Camins rurals: Pina

 Camí vell de Pina i altres (13 juliol, '22)

Pina és un poble de Mallorca que pertany al municipi d'Algaida. La seva població és de 492 habitants (2006), anomenats pineros. Llocs d'interès del poble són l'església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià, Sa Creu, el Convent i la Font de Pina. Aquesta darrera la visitarem al final del recorregut.

A un centenar de metres de la sortida del nucli urbà de Pina direcció Algaida es troba l'inici del camí vell de Pina, que durant un temps era la via ordinaria d'accès cap a Palma. 

.

.

Aquí, al començament del camí vell de Pina, just a la carretera Ma3130, tenim un bon lloc per deixar aparcat el cotxe i començar la nostra ruta.

.

.

Comença un bell tram de camí amb terra i pedra al terra, flanquejat de paret seca unes vegades i directament garriga, en altres. Avui, la calor és excesiva i ens convida a gaudir especialment de les zones més ombrívoles. Les essències i flaires vegetals suren i es fan evidents, ballant al ritme d'un lleuger oratge que ens ajuda a contrarrestar ses altes temperatures.

.

.

Pins, ullastres, mates, garrovers, batzers... És la nostra ruralia.

.

.

El camí desemboca a una pista asfaltada. Per continuar pel camí vell de Pina cal agafar aquesta pista asfaltada uns cent metres cap a l'esquerra. Trobarem de bell nou el camí fent-nos avançar cap a la dreta, en la nostra direcció. El bell camí de terra continua complaint-nos una estona més.

.

.

Construccions rurals a peus d'amples camps de conreu i pastura

.

.

Arribam a les cases de Son Moll Vell. Actualitzades i adaptades per viure-hi a l'estil actual, aquestes cases , junt a les que trobarem un poc més envant, ses cases de Son Moll Nou, són una fantàstica representació de la arquitectura rural de la pagesia de la Edat Mitjana mallorquina. Els seus elements arquitectònics i detalls constructius a portes, finestres, façana, etc, són un exemple. Tenen una sèrie de detalls que les fan molt interessants, arquitectònicament parlant. L'exterior crida l'atenció perquè el frontis principal esquerre té cantonada rodona. També a la cornisa de la teulada hi ha uns raríssims voladissets en forma d'escopinya que sobresurten més que no la canal, bastida d'obra, i que serveixen per protegir les obertures de la façana de les pluges de l'hivern i del sol de gran dia a l'estiu. L'interior era coneguda abans de les obres de restauració perquè hi havia un grapat de curiosos amagatalls (en forma de gerres) per guardar-hi doblers o joies. També és un fet curiós que tant el cup com dos forns de coure pa i les dues cisternes estiguin a l'interior de les cases; fonts orals diuen que era per defensar-se millor del perill que antigament representaven els bandejats o lladres.

.

.

Guaitant cap a Randa

.

.

I poc després arribam a Son Moll Nou, on les cases de l'amo dona l'esquena a la casa dels senyors.

Les cases de Son Moll Nou, dividides en dos grans casals adossats, tenen una considerable llargària de frontis. Les de la part de gregal, de l'amo en Miquel Vich, es diferencien pel grans contraforts exteriors, alçats per evitar que les façanes principal i lateral s'esfondrassin excessivament. També cal destacar-ne el celler i cup de fer vi, situats a la part posterior de les cases.

.

.

En dir "porcs inmigrants" podria sonar un exabrupte d'un neopatriota de bandera estanquera de la extrema dreta i a la vegada extrema carència neuronal, però en aquest cas, em refereix a que aquests porcs no són ni els autòctons porcs negres ni els de raça blanca habituals en les solls mallorquines

.

. 

Continuam la nostra direcció obviant el camí que surt cap a la dreta

.

.

Pou d'en Tries, del que, diuen els veinats, surten llums blaves del seu interior.

L'amo en Miquel Ribes Servera fou el darrer estadant d'una família que hi havia habitat durant 100 anys (de l'any 1803 a 1903) les cases de Son Coll Nou; aleshores encara tenien 50 quarterades d'extensió i quan, ja jubilat, recordava les seves vivències a la possessió sempre contava que hi sentia por; en concret deia que de devers el pou d'en Tries venien llumets de Sant Elm o de la part de Pina, o de...

.

.

Continuam camí...

.

.

Poc més envant de la cruïlla del camí del pou d'en Tries, trobam un altre cruïlla, en aquest cas, per anar cap a ses cases de son Llubinet. Tiram cap allà...

.

.

Les cases de son Llubinet en estat deplorable, amenaçant esbucar-se qualsevol dia.

.

.

Detall al pou

.

.

Hem visitat i deixat les cases de Son Llubinet enrere i ara passam vora les cases de Son Maig, important possessió de la comarca formada per tres cases: Son Maig, Ca l'amo en Pere i ca la Senyora Raconera.

.

.

Abans de sortir a la carretera Ma3130 de Pina-Algaida, passam pel camp de vol d'aeromodelisme, Sa Tanca des Vicari

.

.

Avancem amb molta cura uns 200m per carretera en sentit cap a Pina abans d'agafar a la dreta el camí de Son Reus

.

.

Un camí de terra envoltat de camps de conreu, primer, i parets de pedra en sec i garriga, després, acull les nostres petjades.

.

.

Bell tram de camí abans d'arribar a les cases de Son Reus

.

.

Les cases de Son Reus, ara fetes bastant malbé, són unes cases que antigament formaven part, junt amb ses cases de son Mesquida, de l'alqueria Butibalausí. En el Llibre de  Repartiment del Regne de Mallorca consta l'existència de l'alqueria Beneiza Alualenci, de tres jovades, que va correspondre a Bernat de Tortosa, mainader del Senyor Rei.

.

.

Detalls arquitectònics, com aquest escut heràldic de la família, que mostren la importància d'aquestes cases durant l'antigor, temps passats i vivències que només podem intuïr lleugerament.

.

.

Aquestes cases han donat nom a un dels vins més representatius de la comarca, de la bodega Can Majoral, Algaida.

.

.

Continua el camí cap el nord-nord-est

.

.

Mar dorat de cereals, quan la bolla del sol està rodolant per l'horitzó

.

.

Avui, na India ha fruit especialment encalçant uns pollastres

.

.

En arribar al camí de Santa Rita, una processó de mens ens atura la marxa. D'aquí sortirem a la carretera pocs centenars de metres lluny d'on tenim el cotxe aparcat.

.

.

A l'entrada d'una finca ens impressionen amb aquest muntatge entre turístic i groller

.

.

Hem agafat cotxe i ens hem aproximat al poble de Pina per fer la darrera visita imperdonable: la font de Pina, una font excavada durant el període islàmic.

.

.

És un lloc a l’espessa ombra de les heures, oms i pollancres, amb parets de pedra seca que corregeixen el desnivell. La font és un “qanawat” islàmic i aboca les seves aigües dins dues piques a les quals s’accedeix per uns escalons. Està coberta per una capella de marbre. Prop de la font s’hi troben els safaretjos públics amb sis parells de piques de pedra viva coberts per un porxo.

.

.

I amb aquesta visita a la font de Pina, donam per conclòs el viatge que hem fet avui per aquestes terres del Pla i les seves cases que ens han parlat d'un temps llunyà. Un recorregut d'uns 10km per uns camins de terra molts agradables malgrat la calor que ens ha acompanyat tot el camí.

.

.