final, la curiositat em va fer canviar d'opinió invertint el sentit de marxa.
Per comoditat, vaig cercant camins de carro, antics camins vells on se respira l'aire que els nostres avantpassats ja respiraven i sentien allò que ara sentim noltros, allà on l'asfalt encara no ha fet oblidar aquelles passes i roman reposada la pedra quasi-infinita, la terra i el pols. És allà on puc deixar a la India córrer, explaiar-se i olorar, gaudint lliure també del recorregut. Per sobre l'asfalt he d'anar alerta i amb na India fermada, tot dependint de la bona visibilitat, per evitar accidents.
.
He arribat a Muro per la carretera Ma3500 i, just davant la Creu de l'estació, puc aparcar. Aquí començarà el recorregut a peu. Agafem el camí vell de Muro-Llubí.
.
.
Just sortint del nucli urbà ja podem assaborir les flaires de pagesia. És primavera però el temps canta amb veu d'estiu. El sol cau immisericordi a n'aquestes hores de s'horabaixa i ens fa suar més del que voldriem. Na India sufreix també la calor anant endarrerida i amb la llengua penjant mirant-me amb uns ulls que semblen qüestionar-me perquè sortim amb aquesta calor.
Rerafons, la sil·lueta magestuosa de les nostres muntanyes, punt referencial inmillorable.
Ignoram un carrer a la esquerra i un altre a la dreta fins arribar a la següent bifurcació...
.
.
...que tombam cap a l'esquerra i s'agraeix que una filera de xiprers ens facin ombra. Ara som al camí de son Blai. Hem de seguir aquest camí asfaltat en línia recta fins el final d'aquesta recta on tombarem cap a l'esquerra i, poc desprès, agafar la primera a la dreta.
.
.
Al camí de son Blai topam aquesta moderna construcció per canalitzar el torrent, amb un pontet de pedra més enllà
.
.
A l'alçada de les cases de son Blai copsam la vila de Muro a la distància
.
.
Assolint el camí de la Garriga Llarga, na India va cercant les ombres per evitar la chafugor del dia.
Mentre a l'esquerra el camí està flanquejat per hortes i camps de conreu, a la dreta s'exten una garriga important.
.
.
El camí de la Garriga Llarga acaba a la carretera que porta de Muro cap a Maria de la Salut. En arribar a n'aquesta carretera, tombam cap a la dreta. En poc temps passarem un pont sobre el torrent que ja hem vist abans...
.
.
...per tornar girar a la dreta pocs metres més enllà. Ara som al camí de s'Atalaia i tornam mirar cap a ponent.
.
.
Avançam pel camí guadint de la garriga a un costat i camps de conreu a s'altre
.
.
Deixam enrere la garriga i la vista panoràmica s'ens obre cap a Tramuntana
.
.
Passem vora aquest atractiu camí, però és propietat privada i no botarem per entrar!
.
.
Arribam al pont de s'Atalaia, com ens indicava un cartell més enrere. Aquí topam amb un redol ombrívol fantàstic, un alzinaret digne de estar-s'hi una estoneta a la fresca.
.
.
Tornam copsar Muro des de la distància
.
.
Passam vora una casa amb el nom del contigu llogaret, Binifalet, a pocs centenars de metres d'aquí.
.
.
A una cruïlla de camins, arribam al curiós llogaret de Binifalet.
.
.
Son Mulet és la casa més gran, la que sembla origen d'aquest llogaret.
.
.
Detall tecnològic en contrast amb lo d'un temps.
.
.
Endreçam cap a mistral i tornam gaudir de bones vistes. Haurem de resseguir-lo just fins la cruïlla on es troba la Creu de son Setrí...
.
.
...però abans deixarem a l'esquerra la coma de son Mulet.
.
.
El camí de s'Eremitori comença en aquest punt, on la Creu de son Setrí marca el territori.
.
.
A la fi les nostres petjades marquen camí de carro. Si posam sentit, podrem escoltar fins a les bísties arrossegant els carros, el grinyolar i el cruixir de tot el conjunt, el pagès apuntant una cançó, el seu ca lladrant les mosques a la coa de sa somera...
.
.
Deixam a l'esquerra el camí que ens condueix a les cases de s'Eremitori i continuam camí.
.
.
Abans d'arribar al punt de partida haurem de creuar el pont per sobre el torrent que ja haurem passat tres vegades avui en aquest recorregut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada