dissabte, 9 de febrer del 2019

Puig de sa Creu (Lloseta)

Puig de sa Creu des de Biniatzem (9 de febrer, 2019)
.
.

Aquesta és una ruta de pujada alternativa al puig de sa Creu, que he fet a causa dels problemes de passa que darrerament hi ha per accedir des de les cases de s'Estorell Vell i el seu entorn. Aquesta finca es troba en ple procés de restauració i recuperació, i la madona no permet la passa pel seu territori.
Després d'un parell d'intents fallits (un d'ells ens han convidat amablement a sortir de la finca) de pujar al cim del puig i no resignar-me a no culminar-lo, he dissenyat aquesta ruta alternativa que eludeix la passa prop de les cases i de les seves terres conreades a la vessant sud del macís del puig, accedint per la preciosa valleta de Biniatzem. Tanmateix és una ruta d'aquelles que hem de procurar passar desapercebuts a causa de la privadessa dels terrenys que travessam amb tot el respecte i cura possibles.
.
.

He arribat a les 9:10h d'aquest dematí preciós a la cuidada comuna de Biniamar, un racó ombrívol on els veinats de la comarca aprofiten per fer torrades i passar temps d'oci. Una pista de terra procedent del camí asfaltat de son Odre i que s'endinsa cap a la valleta de Biniatzem la travessa.
.
.

Dixam enrere l'àrea pública per un portell amb un pas canadenc i el camí continua direcció oest-nord-oest.
.
.

El bell camí travessa una ombrívola zona amb el torrent a mà esquerra, en el sentit de la marxa, i una paret que ens separa d'un àrea ple d'escombreries de cantera...
.
.

Una gran xemeneia ens apareix a la dreta. Supòs que és el "modern" forn de calç que sustituí al tradicional, doncs prop d'una cantera no se m'ocorre altre cosa.
.
.

Resseguint el camí arribam a n'aquesta bifurcació. Per l'esquerra, travessant el pontet sobre el torrent, el camí ens portarà al portell barrat i ben tancat amb pany i clau de son Frau. Resseguint la pista sense creuar el pontet arribarem a la vall de Biniatzem, què és on volem arribar, en primer terme.
.
.

La pista ens aboca directament a la valleta amb les cases de s'Hort de Biniatzem ben al davant. Al seu darrera es perfila el penyal de sa Font. A l'esquerra i darrere aquest, guaita modest el puig de sa Creu, el nostre destí.
.
.

Panoràmica de sa vall de Biniatzem: el puig des Rafalet a l'esquerra, olivar de son Frau, puig de sa Creu, Penyal de sa Font, Hort de Biniatzem...
.
.

El camí ens porta per darrera ses cases de s'Hort de Biniatzem.
.
.

Ses cases de s'Hort de Biniatzem amb es puxet de sa Plana Forana de rerafons
.
.

Una vegada passades ses cases, el camí ens porta directament a la font de Biniatzem. Un poc més amunt trobariem, en cas de pujar pel tàlveg, la font des Patró.
.
.

La font protegida amb porta de ferro
.
.

El torrent discorre on el relleu amaga un preciós racó ombrívol amb bots d'aigua. Aquí, creuant el torrentet, a mà esquerra, trobam el pas de Biniatzem.
.
.

Un cable d'acer ens ajuda i ens dona seguretat al pujar el coster molt empinat i relliscós. Adalt trobarem un portell obert que ens introduirà a s'olivar situat als peus del Penyal de sa Font, per on hem d'avançar el nostre recorregut, superant marges cap amunt.
.
.

El pas de Biniatzem es pot evitar si resseguim des de la pista un camí que surt per la dreta, just abans d'arribar a les cases de s'Hort de Biniatzem, i prenem uns centenars de metres més amunt la primera desviació a l'esquerra. També ens portarà al portellet que ens introduirà a s'olivar per damunt ses cases.
.
.

Des de dalt, copsam així l'ombrívol racó de la font. El contrallum no ajuda gaire a aclarir la imatge
.
.

Ens topam amb un safareig que deu recollir s'aigua de les fonts citades. Anem tirant cap amunt, superant diferents marjades per aproximar-nos a les parets del Penyal.
.
.

Diferents tiranys dibuixats pel ramat d'ovelles i cabres ens faciliten la passa
.
.

Passam vora una sitja, la primera d'una gran sèrie que avui ens toparem
.
.

Des de la sitja copsam s'embassament de son Frau
.
.

Resseguim la passa aferrats a la paret de la muntanya que tenim a la dreta
.
.

Hem de botar una reixeta pel lloc menys complicat de fer-ho. Copsam s'olivar de son Frau, molt ben acondicionat. En botar una reixeta, topam amb una de les pistes que pujen cap a la banda alta de s'olivar. Ens permet facilitar la passa cap a munt.
.
.

Passam vora aquest abeurador/refugi recentment construït
.
.

Resseguim pista amunt...
.
.

...fins assolir el coll, bastit amb un coll de tords...
.
.

...resseguint la paret margera que divideix per la carena la valleta de Biniatzem i la banda del comellar des Rafalet, cercant un lloc adequat per passar. Just travessant aquest portellet sense candar que guarda un coll de tords, tenim a la esquerra un bon lloc per passar sense fer mal, botant la paret i passant al comellar des Rafalet d'en Marc.
.
.

Una vegada botada la paret, ens topam amb un tirany cap a la dreta que, al començament aferrat al roquissar que tenim a la nostra dreta, després ens davallarà sense problemes cap el tàlveg del comellar
.
.

Aviat som al jaç del comellar, per on discorre la sendera que ens portarà cap el cim. Una vegada al jaç, hem de tirar cap a la dreta, en pujada constant.
.
.

Vista retrospectiva, on veim la paret a l'esquerra que hem portat paralel·la durant la davallada
.
.

El paisatge dins el comellar és preciós. El dia solejat ajuda, tal vegada, a que la llum es filtri entre les branques de s'alzinar dibuixant una atmòsfera màgica
.

Topam un forn de calç al jaç del torrent. Seguim pujant...
.
.

...passant per diferents ranxos. En arribar a n'aquesta sitja bastida amb paret de sosteniment enmig del jaç, hem d'estar alerta a no continuar rectes en el sentit de la marxa, perquè aquí mateix comença a l'esquerra un bellíssim camí de ferradura, empedrat ell, que ens portarà superant ràpidament un gran bot del barranc
.
.

El camí conforma un paisatge preciós per gaudir de la muntanya humanitzada l'antigor per afavorir la passa d'homes i bísties
.
.

Les fotografies no fan honor a la superba realitat. Aquest tram de camí és realment colpidor
.
.

El camí empedrat ens porta de pujada passant per aquest mirador on copsam el comellar
.
.

L'impressionant disposició del camí, penjat de ses cornises a les parets del barranc, li dona una bellesa extraordinària
.

Superat el tram aèri, el camí continua pujant per tàlveg del comellar invaït per s'alzinar, d'una bellesa fantàstica
.
.


Racons formidables per gaudir
.
.

Un dels ranxos de carboners pels que passam en el nostre recorregut. El terreny per on discorre el camí es va aplanant poc a poc, fins assolir el coll.
.
.

Abans de començar a davallar, just on hi ha aquest ranxo de carboners, agafem un tirany per l'esquerra què, sense haver de davallar ni pujar alçada, ens portarà cap a la paret margera que, sense perdre-la de vista, ens servirà de referència per pujar al cim, deixant-la a la nostra esquerra, en el sentit de la marxa.
.
.

En aquest tram del sender hem d'estar atents a un avenc
.
.

Després d'una curta pujada, assolim la part més alta del puig de sa Creu. No hi ha punt geodèsic i la vista la tenim tancada per la vegetació, excepte qualque punt on podem copsar cap el nord la vista a la Serra.
.
.

El cim invaït de vegetació no ens permet gaudir d'una panoràmica visual de 360º
.
.


El cim, amb l'Ofre de rerafons. He torbat dues hores en arribar al cim des del punt de sortida. Són les 11:05h. Després d'un piscolabis i unes breus mirades cap a la Serra, prenc camí de davallada...
.
.

...portant la paret de referència a la dreta fins el portellet per on he botat, just aferrat a l'avenc
.
.

Ja dins el comellar des Rafalet d'en Marc, on comença el tram aèri més bell del recorregut
.
.

A les 12:10h he arribat al punt de partida. S'ha de dir que he davallat com un missil gràcies a la ventatja de portar la passa sense estar pendent de ningú.
Aquesta alternativa per pujar al puig de sa creu ha sigut tot un encert.
Un bell recorregut d'unes 3 hores a bona passa lleugera i sense cap complicació, excepte la passa per propietats privades que, en qualque moment, podriem topar-mos amb la negativa.

2 comentaris:

  1. Interessant ruta alternativa, com dius, per arribar al puig de sa Creu, així i tot de furtiu. És una llàstima.
    Salutacions, Peptoni.

    ResponElimina
  2. Així és, Joan. No ens queda un altre que posar-mos la disfressa de l'home invisible si volem arribar a alguns indrets!!
    Gràcies pel teu comentari!

    ResponElimina