Camins d’Artà i ermita de Bellpuig (14 d’agost, ‘22)
He arribat a Artà i he aparcat vora la antiga estació de tren, allà on comença o acaba la via verda. Aquí surt el camí pel que iniciaré el recorregut, el carrer major, antiga entrada al poble des de Palma.
.
Deixam a l’esquerra el camí des Rafal de d’alt i continuam dret.
.
Passam una zona mixta, entre residencial i petits horts
.
Creuam el torrent dels Revolts
.
En aquesta cruïlla prenem cap a la dreta, però després de visitar l’ermita de Bellpuig, haurem de tornar aquí per resseguir pel camí de d’Estelrica
.
.
Arribam a la subestació elèctrica…
.
.
…i hem de prendre pel camí fora asfaltar de l’esquerra
.
.
Camí envoltat de pastura i ramats d’ovelles
.
.
A l’esquerra trobam un camp fotovoltaic
.
.
El camí va tornant ombrívol a estones, flanquejat d’ullastres i alzines
.
.
Poc a poc la vegetació es va atapeïnt als costats del camí
.
.
Uns centenars de metres després d’haver passat la subestació elèctrica, trobarem aquest portellet de fusta a la dreta, ficat a un alzinar molt agradable. Hem de passar i avançar pel bell tirany…
.
.
…i arribam a l’ermita de Bellpuig.
.
.
l’any 1230 Jaume I lliurava als premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes (Noguera) uns terrenys a Artà a més d'una església a Palma en agraïment al suport d'aquesta ordre a la conquesta. Van mantenir poc temps l'església de Ciutat, el 1233 ja l'havien cedit als franciscans, aquest any hi ha constància que començaven a aixecar-hi una nova església que passaria després a les agustinianes de Santa Margalida. Pel que fa als terrenys d'Artà, van fundar un priorat amb una comunitat arribada de les Avellanes i posada sota la direcció de Ramon de Fraga, el seu primer prior.
l’any 1240 el primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella (1238-1266) va atorgar diversos beneficis al priorat a més de la donació de la parròquia d'Artà. A causa de problemes externs de tipus polític, els premonstratencs van abandonar uns anys el lloc, fins al 1353. Segurament que la poca integració al territori causada per la distància entre la casa mare i el priorat va ajudar que a poc a poc les Avellanes perdés el interès en el manteniment. El 1425, un acord entre el senyor d'Os de Balaguer, Joan Vivot, i el monestir de les Avellanes va portar a la permuta del logar d'Artà, els premonstratencs van abandonar definitivament les Illes amb el vistiplau del papa Martí V. Després dels Vivot el lloc va ser propietat de la família Dameto.
Una vegada visitada l’ermita, hem de tornar a la cruïlla que hem deixat enrere.
.
.
.
.
Aquí agafam cap a l’esquerra, pel camí de terra, deixant de banda l’asfalt
.
.
.
.
Copsam la posta de sol quan ja esteim a prop d’arribar al final del nostre recorregut
D’un punt determinat, copsam Sant Salvador
.
.
.
.
Arribam a l’entrada de Ses Païsses, un dels més importants centres arqueològics i poblat talaiòtic de ses illes. D’aquí ja anem cap al punt d’inici que no es troba massa enfora.
Un recorregut coneixent les ruralies del mitjorn d’Artà, d’uns 7 o 8 km recorreguts en menys de dues hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada