dissabte, 16 d’abril del 2016

S'Evangèlica

S'Evangèlica (16 abril '16)


Partint del coll de sa Gramola, on es pot deixar el cotxe amb molt d'espai, accedirem a s'Evangèlica per sa carretera Ma-10 fins el camí asfaltat des Ratjolí, Una vegada dins aquest camí, hem de deixar-lo tot d'una per la dreta per entrar cap a can Valent i, en esser davant el portell tancat d'aquesta finca, agafar un brut tirany a la seva esquerra. Aquest antic camí de ferradura ens portarà pels vessants de ponent del puig de s'Evangèlica fins arribar al coll des Corralot. Allà tindrem el puig a la dreta i els penyals de s'Evangèlica a l'esquerra. Al davant i al fons, tota la coma de s'Evangèlica, tancada pels costers dels penyals i de la carena del mateix puig que s'extén cap el nord i reb el nom de ses Bardes.
.
.

De entrada, no sorprèn aquest puig de petita alçada (436m), ni per la seva envergadura ni per la seva fisonomia ni per res en especial. Una cosa em va cridar la seva atenció: el seu nom.
S'Evangèlica ja consta als arxius de l'any 1324 com a alqueria. No és una cosa nova, ja té la seva història.
Provinguent del grec εὐαγγέλιον, "bona notícia", me deman quin sentit té aquest nom en aquest indret. Certament no m'ha semblat un bon missatge el que he vist a n'aquesta contrada de s'Evangèlica. En trepitjar el coll, el primer que m'ha vengut al pensament és abandonament, desolació, malaltia... Aquest és el missatge que he pogut extreure de la visita. Un missatge apocalíptic, una premonició del que li espera a tota la Tramuntana de seguir així, abandonada i malaltissa, amb un patrimoni intensament ric en pedra seca cobert i amagat pel càrritx.
El canvi climàtic, la sequera i la desertització són inexorables.
El missatge podria ser aquest: conservem mentres hagi vida. Les claus de la conservació, desgraciadament, són polítiques.
 .
.

Hem de deixar la carretera Ma10 i ficar-mos per aquest camí, el del Ratjolí, però abans del centenar de mètres, l'hem de abandonar per la dreta, cap a can Valent
.

En aquest camí asfaltat i en decadència accelerada, ens trobem un bell camp de cultiu a la dreta, el Pla d'Evangèlica o de can Valent. Saludam a una Servera (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/6081.html) al passar al seu costat.
.
.

La reixa d'entrada a les cases de Can Valent. Hem d'agafar el tirany just a l'esquerra.
.
.

El tirany, un antic i bell camí de ferradura suportat per marges de pedra en sec, va pujant suaument pel coster de ponent del puig. En poc temps, després de salvar un àrea molt bruta de pins caiguts i cremats que fan perdre de vista el camí, arribarem al coll.
.
.

A n'aquesta contrada no li ha sigut suficient amb patir sequera i abandó, sino que a més, ha sigut castigada regularment amb tràgics incendis que l'han enfonsat en un estat lamentable.
.
.

El camí va pujant i les vistes es van obrint. Encara l'espectacularitat del panorama, l'ànima resta dolida en veure l'estat del paisatge.
Allà al davant vigilen la coma des Ratjolí que discor més abaix, els penyals d'en Rico a l'esquerra, i el puig dels Avencs a la dreta.
.
.

Restes del que sembla una sitja, enmig del camí. De rerafons els plegats de Ses Basses, sa Guixeria i sa Paret des Moro al centre superior de l'imatge. Can Panxeta abaix, a la vall, entre el jaç del Ratjolí i el comellar des Corso.
.
.

Camí invaït per les víctimes d'un incendi
.
.


Mirant cap el coll de sa Gramola, destaquen els cims piramidals de sa Murtera, en primer terme, i de so na Vidala, al darrera. Guaita tímida na Pòpia, més enrere i a la dreta d'ambdós cims.
.
.

Apart dels cims ja mencionats, destaca la serreta punxosa, al centre de la imatge, formada pels cims del penyal de n'Anglada, puig Moltó i es Campàs
.
.

Arribant al coll des Corralot, albiram els penyals de s'Evangèlica, amb una imatge més arrodonida del que realment és. La seva cara oculta amaga una timba impressionant que cau sobre la mar blava i brava, més de 400m en caiguda lluire.
.
.

El puig Roig entre la sortida del torrent des Ratjolí, a l'esquerra, i es Carregador, a la dreta.
.
.

Es Corralot, amb un parell de barracons de roter. Un temps, aquesta vall que tanquen les parets de s'Evangèlica, devia ser un reducte d'activitat rural frenètica, vist la gran quantitat de marges i elements típics de feina de la muntanya mallorquina: ranxos de carboner, forn de calç, marges de paret seca: una gran rota a plè rendiment.
.
.

Els camps de feina del interior de sa Coma de s'Evangèlica estan en comunicació amb les rotes de la banda del pla de can Valent a travers del pas de ses Bardes, a l'esquerra de s'imatge. Aquest pas aproximava els dos sectors, afavorint la comunicació.
.
.


Des del cim del puig de s'Evangèlica copsam les cases de sa Guixeria i des Ratjolí.
.
.

Mirada des del cim cap a s'Esclop
.
.


 Mirada cap el penyal de s'Evangèlica
.
.

L'estepa blanca és un dels pocs vegetals, junt al càrritx i el garballó, que revitalitzen la contrada
.
.

Es Corralot. Barraques de roter al coll entre el cim i els penyals de s'Evangèlica.
.
.



Destaca la cuculla de la Paret des Moro, a l'esquerra, i el cap Fabioler a la dreta, vists des del més alt del penyal
.
.
  
El puig Roig, abaix, amb el camí que porta cap el Carregador
.
.

La timba ben vertical, cau més de 400m sobre el codolar de la costa
.
.


El més alt del Penyal de s'Evangèlica. Al fons a l'esquerra, el puig dels Avencs. Just on és la fita, marca la situació del coll de sa Gramola. El puig de la dreta és sa Murtera.
.
.

Cinglera del penyal de s'Evangèlica
.
.

Costa bravia cap al nord. S'Esclop, dominant el cel, a la dreta.
.
.


Sa Coma de s'Evangèlica. Pels costers de la dreta davallaré a continuació per arribar al jaç de la torrentera i arribar després al darrer balcó del torrent de s'Evangèlica que guaita a la mar.
.
.


Durant la davallada top amb aquesta sitja empedrada de molt bella factura.
.
.



Al jaç del torrent
.
.

Mirada retrospectiva.
.
.

Avançar pel llit no és complicat, encara que qualque tram romangui brut de pi cremat
.
.

Bellessa torrentera engorjada
.
.


El primer bot insalvable sense equip de descens. Per continuar davallant més, hauré d'envoltar per l'esquerra un penyalot.
.
.


Sota el darrer bot
.


Aquest sí és el darrer bot definitiu abans de trobar la timba d'uns 150m sobre la mar. No he trobat anclatges per davallar més.
.
.


Brisa marina, crits de gavina
lluny de l'humà soroll urbà,
sent la dolça rumor de l'aigua
allà abaix, al codolar
.
.

El primer bot, vis des d'abaix
.
.

Una vegada reposat l'ànim i alimentat frugalment s'estòmac, començ el retorn.
La idea original era passar cap a la banda de la platja de ses Ortigues emprant el pas de ses Selletes, però en vista que la calor ambiental augmenta i el meu organisme no és apte per funcionar òptimament a temperatures altes, prendré la bona decisió de retornar al lloc de sortida, això sí, voltejant tota la coma i pujant pel bell camí de ferradura, sempre que sigui possible.
Més tard he comprobat que no és possible. Al manco, he perdut camí abans d'arribar a ses Bardes i he hagut de fer l'aproximació a les braves per un terreny hostil i un sol matador.
.

Ses Bardes, al davant. En arribar al jaç, el camí desapareix amagat per la vegetació. He optat per anar a les braves cap a la part inferior del pas de ses Bardes, lo que, sumat a la calor, he fet una tornada que m'ha suposat una odissea. I només és abril!!
.
.

Des d'aquí puc copsar el forn de calç i el camí que es dirigeix cap el coll per la banda del penyal de s'Evangèlica.
.
.



El pas de ses Bardes se situa ben al mig de la imatge, però no m'interessa agafar-ho per tornar al punt de partida.
.
.

Retrospectiva de sa Coma
.
.

Al coll tornam albirar es pregon comellar des Ratjolí
.
.

Davant les cases de can Valent. D'aquí al cotxe aparcat al coll de sa Gramola, resten 15 minutets per la carretera. Podria agafar un tirany per l'interior de la coma de sa Guixeria, però no em complicaré més. Aquest recorregut és conclós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada