Sa Galera pels passos d'en Marc i de can Boqueta

Sa Galera pels passos d'en Marc i de can Boqueta (26 oct '19)

.

.

Fa dues setmanes férem un recorregut pels contorns de Deià, pels passos de sa Pintella i des Falcó. Aquest dissabte hem volgut fer dos passos més, el d'en Marc i davallar pel de can Boqueta, sense deixar de pujar al cim de sa Galera i contemplar les colpidores panoràmiques que es poden copsar allà a qualsevol banda on dirigeixis la vista.

.

.

Després d'aparcar els cotxes a l'entrada de Deià, Antonio, Mª Antònia, Marga, Aida, Paulino, Kristin, Pep, German, Ana, Jordi i un servidor, hem començat el recorregut dirigint-mos cap a la Residencia. Allà pujam pel carrer que es desvia de la carretera cap a la dreta i amb un grapat de llaçades, ens situarà al sender de pujada cap a la font de sa Senyora, a la foto.

.

.

Passada la font de sa Senyora, unes llaçades del sender més i ens col·locarà a un bell olivar marjat per on hem de continuar el sender cap a l'alzinar i on ja podem copsar el crui a la montanya per on discorre el primer objectiu d'avui: el pas d'en Marc.

.

.

Copsant les parets del circ de Deià comentam el recorregut de s'altre dissabte.

.

.

Deixam enrere l'olivar i ens endinsam a l'alzinar. La progressió de pujada és continua

.

.

Podriem haver agafat un senderó que adressa camí pel mateix comellar de pujada, però he dubtat i hem decidit continuar camí que pel costers de sa Galera va pujant més suau però més llarguer

.

.

Arribam als peus del pas d'en Marc, ben equipat per evitar ensurts i, després d'un piscolabis, ens posem l'equip de seguretat i comencem l'ascens

.

.

El pas té bona agafada tant pels peus com per ses mans, a més del cable de seguretat on ens anclem els que portam arnès. Alguns han decidit no anclar-se. Realment no és necessari, però assegurar-se és un punt de confiança

.

.

Na Marga, en Pep,  na Kristin, n'Antonio i na Mª Antónia travessant el primer tram del pas, darrere jo

.

.

De la sortida del primer tram, puc copsar el pas de sa coa del grup. El comellaret molt rost s'estimba al buit i realment contemplar-ho des de qualque punt del recorregut fa feretat!

.

.

En Paulino encapçala el grup començant el segon tram que, més vertical, tampoc revisteix major complicació tècnica

.

.

Superant el segon tram

.

. 

Foto copsada per Paulino

.

.

Retrospectiva del segon tram. Na Marga i en Pep pujant

.

.

En Pep posant per la foto 

.

.

La verticalitat del segon tram ens condueix cap el tram de sortida...

.

.

Retrospectiva

.

.

El lloc tal vegada més complicat del pas, encara que amb l'equipament actual, la seva dificultat ha minvat absolutament. Sortir del pas per aquesta placa llisa ara no representa cap problema

.

.

En Paulino copsa el moment en que estic superant la placa de sortida

.

.

En Pep sortint del pas

.

.

Kristin, Antonio, Mª Antònia, Ana i en Jordi tancant el grup

.

.

Foto presa per na Marga, amb Deià de rerafons

.

.

A la capçalera del pas copsam i gaudim de les vistes una estona

.

.

Foto de grup: selfie d'en Paulino

.

.

Foto de grup: Selfie de na Bàrbara on un segon més i el mòbil cauria quedant mort la resta del camí. Curiosament el va recuperar a ca seva.

.

.

Superat el pas hem de superar un rost i incòmode coster per alcançar el cim de sa Galera

.

.

Retrospectiva, pujant cap a sa Galera per un terreny molt incòmode

.

.

Anem progressant cap el punt on s'intueix un punt dèbil de ses parets. També ens convenç anar trobant qualque fita. (Foto de na Marga)

.

.

Superat un esglaó rocós, passam a una amplia explanada revestida de càrritx que conforma l'altiplà de sa Galera

.

.

Punt geodèsic al cim, amb la mirada estesa cap el nord on destaca al macís del puig Major i un cel blau que, en qüestió de deu minuts se tancarà amb una espesa boira

.

.

Un servidor al cim

.

.

El grup relaxat al cim

.

. 

Foto de grup presa per en Jordi amb el mòbil de na Marga

.

.

Per si una foto no bastava, un altra.

.

.

Després d'una amplia estona de relax, deixam el cim i partim per la carena fins al coll per anar a cercar l'entrada a l'ampla cornisa per on avançar per anar a cercar la capçalera del pas de can Boqueta

.

.

Part del grup esperant la reagrupació

.

.

A l'altra banda del circ tenim la passa per accedir al segon pas per on passarem avui

.

.

davallant sense complicacions i ficant-mos a l'ampla cornisa que defineix aquest bell circ

.

.

Sembla que ens hem d'estimbar cap el buit. Qui ho diria, els llocs inversemblants per on es pot caminar! (Foto de na Marga)

.

.

Aquí podem copsar la banda superior del pas a on anem

.

.

Davallam una rosta rosseguera

.

.

Superada la incòmoda rosseguera i un inversemblant roster on sembla impossible poder caminar per allà, arribam al botador que dona començament al pas de can Boqueta

.

.

Per assegurar la davallada, o tal vegada per què n'Aida no se li escapi, en Paulino la manté ben fermada

.

.

Superar el pas no revesteix cap problema tècnic i menys amb l'equipació de seguretat, crec jo, totalment innecesària

.

.

Superat el pas, ens aturem a recer de les parets acinglerades per dinar. Són poc més de les quatorze hores i hi ha qualcú que es queixa dels renous estomacals demanant un mos

.

.

Hem davallat del pas, hem davallat la rosta rossaguera de can Boqueta, hem sortit als olivars colindants amb s'alzinar i arribats al camí des racó, paral·lels al torrent homònim, fins arribar a la reixa, avui també tancada amb pany i clau, l'hem superada i ara dirigirem les nostres passes cap el bar del cantó davant els rentadors.

Arribant al poble de Deià, podem copsar com els cingles han quedat totalment emboirats mentre davallavem. A la foto destaca el penyal des Racó

.

.

Bella estampa de la cascada al torrent des Racó aprop dels rentadors de Deià

.

. 

Celebrant el recorregut sense incidents, gaudim d'uns moments de bauxa i rialles, inclús després de que la propietat del bar ens convidi un parell de vegades a no fer escandol.

Un formidable recorregut de poc més de 8km de distància i unes 5 hores amb molt bona companyia!