dissabte, 26 de gener de 2019

Sa Regana

Sa Regana pel pas del coll del Puig (26 de gener '19)
.
.

Per aquest dissabte amb la curolla de conéixer el pas del coll des puig per pujar directes a la cresta de son Torrella, ens hem reunit a Sóller en Jens i jo. Hem arribat a l'espai d'aparcament disposat just a la boca del túnel de Monnàber, a la banda de la vall de Sóller i allà mateix comença la empinada pujada aferrats a les impressionants parets verticals de la serra, sortejant, en primer lloc, la xarxa anti-enderrocaments pel costat més aferrat a la boca del túnel.
.
.

Són les 9:50h i a n'aquesta hora el sol no ha tocat aquesta banda de la vall. Tot és humid i cal anar en compte de no relliscar en aquest terreny tan abrupt. El dia és fred però un cel blau i net sense núvols promet bona temperatura en tocar el sol. De moment, a l'ombra, l'ambient és fred i húmid.
.
.

Diferents marges ens sorprenen, construïts en aquests indrets insólits. Potser divisions de finques, entre son Torrella i Monnàber. 
.
.


Avançam arrambats a les parets copsant diferents punts d'anclatge emprats pels escaladors. El tirany que va ascendint no té opcions. Discorre sobre d'una cornisa i ens situarà a la cresta de son Torrella ben aviat, després d'haver superat un parell d'esglaons.
.
.

Dins sa canal no hi ha cap passa compromesa. Només cal anar amb cura d'aferrar-se allà on toca i no posar el peu amb possibilitats de relliscar.
.
.

Dins la canal pujam aviat d'alçada. Les parets ens tanquen les vistes a la vall
.
.




Impressionant tall de la muntanya. Sa lluna ens acompanya al cel.
.
.

La sortida de la canal ens sitúa sobre un esglaó per on hem de continuar la pujada. Ja tenim la cresta a cop d'ull
.
.


Si hi havia dubtes de per on continuar el recorregut, aquestes flexetes que ens trobem, ens confirmen la bona direcció.
.
.

Mirant cap enrere ens fa inversemblant el fet d'haver pujat per aquí. Sembla impossible vista la verticalitat.
.
.

Assolim a la fi la paret que tanca el buit a una esplanada de la cresta de son Torrella, per allà on sortim.
.
.



Increïble poder haver pujat per aquí
.
.

Assolim la cresta a una serena esplanada just quan uns núvols comencen a cobrir els cims.
Aquí el sol ja ens posa a una temperatura més que confortable i hem de alleugerar roba.
.
.

Vista cap a Cúber. Els núvols ens fan de capell
.
.

Avancem sense pujar ni davallar massa d'alçada per la vessant de sa Regana...
.
.

...fins que copsam el seu refugi...
.
.

...que sembla sortit d'una pel·lícula dels Hobbits.
.
.

Aprofitam per fer un piscolabis. Les vistes són extraordinàries
.
.

Un curiós sistema de recollida d'aigua dins el refugi manté un depòsit ple a l'exterior
.
.

En Jens posant amb el puig Major mostrant el seu llom salvatge i ferit.
.
.

Després de berenar, acabam de pujar al cim de sa Regana...
.
.

...on copsam vistes obertes cap a la vall de Sóller...
.
.

...i cap a Cúber
.
.

En haver gaudit de les vistes i la temperatura, partim cap el punt de davallada, el Xaragall de sa Camamil·la
.
.

En lloc de crestejar, avancem pels peus de les parets de la cresta...
.
.


...que es complica a qualque banda
.
.

Sobre les 13:00h decidim pegar un mos i aprofitam una esplanada rocosa i còmoda a la cresta
.
.

Des d'aquest punt, mentre dinam, uns voltors lleonats ens amenitzen amb el seu espectacle de vol ultra-lleuger, passant molt aprop d'on som.
.
.

Després de dinar, continuem crestejant fins arribar al punt on hem de deixar la cresta per endinsar-mos cap un esglaó inferior on està situat el Xaragall de sa camamil·la i el Penyal Xapat.
.
.

El Penyal Xapat, que ja pujàrem en una ocasió
.
.

El penyal del Xaragall de sa camamil·la, un dels mils de la Serra. A la seva dreta, el collet que hem d'agafar per davallar cap el punt de partida
.
.

El Xaragall de sa camamil·la i el seu marge que tanca l'ample cornisa on està situat
.
.

El comellar cau aviat amb una pendent què des d'adalt sembla insuperable
.
.

Davallam per un rost terreny, rosseguera de pedrolí, en la major part...
.
.

...fins assolir un antic camí de carboners
.
.

Una ampla xarxa de camins es van creuant a la nostra passa, amb diferents ranxos de carboner.
Noltros obviem els que davallen i anem agafant els camins que continuen per la nostra dreta, els que van paral·lels a les parets de la Serra
.
.

Poc abans d'acabar davant la esplanada que serveix d'aparcament als visitants de la coma de n'Arbona, ens topem aquesta gran i bella sitja.
Sortim a la carretera a menys d'un kilòmetre d'allà on tenim el cotxe aparcat, al punt d'inici del recorregut.
Són les 15:00h en arribar i ens aturem, per acabar i guanyar temps, a Can Lluís a fer un menú que ens sembla deliciós. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada