Sa Galera pels passos d'en Marc i de can Boqueta (26 oct '19)
.
.
Fa dues setmanes férem un recorregut pels contorns de Deià, pels passos de sa Pintella i des Falcó. Aquest dissabte hem volgut fer dos passos més, el d'en Marc i davallar pel de can Boqueta, sense deixar de pujar al cim de sa Galera i contemplar les colpidores panoràmiques que es poden copsar allà a qualsevol banda on dirigeixis la vista.
.
.
Després d'aparcar els cotxes a l'entrada de Deià, Antonio, Mª Antònia, Marga, Aida, Paulino, Kristin, Pep, German, Ana, Jordi i un servidor, hem començat el recorregut dirigint-mos cap a la Residencia. Allà pujam pel carrer que es desvia de la carretera cap a la dreta i amb un grapat de llaçades, ens situarà al sender de pujada cap a la font de sa Senyora, a la foto.
.
.
Passada la font de sa Senyora, unes llaçades del sender més i ens col·locarà a un bell olivar marjat per on hem de continuar el sender cap a l'alzinar i on ja podem copsar el crui a la montanya per on discorre el primer objectiu d'avui: el pas d'en Marc.
.
.
Copsant les parets del circ de Deià comentam el recorregut de s'altre dissabte.
.
.
Deixam enrere l'olivar i ens endinsam a l'alzinar. La progressió de pujada és continua
.
.
Podriem haver agafat un senderó que adressa camí pel mateix comellar de pujada, però he dubtat i hem decidit continuar camí que pel costers de sa Galera va pujant més suau però més llarguer
.
.
Arribam als peus del pas d'en Marc, ben equipat per evitar ensurts i, després d'un piscolabis, ens posem l'equip de seguretat i comencem l'ascens
.
.
El pas té bona agafada tant pels peus com per ses mans, a més del cable de seguretat on ens anclem els que portam arnès. Alguns han decidit no anclar-se. Realment no és necessari, però assegurar-se és un punt de confiança
.
.
Na Marga, en Pep, na Kristin, n'Antonio i na Mª Antónia travessant el primer tram del pas, darrere jo
.
.
De la sortida del primer tram, puc copsar el pas de sa coa del grup. El comellaret molt rost s'estimba al buit i realment contemplar-ho des de qualque punt del recorregut fa feretat!
.
.
En Paulino encapçala el grup començant el segon tram que, més vertical, tampoc revisteix major complicació tècnica
.
.
Superant el segon tram
.
.
Foto copsada per Paulino
.
.
Retrospectiva del segon tram. Na Marga i en Pep pujant
.
.
En Pep posant per la foto
.
.
La verticalitat del segon tram ens condueix cap el tram de sortida...
.
.
Retrospectiva
.
.
El lloc tal vegada més complicat del pas, encara que amb l'equipament actual, la seva dificultat ha minvat absolutament. Sortir del pas per aquesta placa llisa ara no representa cap problema
.
.
En Paulino copsa el moment en que estic superant la placa de sortida
.
.
En Pep sortint del pas
.
.
Kristin, Antonio, Mª Antònia, Ana i en Jordi tancant el grup
.
.
Foto presa per na Marga, amb Deià de rerafons
.
.
A la capçalera del pas copsam i gaudim de les vistes una estona
.
.
Foto de grup: selfie d'en Paulino
.
.
Foto de grup: Selfie de na Bàrbara on un segon més i el mòbil cauria quedant mort la resta del camí. Curiosament el va recuperar a ca seva.
.
.
Superat el pas hem de superar un rost i incòmode coster per alcançar el cim de sa Galera
.
.
Retrospectiva, pujant cap a sa Galera per un terreny molt incòmode
.
.
Anem progressant cap el punt on s'intueix un punt dèbil de ses parets. També ens convenç anar trobant qualque fita. (Foto de na Marga)
.
.
Superat un esglaó rocós, passam a una amplia explanada revestida de càrritx que conforma l'altiplà de sa Galera
.
.
Punt geodèsic al cim, amb la mirada estesa cap el nord on destaca al macís del puig Major i un cel blau que, en qüestió de deu minuts se tancarà amb una espesa boira
.
.
Un servidor al cim
.
.
El grup relaxat al cim
.
.
Foto de grup presa per en Jordi amb el mòbil de na Marga
.
.
Per si una foto no bastava, un altra.
.
.
Després d'una amplia estona de relax, deixam el cim i partim per la carena fins al coll per anar a cercar l'entrada a l'ampla cornisa per on avançar per anar a cercar la capçalera del pas de can Boqueta
.
.
Part del grup esperant la reagrupació
.
.
A l'altra banda del circ tenim la passa per accedir al segon pas per on passarem avui
.
.
davallant sense complicacions i ficant-mos a l'ampla cornisa que defineix aquest bell circ
.
.
Sembla que ens hem d'estimbar cap el buit. Qui ho diria, els llocs inversemblants per on es pot caminar! (Foto de na Marga)
.
.
Aquí podem copsar la banda superior del pas a on anem
.
.
Davallam una rosta rosseguera
.
.
Superada la incòmoda rosseguera i un inversemblant roster on sembla impossible poder caminar per allà, arribam al botador que dona començament al pas de can Boqueta
.
.
Per assegurar la davallada, o tal vegada per què n'Aida no se li escapi, en Paulino la manté ben fermada
.
.
Superar el pas no revesteix cap problema tècnic i menys amb l'equipació de seguretat, crec jo, totalment innecesària
.
.
Superat el pas, ens aturem a recer de les parets acinglerades per dinar. Són poc més de les quatorze hores i hi ha qualcú que es queixa dels renous estomacals demanant un mos
.
.
Hem davallat del pas, hem davallat la rosta rossaguera de can Boqueta, hem sortit als olivars colindants amb s'alzinar i arribats al camí des racó, paral·lels al torrent homònim, fins arribar a la reixa, avui també tancada amb pany i clau, l'hem superada i ara dirigirem les nostres passes cap el bar del cantó davant els rentadors.
Arribant al poble de Deià, podem copsar com els cingles han quedat totalment emboirats mentre davallavem. A la foto destaca el penyal des Racó
.
.
Bella estampa de la cascada al torrent des Racó aprop dels rentadors de Deià
.
.
Celebrant el recorregut sense incidents, gaudim d'uns moments de bauxa i rialles, inclús després de que la propietat del bar ens convidi un parell de vegades a no fer escandol.
Un formidable recorregut de poc més de 8km de distància i unes 5 hores amb molt bona companyia!