dissabte, 21 d’octubre de 2017

Passos per s'Evangèlica

Passos per s'Evangèlica (21 oct '17)


Des de fa poc més d'un any tenia pendent fer aquesta ruta per s'Evangèlica amb motiu de conéixer altres dos passos que donen entrada o sortida a n'aquesta olla tan peculiar que és Evangèlica.
Avui, a la fi, en companyia de la meva filla i el seu company, hem fet la ruta.
Hem pujat pel pas de sa Selleta, situat al coll de la carena que separa s'olla d'Evangèlica amb la coma de cala Ortigues, i hem sortit pel pas de ses Bardes, un antic vell pas que encara conserva part de la seva fàbrica, marges de sosteniment i una ziga-zaga que dona gust veure i pujar, malgrat la invasió de vegetació i els cadàvers dels pins que, caiguts, sofriren el famós incendi de fa un grapat d'anys.
Aquí podeu veure la ruta per aquesta contrada que vaig fer fa poc més d'un any.
.
.

Eren devers les 11:00 hores quan aparcavem just sota els cingles d'en Barrina, passada la darrera corba i enfilant cap el túnel, trobam un espai apte per aparcar un parell de cotxes.
Pocs metres més abaix trobam a l'esquerra el camí que hem d'agafar per avançar cap el primer objectiu d'avui: el pas de sa Selleta
.
.

Les primeres passes són netes i cómodes, però aviat la cosa canviarà...
.
.

...evitant els primers pins caiguts, secs i cremats que ens barren la passa
.
.

Tanmateix caminam també per trams de camí que són còmodes. Ens topam amb elements etnogràfics, vestigis del camp i muntanya del nostre passat
.
.

El camí perd alçada lentament, fent llaçades i fàcils de resseguir
.
.

Sortim des pinar, a una corba del camí, per endinsar-nos dins un territori atapeït de vegetació: xiprell, llentiscle, càrritx i garballó s'alien per complicar la passa. Ho aconsegueixen. Mentre no sortiguem d'aquesta densa bardissa, ho tenim complicat per avançar.
.
.

Poc a poc, anam fent camí i avançant amb més o menys rapinyades als braços
.
.

Copsam la ziga-zaga que hem de dibuixar al terreny per pujar cap el pas
.
.

Hem d'anar pujant per les diferents cornises per agafar alçada i superar les parets verticals
.
.

Na Mireia i n'Alex, amb cala Ortigues de rerafons
.
.

Sa parella ha fet autèntics esforços per avançar. 
.

Un terreny complicat amb molt bones vistes
.
.

Qualque fita sí que hem trobat
.
.

Arribant a la banda superior del primer cingle
.
.

En assolir el primer cingle, el sol ja ens fa companyia. No m'hagués molestat en absolut que s'hagués mantingut allunyat o tapat per núvols. Aquí feim un beure.
.
.

Un servidor captat per la càmara de na Mireia
.
.


El cingle, amb un pati vertical ben ferest
.
.

Just passada la carena del cingle, poques passes més enllà, ens topem amb les restes d'un marge de sosteniment d'un camí, just fent la corba.
Continuam ruta, però no trobem més restes de camí. La vegetació i els enderrocs han eliminat tot vestigi
.
.

Arribam adalt
.
.

Ara sí assolim el collet important, el que ens dona passa a s'olla de s'Evangèlica. El sol cau greu, la temperatura puja i la passa torna pesada. Des d'aquí copsam el cim de s'Evangèlica, el cim dels penyals de s'Evangèlica, el traçat del torrent al que s'hi aboquen els diversos comellarets que formen s'olla de s'Evangèlica
.
.

Davallam directes cap el jaç del torrentó. Vist lo vist, no cal anar a cercar el senderó que teòricament davalla una mica més a l'est. El comellaret per on davallam és practicable sense problemes
.
.

Rosseguera i qualque obstacle que no ens impedeix la passa cap avall
.
.

Assolim la llera del torrentó. Les restes d'una construcció ens dona la benvinguda a la contrada. Un caminoi acompanya la llera al seu costat, unes vegades per la dreta, altres vegades per l'esquerra, fins que se separa, pujant, una micona, cap a l'esquerra, per tornar creuar més envant cap a la dreta i pujar definitivament cap a la banda alta de sa vall, la zona anomenada de ses Bardes.
He proposat guaitar el bot d'aquest torrent cap a la mar, però la parella comença a estar cansada. No estan avesats a tresques com aquesta fora camí.
Podeu veure el bot aquí.
.
.

Resseguim camí que fa unes giragonses, pujant sense descans. El camí està invaït pel càrritx, però el seu muret de sosteniment ens treu de dubtes en qualque ocasió, quan veim desaparéixer el traçat
.
.


Ja va quedant abaix la llera del torrent per on hem caminat fa una estona
.
.

La calor estreny, però el camí continua pujant sense compassió. N'Alex somia arribar al cotxe, asseure's i estirar ses cames
.
.

Arribam a un bosquet de pins. Això són ses Bardes. El pas el tenim ben davant
.
.

Veim uns marges de sosteniment del camí que fent ziga-zaga, guanya aviat alçada. Esteim al pas de ses Bardes
.
.

La ziga-zaga del camí ens col·loca aviat a la capçalera del pas. 
.
.

A la banda alta del pas ens topam amb un avenc on han posat un pi sec amb tot el seu brancam per evitar la caiguda involuntaria d'animals o no tan animals
.
.

El terreny, aquí adalt, no pot ser més desolador. Els pins cremats i caiguts formen una mena de cementiri vegetal molt desagradable
.
.

Anant a cercar la davallada, ens topam amb un tram de camí que recorre la vessant est de ses Bardes. Seguir-lo és impossible per la quantitat inconmensurable de pins que barren la passa per totes bandes
.
.

Anam cercant la millor passa per davallar. Es fa complicat i qualcú arrossega el cul un parell de vegades per terra
.
.

Després de 4 horetes de caminar, assolim la carretera uns centenars de metres més amunt d'on tenim el cotxe aparcat. En cinc minutets ja som dins el cotxe camí de casa. Un recorregut molt interessant per un terreny de petja complicada, en ocasions.
.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada