diumenge, 13 de gener del 2019

Cova de can Sion

Cova de can Sion (13 gener '19)
.
.

Cap de setmana de coves.
Ahir dissabte, per Galilea vaig localitzar la cova dels Cavallers i la d'en Salvador.
Avui, una matinal, a la recerca de la cova de can Sion. No la conec i em fa ganes després d'haver vist qualque foto del seu interior.
La intenció és arribar a la entrada de le cases de can Sion i resseguir el traçat habitual per la banda de la vall d'Aixartell, desviar-se abans d'arribar al coll d'en Tibora i punt.
No ha sigut possible. He trobat tot tancat, vivendes habitades, cans lladrant... en definitiva, tot el que no se cerca quan pretens passar desapercebut.
Alternativa: intentar-ho per la vall de Colonya.
.
.

He deixat el cotxe ben aparcat a la entrada del camí de can Sion, però en caminar no més d'un kilòmetre, m'he trobat tot tancat amb pany i mil claus. No he pogut continuar camí per trobar-me tot tancat. Una setmana després he sapigut que s'ha d'entrar per dins el torrent.
De moment, tornada cap el cotxe i agafar l'alternativa, que no tenia molt clara.
.
.

Cases de can Sion
.
.

He tornat al cotxe i pres la direcció de la vall de Colonya.
Entrant pel camí des Bosc, he deixat el cotxe aparcat voravia, just a 15m d'aquest portell, entrada al camí que em portarà, pressumiblement, al coll d'en Tibora.
.
.

He botat el portell que està tancat amb pany i, des del camí, copsam el coll d'en Tibora tal com es veu a la foto. Sembla més fàcil del que és.
El camí comença al camp de conreu, ametlers i oliveres fins arribar a un pontent...
.
.

...per superar aquesta torrentera. Aquí comença s'alzinar.
.
.


El camí va pujant fent ziga-zagues passant per aquest forn de calç...
.
.

...i acaba en aquest altre forn de calç no tan ben conservat com s'anterior. De fet, aquest està als peus d'una torrentera incòmoda de pujar, de mala petja.
.
.

La torrentera es converteix en rost comellaret que ens portarà fins el coll d'en Tibora.
.
.

El coll està xapat per aquest marge amb escala integrada per passar a s'altre costat.
.
.


A l'esquerra, la banda del coll que dona cap a la vall d'Aixartell. A la dreta, la banda que dona cap a la vall de Colonya.
.
.

He passat a la vall d'Aixartell, he trobat un tirany no complicat de resseguir que davalla pel costat esquerre del comellar...
.
.

...fins assolir la pista que puja des de les cases de can Sion. En aquest punt, hem d'agafar cap a l'esquerra, resseguir en pujada la pista forestal.
.
.

Vista cap a la vall d'Aixartell. S'ha de resseguir la pista fins que acaba de cop. 
.
.

Un tirany a mà dreta, sobre una espècie de rosseguera ens davalla cap a la cova, uns cent metres més enllà.
.
.

La cova amb notificacions de la seva protecció. 
.
.

Juraria que la meva càmera feia fotos millors als interiors de les coves, a les fosques i amb el focus.
En aproximar-me a la cova, m'envisteix una baverada d'aire calent. L'òptica de la càmera s'entela.
.
.






Visitada la cova, no queda més que repassar les passes per on ja he trepijat, al sentit oposat.
He sentit trets d'escopeta. Els caçadors no són massa enfora. 
.
.


Una sitja que no havia vist de pujada
.
.

Tremenda torrentera. Sembla ha passat un tractor gegantí rotant el terre
Just abans de sortir de s'alzinar m'he topat amb un caçador. Tanta sort no s'ha molestat quan he passat al seu costat. Després, he arribat al cotxe sense més entrebancs.
.
.

Penya Mascorda, un pròxim objectiu.
Ha sigut una bona matinal. Unes 3 horetes de recorregut i una cova més coneguda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada