dissabte, 9 d’abril del 2016

Puig Major

Puig Major (9 d'abril, '16)



Pujar al cim de s'illa sempre em sembla una fita molt especial. Avui he volgut fer la davallada per un pas desconegut per nosaltres i que he vist descrit al blog d'en Manolo Barranco. Ha sigut un motiu d'alegria trobar-me en la rosta davallada el "poal" que marca l'inici del pas.
Per pujar hem agafat el clàssic pas de sa Pomera borda, iniciant el camí a la base del Funicular, on hem deixat els cotxes.
.
.

 

El dia ha clarejat soleiat a la comarca de Mitjorn. Convida a sortir a trescar, però la Serra es veu coronada per uns cúmuls ben espesos i obscurs. No hi ha previsió de pluja, encara que aquests núvols sembla que ens avisen del contrari. Arribem al punt de partida.
 La primera pujada només sortir del  Funicular, ja ens serveix com escalfament muscular, una mica massa i tot.
.
.

Arribem al Porxo esbucat. Tenc intenció de enfilar-me cap a la serra de na Rius des de la canal que arranca de la font homònima al camí dels Cingles. 
.
.

En arribar a la font, on el camí està tot inundat, deixem el camí dels Cingles per l'esquerra cap un empinat canal que intueix un coll al més alt. Cap allà ens dirigim...
.
.

...i començam a copsar panoràmiques esplendoroses. Pujam fort.
.
.

Al coll aprofitem per fer un piscolabis. L'aire és fred.
.
.

Allà abaix veim la sortida natural del comellar que comforma el pas des Bous, que dona sortida cap a la Coma des Ribells o Coma Fosca.
El dia anterior va fer una petita nevada i, encara, podem tropitjar qualque taca de neu.
.
.

En arribar al coll de na Rius, amb el seu cim al darrera de 1057m, albiram el puig Major ben cobert.
Anirem pujant i ja veurem si escampa aviat, segons la previsió.
.
.


Cim de na Rius,al darrera.
.
.

Al davant nostre s'obre la pregona vall de Turixant, tancada pel macís del Massanella, entre d'altres cims
.
.


Avançant per un altiplà obert e inclinat, carena de la serra de na Rius o de s'Almàngara, arribem als peus del pas de sa Pomera borda. Per aquesta estreta canal, fent oposició a les parets i ajudats per una corda que ja porta un parell d'anys allà penjada, pujarem sense massa entrebancs ni complicacions.
.
.

El grup als peus del pas, amb una vista formidable cap el nord de s'illa
.
.

Pujant...
.
.



Després de l'estreta canal encara queda paret per pujar. L'imatge reflexa la verticalitat del pas.
Tenim dues opcions: tirar cap a la dreta per on hi ha bones presses fent una mica de revolts, o agafar la via recta que, ajudats per un cable d'acer, superarem més verticalment el pas. Optem per la còmoda, i anem pujant.
.
.

No cal perdre la concentració i la vista cap on posam els peus i les mans...
.
.



Una toma espectacular de la grimpada
.
.


El grup continua grimpant, cada vegada més alts. El pas no és apte per cardíacs i per qui padeix de vertigen.
.
.


Poc a poc anem sortint de la verticalitat...
.
.

..fins trobar-nos aprop del subcim
.
.

però encara queden les darreres grimpadetes, abans d'arribar.
.
.


El subcim a la vista, poca vista, tapat pels nívuls que, amb el vent fred que copetja aquestes alçades, fan via
.
.

Anem arribant poc a poc. la rosta pujada cal prendre's-la amb tranquilitat.
.
.

Ambient fred i ventós
.
.



Quedem al vivac del subcim per dinar, una mica més arrecerats que no romadre al punt geodèsic, on el vent ens refredaria de valent.
.
.

La rosseguera inicial de sa Coma Fosca destaca blanca de neu.
.
.

Na Kristin i en Jens, al vivac, abans de l'arribada del grup
.
.

El grup al vivac, on dinarem.
.
.

El tamany considerable de la panada d'en Tomeu ha permés que ens alimentàs a tots!!
.
.

El grup dinant. Poc després ha acabat per escampar i calentar el sol de debó. Però ja erem davallant cap el penyal des Frare.
.
.


Un moment de claritat!
.
.

La rosta Coma Fosca i l'esquerpa carena del Morro d'en Pelut
.
.

Després de dinar, continuem camí i ens aproximem a l'esplanada del puig, aprofitada ara com a heliport. D'aquí comencerem a davallar a la recerca del pas des Poal.
.
.




En Xisco i na Carmen amb les instal·lacions del puig Major de rerafons.
.
.


El grup arribant a l'esplanada
.
.

I començant a davallar...
.
.

El Poal!
.
.

En Xisco aferrat al Poal, prenguent un wetpoint.
.
.


Apart del Massanella, el puig de ses Vinyes guaita a la panoràmica
.
.

Davallada còmoda, així mateix
.
.

Bocabadats ens deixa la visió del Penyal des Frare. Des d'aquest punt de vista és realment formidable.
.
.


El pas continua per una minva cornisa penjada a les verticals parets que s'estimben vertiginosament.
Allà albiram el Pa de Figa.
.
.

La cornisa, i a la dreta, la Monja Prima
.
.

La Monja Prima i la Cadireta de la Reina, on pujarem en breus moments
.
.


Una argolla d'ajud a l'accés per aquest pas
.
.

El Frare
.
.

El Frare
.
.

El Paredón del Pa de Figa, impressionant. 


N'Aina enfilada a la Cadireta de la Reina, amb el Frare a l'esquerra




Des de la Cadireta de la Reina copsam una panoràmica sempre colpidora
.
.

La rosta davallada cap el coll de s'Escudella
.


Floració de lletrera visquera (crec)
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5149.html
.
.

Retrospectiva del que hem davallat fa uns moments
.
.

davallant cap a Turixant
.
.

Vista cap el puig Roig, entre d'altres
.

El portellet que ens dóna pas cap a la zona del Porxo esbucat
.
.

Cingles de son Nebot, allà al davant, 
.
.

D'aquí a la base del Funicular seran 15 minutets de davallada contenta i satisfactoria per haver superat tots els passos sense cap inconvenient
.
.

Al Mirador de ses Barques, on feim una cervesseta, ens trobem a n'Enric i uns amics seus que venien de fer sa Costera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada