Puig Nespler

Puig Nespler (17 feb. '19)

Esperonetjat per la sortida que ahir organitzà pels Pateadors Perduts LowCost el meu amic, company i confident, en Santi López, m'ha revivit la curolla que se'm va quedar quasi oblidada després del meu primer intent de pujar al puig Nespler, un dia que anant amb n'Aina, pujàrem al puig dels Albellons.
Aquell dia intentàrem pujar des del coll dels Albellons. La verticalitat del terreny, les parets dels cingles i la mala passa ens impedí pujar i per no perdre més temps cercant la passa, ho deixàrem córrer.
Avui diumenge, amb els genolls tocats després d'haver-los deixat a la pista de pàdel el divendres i també ahir, dissabte, he decidit fer una matinal suau que, al final, no ha sigut tan suau, però ha valgut la pena. He aconseguit arribar al cim sense massa sufriment vertical.

.

.

Just devora el punt kilomètric 9 de la carretera Caimari-Lluc es troba el botador per entrar al comellar què, amb una pista relativament còmoda, ascendeix cap el coll situat entre el puig dels Albellons de 586m d'alçada (a la dreta en el sentit de la marxa) i el puig Nespler de 628m d'alçada (a l'esquerra). Durant l'ascensió anem trobant diferents sitges i qualque forn de calç, què demostren la activitat forestal d'un temps.

.

.

Just entrar al comellar ens topam a l'esquerra un abeurador...
.
.

..i el depòsit tancat just al damunt seu
.
.

La pista ascendeix aviat. Aquí copsam els marges de sosteniment del camí, en una de les seves voltes
.
.

En arribar al forn de calç, faig una mirada retrospectiva: N'Escuder expectant, allà al fons guaita
.
.

Camí i comellar en retrospectiva
.
.

Cap envant, el Nespler ja mostra les dents allà adalt
.
.

Arribam a la darrera sitja, on la pista acaba el seu comès. D'aquí ja copsam el coll entre els dos cims.
A l'esquerra tenim el nostre objectiu, però intentar assolir-lo des del coll és bastant complicat sense ficar-se en tècniques d'escalada i/o grimpades molt exposades.
He decidit que cercaré entrada accedint primer a la seva carena, més a l'oest
.
.

El terreny que s'ha de travessar no és f'àcil. Un roquissar invaït de vegetació que impedeix la passa, sense tiranys o senders, ens haurem de moure entre càrritx, xiprell, mata i rossegueres abans d'arribar a la carena
.
.

Abans d'arribar, hauré de grimpar un graó sense massa complicació
.
.

Assoleix al collet la carena de la muntanya. Això no vol dir que les dificultats hagin minvat. Més aviat al contrari. La passa és més complicada tant per la vegetació com per les timbes a cada banda de la carena. un marge i una reixeta separa, o ho intenta, les dues vessants del puig.
.
.

Vaig avançant per la carena cercant la passa menys incòmoda
.
.

He de fer qualque grimpada per avançar i tractar d'arribar al cim. Encara no les tenc totes amb jo. No sé si em trobaré un bot inasumible
.
.

Després d'una grimpada una mica exposada amb la timba feresta del torrent de Comafreda a mà esquerra, puc assolir el cim. Una fita marca el punt més alt. La vegetació no deixa gaudir una vista panoràmica. Més aviat es deixa veure entre les branques dels pins
.
.

Vista cap l'oest
.
.

Vista cap l'oest
.
.

Vista cap el pròxim puig dels Albellons, poc més baix que el Nespler, a s'altra banda del coll
.
.

El cim, invaït de vegetació
.
.

Les vessants del cim s'estimben cap el buit als dos costats.
Una vegada gaudit del lloc i haver fet un mos, he reprès caminata aquesta vegada per davallar i tornar al lloc de partida pel mateix lloc pel que he pujat.
En total m'hi estat menys de tres horetes i la dificultat del terreny i la vegetació són els únics entrebancs amb els que m'hi he trobat.
Una matinal fantàstica i ben aprofitada.