Puig Tomir per la canal de Muntanya i pas d'en Reynés (5 oct. '19)
.
.
Aquest dissabte hem organitzat una pujada i davallada al Tomir inusuals, per la seva vessant més vertiginosa, la cara nord. N'Antonio ens ha guiat per aquestes parets què, a més del dificil terreny a recórrer, s'ha complicat amb els niguls que ens han eliminat tot tipus de referència visual.
Malgrat aquestes complicacions, el recorregut d'una 12km ha sigut un èxit complet i més que satisfactori. Des de que hem arrancat fins que hem arribat al punt de sortida, hem trigat quasi 8 hores, contant el temps en marxa i els temps de descans i dinar.
Malgrat aquestes complicacions, el recorregut d'una 12km ha sigut un èxit complet i més que satisfactori. Des de que hem arrancat fins que hem arribat al punt de sortida, hem trigat quasi 8 hores, contant el temps en marxa i els temps de descans i dinar.
.
.
Hem arribat a l'àrea recreativa de Menut, al km, 16'300 de la carretera Lluc-Pollença. Aquí deixam els cotxes aparcats i començam el recorregut anant a cercar el GR que arriba fins a Pollença
.
.
Passam per davant del refugi de sa Coma de Binifaldó
.
.
Hem sortit al Gr221 deixant a mà dreta les cases de Binifaldó. Noltros prenim cap a l'esquerra, direcció Pollença. Haurem d'estar alerta perquè ens desviarem cap a la nostra dreta just al moment de passar la barrera de la finca de Muntanya. Per un sender començam a pujar per la falda del Tomir...
.
.
Resseguint el senderó, aquest ens conduirà fins la font de ses Falgueres
.
.
n'Antonio a la font de ses Falgueres, amb molt poca aigua brollant
.
.
La font de ses Falgueres
.
.
Des de la font, continuam pujant per un terreny carritxer i travessant rossegueres. Ens dirigim cap a la canal de Muntanya...
.
.
...però els niguls fan aparició i comencen a tapar el sótil del macís, impedint-nos veure els punts de referència per avançar sense dubtes
.
.
Arribam a la canal de Muntanya que ens permetrà pujar un parell de esglaons d'aquest macís
.
.
Posar-se casc és una bona manera de evitar un accident. Dins aquesta canal és fàcil amb cada passa tirar pedres de manera involuntària cap avall, i podria acabar copejant el cap d'un company
.
.
La boira dibuixa un paisatge espectacular...
.
.
...un paisatge màgic
.
Sortim de la canal desviant-mos cap a l'esquerra en el sentit de la marxa. Anem a cercar unes plaques de roca plana que ens indica el darrer esglaó a pujar...
És un punt delicat si no s'agafa el lloc adequat
És un punt delicat si no s'agafa el lloc adequat
.
.
Anem superant s'esglaó un darrera s'altre...
.
.
...per sortir al punt més elevat del macís. Hem arribat al cim!
.
.
Els companys fent la darrera grimpada abans d'assolir el cim del Tomir
.
.
El grup sencer al cim del Tomir, amb els seus 1103m
Hem sortit de Menut què està situat a 440m d'alçada.
No ens quedem al cim. La boira no ens permet gaudir de les vistes i el vent fresc convida a fugir i anar a dinar a un lloc a recer seu.
Hem sortit de Menut què està situat a 440m d'alçada.
No ens quedem al cim. La boira no ens permet gaudir de les vistes i el vent fresc convida a fugir i anar a dinar a un lloc a recer seu.
.
.
Davallam aproximant-mos al pas de davallada, el pas d'en Reynés
.
.
A un punt al recer del fresc vent ens aturem per dinar. Mentre dinam, els niguls s'obren i ens permeten gaudir del paisatge que tenim al nostre abast.
Després de dinar, continuem davallant...
Després de dinar, continuem davallant...
.
.
N'Antonio cercant el punt del pas...
.
Vista en un punt determinat de la davallada
.
.
Arribats a la capçalera del pas, un no deixa de sorprendre's del paisatge i de por hem de davallar. Sembla realment inversemblant poder fer-ho per aquest punt tan vertical...
.
.
L'aproximació és delicada. No cal deixar de vigilar cada passa. És vital
.
Aviat arribam al punt clau, equipat amb un cable que dona una mica de confiança: és el pas d'en Reynés. Hem decidit passar-ho de manera més segura, posant-mos arnès i baga de seguretat que ens fermarà al cable en cas de caiguda
.
.
No hi ha bones preses al pas, tanta sort del cable
.
.
Superada la passa pel pas, guardem els arnesos i ens relaxem uns moments
Deixam el pas i continuem per un molt inclinat coster, un altre canal rosta, primer un terreny carritxer i després una rosseguera de davallada ràpida
.
.
El paisatge és un espectacle visual
.
.
Davallant les rossegueres a diferent ritme. Vista retrospectiva
.
Al darrer tram de rosseguera, ja copsam el camí.
Una vegada superada tota la cadena de rossegueres, arribam al camí GR221.
.
.
Un éxit total! Un recorregut fantàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada