Torrent d'en Bet

 Torrent d'en Bet (17 juliol '22)

El torrent d'en Barres, també anomenant torrent de ses Boqueres i també dit més puntualment, en el curs mig i alt, torrent de na Vica, d'en Bielet, d'en Bet o de sa Conca, és un curs d'aigua intermitent dels municipis mallorquins de Santanyí i Felanitx. La part alt del torrent, la qual s'anomena torrent de sa Conca, recull les aigües dels puigs de Sant Salvador i s'Envestida i creua i drena l'indret anomenat sa conca, petita depressió a cavall de Felanitx i Santanyí, situada a llevant del llogaret de Calonge. El curs baix del torrent creua de forma encaixonada i entre parets la marina de Santanyí i finalment desemboca a la Platja de Portopetro després de drenar una superfície total de 23 km². Arran dels aiguats de 1989, que provocàren una forta revinguda de fins a 859 m³/s i greus danys materials, el curs mig i baix es canalitzà i s'hi construïren dics de contenció de revingudes. A la desembocadura forma un petit aiguamoll conegut com es Prat de Portopetro, espai natural actualment degradat però que encara conté retalls de vegetació halòfila com joncs, canyís o salicòrnia (gràcies a Wikipèdia).

Ganes tenia de fer aquest torrent que havia sentit anomenar-ho i, aquest diumenge, embogit per s'ona de calor (deu ser això, sino, no m'ho explic) i escapar del festival reggeatonero que tenc prop de ca meva, he vingut a terres del Llevant per conéixer aquest torrent de mil noms.

No és un torrent d'aquells que feiem amb equipament de descens, arnesos, mosquetons, cordes... sino un recorregut pel jaç del torrent -sec- per passejar un parell d'hores per un indret a estones boscós, a estones rural, molt agradable i tranquil. 

Aquest diumenge, apart de na India, m'ha acompanyat un núvol inconmensurable de cigales amb el seu eixorditant i continu cantar-soroll.

Són devers les 18:00h quan he arribat al punt kilomètric 2,2 de la carretera Ma4012 entre Calonge i S'Alqueria Blanca.  Just davant la porta d'una propietat privada anomenada Na Moreira, arrenca el camí que ens portarà cap el sender que recorre el torrent fins a la seva desembocadura a Portopetro.

.

.

A la carretera, davant el camí per on iniciam el recorregut, tenim aquesta entrada de la finca Na Moreira

.

.

Un camí polsegós envoltat de conreus i sembrats diversos...

.

.

...a trams, garriga

.

.

De vegades sembla que na India posa per sa foto.

.

.

El camí no té perdua. No hi ha alternatives que ens poguessin confondre...

.

.

...fins arribar a n'aquest punt on un sender comença clarament a la nostra dreta, davant aquest pi que sembla senyalar el lloc de desviament

.

.

Una vegada dins el torrent, el camí avança uns pics per la dreta, altres per l'esquerra del jaç, i d'altres el camí és el mateix jaç del torrent.

.

.

La vegetació que ens envolta és típicament mediterrània, obviament: pins, ullastres, mata o llentiscle, diverses estepes, argelaga, aritja, batzers, càrritx... i qualque figuera de tant en tant.

.

.

El recorregut, en gran part, avança per zona ombrívola, donant una mica de descans a les altes temperatures d'avui, al sol.

.

.

Arribam a una primera i més gran presa, la primera defensa de les torrentades que sovint castiguen la zona, molt poblada més abaix arribant a la mar.

.

.

Damunt la presa.

.

.

Continua el sender...

.

.

Botadores vora la presa

.

.

Zones amablement ombrívoles per on discorre el tirany

.

.

Camps d'ametlers vora el torrent

.

.

El sender/torrent travessa una primera pista asfaltada. Seguim recte sense problemes.

.

.

Travessam una segona pista asfaltada

.

.

Altres trams el sol pega ab tota la seva ànima

.

.

...i travessam una tercera pista

.

.

la calor també ataca a na India

.

.

Copsam una segona presa

.

.

En arribar a n'aquesta barraca amb un pou al costat, el sender es converteix en un camí de carro fins arribar a la carretera...

.

.

Creuam la carretera i a s'altre costat un camí ens porta cap el túnel per on podrem passar i seguir al costat del torrent

.

.

Ja no tenim sender al costat del torrent. Ara, el camí de sa Punta ens acostarà a vorera de la mar, a Portopetro

.

.

Des d'allà on hem deixat el torrent, aquest ha tornat impracticable de la esponerosa vegetació

.

.

...i arribam a la mar!!! Na India no es torba molt en refrescar-se.

.

.

Feim una passejada per conéixer aquesta banda del litoral

.

.

Ja hem arribar al port, veim la costa que just hem passejat i no queda un altre que tornar enrere fins el punt de partida, ja que no tenim altre cotxe aquí per portar-nos cap amunt

.

.

Tornant enrere, refent les passes que hem fet fa una estona, però ara amb el sol ben molest el tindrem de cara una estona

.

.

Enfilant els darrers centenars de metres, podem copsar de la vista del castell de Santueri de rerefons. 

Han passat 3 hores dençà que hem començat el recorregut. Uns 10km, anada i tornada que, si no fos per sa calor, hagués estat molt més agradable. Però hem fruït d'aquest recorregut, conéixer aquesta contrada per aquests camins inusuals i na India ha pogut encalçar qualque conill, més que res, per impuls de encalçar tot allò que es mou. Instint bàsic. Com el nostre caminar.

.

.