dissabte, 2 de febrer del 2019

So na Moixa

So na Moixa (2 febrer '19)


Pel dia d'avui havia organitzat pel grup de Pateadors un recorregut pel cor de la Tramuntana, un parell de passos interessants i desconeguts per jo, però davant els impediments meteorològics seriosos, he hagut de cancel·lar i passar al plan B. El vent bufava passant dels 100km/h a Alfàbia i la pluja ha fet acte de presència constant. Afrontar passos verticals amb aquestes condicions no era massa prudent, per tant, aquest recorregut el farem en un altre ocassió.
N'Aina i jo hem sortit a provar fortuna. La Tramuntana estava castigada pel mal temps i hem volgut tentar cap el Llevant. Un recorregut breu que no impliqués complicacions amb la pluja i el vent. Se m'ha ocorregut fer el camí dels Presos i fer cim al puig de So na Moixa, mirador natural i excepcional cap a la costa del Llevant mallorquí. No coneixem aquest indret i és motiu més que suficient per esperonetjar-mos.
.
.

Hem enfilat cap a Manacor i arribat a la cruïlla del camí dels Presos amb la carretera de Manacor a ses Cales. Allà mateix hi ha lloc per deixar un parell de cotxes aparcats. Agafem el camí dels Presos direcció sud-sudoest i no passa gaire estona en topar-mos amb la primera barrera que impideix la passa als vehícles motoritzats. Tanmateix, aquest és un camí públic. Qui ho diria!
Uns centenars de metres a la nostra dreta, en el sentit de la marxa, trobam les cases de So na Moixa, lloc on es va establir durant l'any 1937 i fins l'any 1942 el camp de concentració on tenien presos als republicans i els feien servir per bastir carreteres, edificacions militars, obres "interès públic", en definitiva. 
.
.

Passam una segona barrera i ja copsam les cases de son Maina. Continuam pel camí dels presos en tot moment.
.
.

En passar un altre portell, copsam aquest abeuredor
.
.

El cel damun Manacor esclata i ens ruixa. Copsam un lleuger arc de sant Martí des del camí, just abans de passar sobre el pont de can Farcit, també bastit pels presos.
.
.

Durant una estoneta, la pluja ens acompanya per aquest bell tram empedrat del camí dels presos. Deixam enrere un parell de desviacions cap a l'esquerra
.
.

Una numeració pintada en color groc sobre les roques apareix a un sector del camí. No tenim n'idea del que pot representar
.
.

Enfilant camí cap el coll des Vent. A l'esquerra ja s'aixeca el puig de so na Moixa
.
.

Poc abans del coll, passam vora un aljub segurament bastit pels presos...
.
.

...amb una inscripció d'en Manuel Bernat, de l'any 1941
.
.

Ja tenim al davant el coll des Vent, a l'esquerra el puig de so na Moixa i a la dreta les penyes de na Peu
.
.

En arribar al coll, continuem camí. Tenim al davant la serra de Llodrà
.
.



En arribar al segon coll, el anomenat coll de ses Vaques, copsam les edificacions de les cales de Mallorca al fons, a més d'un bon grapat de cortines de precipitacions sobre la mar
.
.

També copsam la petita construcció, un porxet, on tenim intenció d'arribar, a les cases des Manescal
.
.

La passa amb sol i a recer del vent és molt agradable
.
.

Copsam el puig de So na Moixa des de prop de les cases des Manescal.
.
.

Un tirany ens condueix a n'aquest curiós mirador/berenador...
.
.

vigilat per l'atenta mirada d'un àngel
.
.



Aprofitam el moment i el lloc per fer un piscolabis
.
.

Refem les passes amb intenció de pujar al cim de So na Moixa i tornar pel mateix lloc al punt de partida
.
.


Un tirany ens revela per on començar la pujada cap el cim
.
.

A mida que pujam, el vent s'encoratja i fa acte de presència poderosa
.
.

La pujada no té complicacions, però és intensa
.
.

Després d'una grimpadeta, copsam la creu del cim
.
.

Jo mateix al cim de So na Moixa, dita també Muntanya grossa de sant Josep, puig de Llodrà o puig de sa Marineta. Tenim per triar nom!!
.
.


Vista panoràmica des del cim cap al sud
.
.

Vista panoràmica des del cim cap el nord
.
.

Serra de Llodrà i Manacor
.
.

Na Peus
.
.

Davant les cases de son Maina me crida l'atenció aquest taronger solitari enmig d'un camp de conreu
.
.

Berenador a l'entrada de les cases de son Maina. D'aquí al punt de partida, apart d'un ruixadet breu, no tinguèrem cap altre ensurt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada