dissabte, 15 de desembre del 2018

S'Esclop per sa Vinya i coma des Voltor

S'Esclop pujant per sa Vinya i davallant per sa Coma des Voltor (15 de desembre, '18)



Per jo, s'Esclop és un d'aquells llocs familiars, agradables, on gaudeixes ben de veres d'estar-hi contemplant l'entorn, d'ensaborir el moment, de sentir. Tot i la seva humil mida, no alcança els 1000m, el panorama que ens deixa contemplar des del seu cim és superb, la perspectiva que copsam cap el Galatzó, o cap a la costa andritxolera o calvianera, cap el nord nu..., 
Magnetisme! Tal vegada, en François Aragó, apart de fer ses seves medicions geo-topogràfiques, ja notà aquesta familiaritat que invaeix al visitant empàtic de la muntanya.

Mai havia encarat s'Esclop per la seva carena que s'extèn cap el sud-sudest, formant un grapadet de cims tots amb un punt molt interessant, amb la seva vessant esquiva i esquerpa, i un altre punt dolç que et permet accedir-hi i gaudir.
Aquest dissabte de desembre, amb un temps inmillorable, amb un cel nítid, un aire net, una temperatura formidable, hem arribat a la finca de ses cases des Galatzó. Després d'aparcar el cotxe d'en Joan just abans del portell d'entrada a la finca, ell mateix, amb na Carmen, n'Aida, en Paulino i jo, ens hem dirigit per sa bella pista discurrint per un comellaret tot marjat, cap a sa Vinya. Passant vora es Tramuntanal, s'Argolla, la font des Obis, hem arribat al collet on acaba la pista.
Resseguint un tirany fitat, deixant a l'esquerra el penyal des Migdia, hem encarat la pujada cap el puig Batiat o de sa Panada, que li diuen per aquesta contrada. Allà adalt, amb bones vistes i un oratge fresc, hem fet un piscolabis.
Seguir tota la carena no comporta cap problema, excepte per ses articulacions tocades. Els genolls que s'han doblegat millons de vegades durant molts anys, no deixen de queixar-se, però millor sentir-los a la muntanya que deixar d'escoltar la seva música fora fer res.
I continuam carena amunt. Davallam unes desenes de metres per tonar pujar, aquest pic cap a sa Cadira des Bisbe i resseguir per una cresta que dona vida i interés esportiu al recorregut.
Aquesta cresta ens condueix directament als peus des Moletó. No el pujam directament, sino que l'envoltam sense perdre alçada per la seva esquerra fins just abans d'assolir el collet que l'uneix amb s'Esclop, per on copsam una fita que ens convida a pujar fent una grimpada. Allà hi anem. En un no res assolim cim des Moletó. Vistes extraordinàries. No esperavem altra cosa.
Gaudim i davallam cap el collet i enfilam cap a s'Esclop sense més miraments. Haurem de tornar a n'aquest collet per iniciar, després de dinar, la davallada per sa coma des Voltor.
Assolim cim, i ens posam al recer dins la caseta de n'Aragó. En pocs segons, el vent ens ha format un núvol que ha emboirat el cim. Dinam sumergits a la boira màgica, com si s'Esclop ens volgués donar l'intimitat per fer-ho tranquils. Un esbart de corbs juguen amb el vent.
Hem dinat, tranquils, arrecerats de l'oratge fresc. No perdem temps per no refredar-mos i el nívul escampa. Ens deixa copsar els punts de referència per continuar el recorregut. Allà hi anem, cap el collet on ens ficam de morros a sa coma des Voltors. 
Comença suau carritxera i va mudant a hostil barranc. No hem vist fites i davallam un poc abans del que hauriem de fer-ho. Avancem prop del llaç, entram en qualque moment per tornar sortir per s'altre banda. Un tirany ens convida a resseguir-ho. A trams convertit en antic camí de muntanya, pedra viva que ens xerra d'un passat aspre, d'unes feines dures, de supervivència. La nostra vista copsa les cases des Galatzó a sa llunyania, a la sortida del barranc. Poc a poc, passa a passa que es fa llarga, ens anem acostant fins que hem sortit trepijant un dolç senderó, antic camí per on passaven els carros dels carboners, antics usuaris d'aquestes terres esquerpes.
Arribam a ses cases des Galatzó i, després d'una breu visita al seu pati, reprenem marxa fins el punt incial de partida.
Unes sis hores en total, de marxa, aproximadament, molt agradables, intenses en qualque moment, satisfactòries sempre, amb una molt agradable companyia. Tot és d'agraïr i ho feim al bar del polisportiu de es Capdellà, amb una canyeta a la mà! Salut i muntanya!


Entrada a la finca del Galatzó. Just hem deixat el cotxe aparcat al costat.
.
.

Primeres passes dematineres. Deuen ser entre les 9:30 i les 10:00h.
Sa Panada o el puig Batiat al davant, primer cim d'avui. Al seu darrere els altres cims: sa Cadira del Bisbe, el Moletó i s'Esclop.
.
.


Font des Obis, ja endinsant-nos a sa Vinya.
.
.

La pista va superant marges a mida que puja incansable.
.
.

El company de vistes d'avui, el Galatzó, sempre altiu.
.
.

Arribant al collet de sa Vinya.
.
.

Deixam sa Vinya enrere i començam el traçat més aspre.
.
.

Deixam el Penyal des Migdia a l'esquerra, hem de davallar al coll per tornar enfilar cap amunt. El puig Batiat ens espera. Allà ferem un piscolabis.
.
.

Retrospectiva pujant cap al puig Batiat.
.
.

Retrospectiva: Arribant al cim del puig Batiat
.
.

Pano des del cim, cap el sud.
.
.

Pano des del cim, cap el nord.
.
.


Continuem avançant i deixam el puig Batiat enrere. Des del nord, la seva visió es transforma. Sembla inexpugnable.
.
.

Vista enrere i...
.
.

...vista envant.
.
.

Superat el cim de sa Cadira des Bisbe...
.
.

...afrontam la cresta cap el Moletó.
.
.


Final de cresta i Moletó
.
.




Envoltant el Moletó sense perdre alçada
.
.

Vista cap l'oest
.
.

S'Esclop des del cim des Moletó
.
.


El cim des Moletó. En Joan ja emprèn la davallada
.
.

El Moletó allà. Noltros, cap el darrer cim, el més alt d'avui: s'Esclop.
.
.


Na Carmen arribant a la caseta d'en Aragó, al mateix temps qu'un nívul.
.
.

Després de dinar, el nívul s'esvaeix per art de màgia muntanyenca.
.
.



Des de Ciutat fins a sa Dragonera
.
.

De tornada, davallam cap el collet per on ens introduirem cap a sa coma des Voltor
.
.

El collet, amb el Moletó de guardià
.
.

Iniciam la davallada. Navegam per una mar de càrritx. La nostra barca són ses botes.
.
.

Moletó a l'esquerra, s'Esclop a la dreta
.
.

Es terreny es va tancant i enrostant. El barranc ens xucla.
.
.

Ara, càrritx i garballò
.
.


En Paulino guaitant un punt vertical del barranc
.
.


Assolim petjades del passat
.
.

Tosc i encissant camí de muntanya
.
.


Encara queda barranc per davallar
.
.

Al fons, ses cases des Galatzó
.
.

Bell camí empedrat. En Joan marca la passa.
.
.


Sortint del barranc...
.
.

...i arribam a les cases des Galatzó.
.
.



Curiosa la decoració de la façana.
D'aquí al cotxe són cinc minutets per la pista ben bastida.
Satisfacció total. El recorregut ens ha deixat molt bon sabor de boca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada