Rutes rurals: Llucmajor

 Camí de son Frígola (29 juny, '22)

El punt de partida d'aquest fantàstic recorregut el tenim un poc abans de la fita kilomètrica num. 4 de la carretera que porta de Llucmajor a Porreres. En aquest punt arrenca el camí de son Frígola, un camí de terra que suposarà el nostre goig mentre avançam passa rera passa. El cotxe el podem aparcar entrant al camí uns metres més endins, on el camí s'eixampla i deixa espai més que suficient.

Ens torbarem poc més d'unes dues hores si anem a passa entre viva i tranquila, uns 10km, permetent-nos amb això la contemplació de l'entorn i el patrimoni rural de les nostres possessions. Cases senyorials, de pagesia i amples terrenys dedicats al conreu i pastura. Començarem caminant al terme municipal de Llucmajor, on es troba son Frígola i, poc després, abans d'arribar a la possessió de son Lluís, ja ens trobarem a Porreres per tornar passar al terme de Llucmajor una vegada hagem passat vora les cases de son Tast.

.

.

Entram al camí de son Frígola des de la carretera de Llucmajor-Porreres, km4 i ens trobam a un camí polsegós flanquejat per velles parets de pedra en sec amagades a qualque tram per la vegetació.

.

.

Aviat copsam les cases de son Fullana des Pou, en primer lloc, can Barret, can Tem i can Mut abans d'arribar a les cases de son Frígola.

.

.

Els pinars s'alternen entre els camps de conreu

.

.

...i arribam a l'alçada de les cases de son Frígola.

.

.

La entrada de la possessió.

Vikipèdia diu sobre aquesta possessió:

"La possessió de Son Frígola correspon a les terres que el segle XIII formaven les alqueries islàmiques de Benicalvell i Jusana. El 1461, fou venuda pels Oliver al cavaller Tomàs Frígola que donà nom a la possessió. El segle xvi estava dividida en les possessions de Son Frígola Major i Son Frígola del magnífic Rafel Frígola, també anomenades respectivament Son Frígola de Baix i Son Frígola d'Amunt. El 1631 tenia cases, celler, alambins i molí de sang. Les terres, considerades de les millors del terme, estaven dedicades a la vinya i al conreu de cereals. Fins al segle xx, membres de la família Frígola foren jurats, batles i figures de relleu a Llucmajor.

Les cases de la possessió es disposen en forma d'"U" al voltant d'una clastra. Estan integrades per l'habitatge dels amos (amb capella interior), l'habitatge dels senyors i les diverses dependències agropecuàries annexes a l'habitatge dels senyors (sestadors, estables i portassa). Els habitatges dels amos i dels senyors es troben separades en volums diferents, però aquests estan adossats exteriorment formant un angle de 90° i s'intercomuniquen a l'interior. Al voltant de les cases principals i de forma aïllada es disposen la resta d'instal·lacions agrícola-ramaderes: unes solls en runes, un graner, una vaqueria, una pallissa, una portassa i un molí de vent actualment en desús i del que només se'n conserva la torre."

.

.

Camps de conreu de son Frígola

.

.

El camí avança per la vessant nord del puig de son Mulet, un puxet de 264m d'alçada que fa de frontera entre els dos termes municipals de Llucmajor i Porreres.

.

.

A un punt determinat del camí, passada la desviació a les cases de son Frigola, topam amb una bifurcació: cap a la dreta ens dirigim cap a les cases de son Lluís. A l'esquerra cap a son Tast. Intentarem passar per davant la possessió i resseguir camí, fent el recorregut circular des d'aquest punt.

.

.

Trobam en primer lloc, a la dreta, les cases abandonades de son Seguí envoltades de terrreny descuidat

.

.

Arribam al portell d'entrada a la possessió de son Lluís i a la vegada límit municipal de Llucmajor/Porreres

.

.

Després d'avançar per un pinar amable dedicat a la caça, arribam a les cases de son Lluís.

Decidim passar per davant i demanar permís si ens trobam a qualcú.

.

.

A la pàgina de Porrerestv.com trobam aquesta descripció:

"Son Lluís és una de les possessions més importants del terme, limita amb Es Tast, Son Lluïssó i Son Frígola i amb els termes de Campos i Llucmajor. 

Durant l’època islàmica probablement tingué la denominació de Luias d’Alcagadi, esmentada a la Remembrança de Nunyo Sanç amb dues jovades d’extensió. El 1232, Nunyo Sanç feia donació en feu a Pere Sa Roca de les terres de Benifet, Benidurri, Beninavarri i el rafal Alaudi. Aquestes terres, en opinió de Ramon Rosselló, donaren lloc a la que més tard seria coneguda com a l’alqueria Sa Roca i les terres englobarien el que també s’anomenava com a cavalleria de Sa Roca: Son Lluís, Son Lluïssó, Baulenes, Son Vallets, Son Verdera, Es Moreis i Es Tast. Als estims de 1576, els germans Mateu i Pere Roig, Lluís, posseïen les cases i terres de Son Lluís Roig, les quals estaven avaluades en 800 lliures. L’any 1684 pertanyia a Miquel Roig, Lluís, tenia 150 quarterades de conradís, cases amb celler, molí de sang i molí de vent; es dedicava a vinya i cereals i hi havia guardes de 65 ovelles, 45 cabres i 20 porcs. La posada era al carrer Major. Son Lluís Gros és la denominació amb que apareix al Cadastre del 1695, essent propietari Miquel Roig i en alou de Ramon de Puigdorfila. L’any 1790 era de Margalida Lliteres i estava avaluada en 3.800 lliures. El 1839 Gaspar Roig de Lluís i Serra Poquet morí fadrí i la possessió passà a la seva germana Catalina, esposa de Jaume Mas del Pla del Rei. El fill d’aquest matrimoni, morí sense descendència, passant la propietat a la seva germana Concepció Mas del Pla del Rei i Roig de Lluís. El 1879 la possessió tenia una extensió de 350 quarterades distribuïdes en 43 quarterades sembrades de cereals, 30 quarterades de vinya, 30 quarterades d’ametllerar, 50 quarterades d’ametllerar sense sembradura, 3 quartons i mig de garrovers i mig de garrovers, 2 quarterades de figueral, mig quartó de figueres de moro, 10 quarterades de monte alto, 150 quarterades de monte bajo i 30 quarterades d’ermàs. El 1599, Pere Roig havia denunciat les tales que li feien a la seva possessió anomenada Son Lluís Roig, se’n portaren llenya i caçaven."

.

.

Apart d'un ca de bestià fermat al pati de la façana de la casa principal, no ens topem amb ningu més i passam de llarg, continuant camí.

.

.

Just a les cases hi ha aquesta vella construcció d'un molí, suposadament.

.

.

La tipologia del camí continua sent el mateix fins ara

.

.

El camí de la dreta direigeix les passes cap a ses Comes de damunt. Noltros triam cap a l'esquerra per anar cap a les cases de son Lluïssó d'en Negre

.

.

Des del camí i amb les rels d'un pi caigut en primer terme, veim al fons les cases de can Boixa.

.

.

Al camí i davant les cases de son Lluïssó d'en Negre, veim aquesta construcció dedicada a un personatge que va morir en aquest lloc, segons diu la inscripció, l'any 1800 i pico.

.

.

Deixam les cases de son Lluïssó d'en Negre enrere i enfilam cap a gregal. Destaca la cuculla del puig d'en Famella al fons. El nostre entorn és una bella planícia de conreu i poc més enllà una plantació de joves garrovers

.

.

A l'alçada de les cases de son Lluïssó des Tast el camí esdevé asfaltat...

.

.

Arribam a la cruïlla on el camí enfila cap a sa possessió de Es Baulenes, la qual disposa vora les cases d'un talaiot i una cova d'enterrament. Passat les cases de Es Baulenes arribariem a Campos, un grapat de kilòmetres més enllà.

.

.

Talaiot de Es Baulenes, de 8'5m d'amplada

.

.

Cova d'enterrament, vora el talaiot, actualment emprada per estabular els animals

.

.

Tornant a la pista asfaltada cap a les cases de Es Tast, ens trobam al costat dret, entre un canyissar, el pou Juà, el qual forma part de la ruta hidràulica de Porreres. Aquest terme de "Juà" deu derivar, supòs jo, del terme Jurà o Jussà que hem vist a altres bandes i fa referència a la seva situació "inferior".

.

.

Des del camí asfaltat vora el pou Juà copsam les cases de Tast a la vegada que la posta de sol, just darrera del puig de Randa

.

.

Arribam a la cruïlla de la pista asfaltada amb el camí de Es Tast. Hem d'agafar cap a l'esquerra.

.

.

Al camí de Es Tast

.

.

Passam al costat de les cases de Es Tast, una propietat dedicada a l'activitat agropecuària

.

.

En aquesta bifurcació no tenim més opcions que agafar el camí de l'esquerra. El de la dreta té un pas canadienc que ens ficaria a la finca.

.

.

El camí està flanquejat a estones per ullastres, pins, alzines, mates i batzers...

.

.

Travessant el pinar quan la llum comença a minvar

.

.

Poc abans de començar a necessitar llum artificial, arribam a la bifurcació que fa poc més d'una hora hem deixat enrere. Ara no queda més que resseguir camí per arribar al punt de partida. Mitja horeta més i haurem finalitzat aquest bell recorregut ple de bellessa rural i carregat de flaires pagesos.

.