Selva de Irati

 La Selva de Irati (entre el 2 i el 10 d’agost ‘22)

DIA 1

 Explorant Aezcoa

.

He arribat ben d’hora a l’antiga i derruïda Real Fàbrica de municions d’Orbaizeta, construïda el segle XVIII per ordre d’en Carles III sobre una antiga ferreria. Però a causa de la seva proximitat amb França i constants problemes durant les diferents guerres, (Convenció, Carlistes…) no va durar molt.

.

Forn

.

La proximitat del riu i les mines de plom i ferro varen ser el motiu de montar la fàbrica en aquest indret

.

Visitada la fàbrica, he arribat al refugi d’Azpegi, a pocs kilòmetres més amunt, on he deixat aparcat el cotxe i comença la ruta a peu. Aviat trobaré les restes del primer cromlech amb que me trobaré avui: el d’Azpegi. 

.

Per sort, no tot el camí és praderia. Aquest espai, entre els dos cromlechs, és miracolós per poder gaudir de la frescor per poca estona, el temps que ens quedem a respirar

.

.

Amples praderies on pasten els animals, cavalls, vaques, ovelles… amb el cim de l’Urkullu fitant a la dreta de la imatge

.

.

Des de la distància ja puc copsar el cromlech d’Orgambide o Iropile, amb unes vaques guardant el territori

.

.

Gravats simbòlics a les pedres

.

.

Després de la darrera mirada cap el cromlech, continuo camí, agafant un pista que surt ben al davant i que ens conduirà a la cova d’Arpea

.

.

Des del camí cap a la cova d’Arpea, puc contemplar el relleu de la comarca a la banda francesa. És la Baja Navarra.

.

.

Abeurador

.

.

Ens hem de creuar amb més d’un ramat pel camí

.

.

Fita indicant que som a la banda francesa. 

.

.

A la fi, acalorat pel camí practicament sense arbres i el sol que pega fort, puc copsar la cova d’Arpea

.

.

Des de l’interior de la cova

.

.

Visitada la cova, no ens queda més remei que refer les passes: tornar pel mateix camí. Ja tenc que anar racionant s’aigua

.

.

EL card és aquí un símbol de protecció. Es poden veure penjats sobre les portes de moltes cases.

A la fi arrib al refugi on he deixat el cotxe i puc beure a voler de la font on surt un aigua fresca i deliciosa.

Davallant cap a Orbaizeta, on gaudiré de la gstronomia de la comarca.

.

.

Ben bé aquest restaurant podria ser d’un familiar meu de la branca basca

.

.

Escut d’Euskalherria i bruixota al menjador.

.

.

A Irati, una de les rutes és la dels “Horreos”. Aquí, a Orbaizeta en tenim un.

Després de dinar i per davallar una mica el sopor, faré una ruta a la recerca del mirador de Zamairain que, més o manco, ens ve de camí.

.

.

Anem d’Orbaitzeta a Garaioa amb el cotxe, agafem una pista indicada, i deixam el cotxe on podem, vora el camí. Resseguim a peu per un bonic tirany flanquejat, com no, d’una bella fageda.

.

.

Pas per evitar l’entrada d’animals

.

.

Ens topem qualque indicació i…

.

.

…aviat donam amb el mirador de Zamariain

.

.

La marca del camí

.

.

De camí cap a s’hotel, he fet una aturada al museu-laberint-cementiri d’Abaurregaina, el poble situat a més altitud (1039m) de tota Navarra. Aquí m’explicaran una mica d’història sobre les Esteles, ses làpides peculiars d’aquesta comarca.

.

.

Estrella pentalfa. Podem cercar el seu significat simbòlic arreu d’internet.

.

.

DIA 2 

Volta a Irabia

.

.

De bon dematí, després d’haver passat pel control d’Arrazola i pagar la tasa corresponent, he continuat marxa fins arribar a l’aparcament d’Irabia, l’embassament al que avui vull donar-li la volta, un total de uns 12 km passant per senders tan afamats com el de Los Paraísos, Erlan, Idaibea, etc.

.

.

Som al cor de la Selva de Irati, una immensa fageda-avetal, la segona en extensió d’Europa després de la Selva Negra.

.

.

Avancem primer per un ombrívol camí…

.

.

…i més tard pel bellíssim sender de Los Paraísos, amb l’embassament al costat

.

.

L’embassament d’Irabia

.

.

Típiques embarcacions d’un temps per davallar els rius amb els troncs tallats. Formava part de la indústria naval, entre d’altres més del sector de la fusta.

.

.

Detall d’unió dels troncs

.

.

En arribar a la part més septentrional de l’embassament, creuam un pontet i ja som a la vessant occidental de la muntanya antigament polèmica anomenada La Cuestión, que s’ho pretenien les dues comarques d’Irati, Aezkoa i Zaraitzu (o Salazar)

.

.

A peus del turó de la Cuestíón, un bosc d’avets fa del camí un lloc sagrat, una catedral natural on la serenor i la frescor calma tots els sentits i apaivaga la ment.

.

.

…i continua la fageda immensa.

.

.

Aquest bosc és d’una bellesa indescriptible.

.

.

Arribam al pont que hauriem de creuar per passar a l’altre costat i continuar ruta de tornada al punt de partida, però fixa’t tu que està esbaldregat. No hi ha manera de passar a l’altre costat si no és nedant.

En creuar el pont ens quedarien 4 km per arribar. Com hem de tornar enrere donant les mateixes passes, haurem de fer 8 km més. Idò peus en marxa i a gaudir del bosc que ens ha meravellat.

.

.

DIA 3

Monte Orhi

.

.

Avui, per previsió meteorològica, és el millor dia dels que hi seré per Irati per intentar la pujada a n’aquest emblemàtic cim, el primer 2mil dels Pirineus occidentals.

Passant per Otsagabia, he arribat al coll de Larrau. Aquí deixaré aparcat el cotxe i començaré l’ascensió. La banda francesa està oculta per un mar de núvols. Des d’aquí puc divisar els cims dels Pirineus d’Osca.

Començ ruta, venga cap amunt.

.

.

Una mirada retrospectiva per dominar el coll: banda francesa a l’esquerra. Espanyola, a la dreta.

.

.

Una vaca contemplativa a un subcim

.

.

Una illa enmig de la mar etèrea

.

.

Hem de passar aquest portell, i continuar

.

.

Per la banda espanyola també s’ha tapat

.

.

Banda francesa

.

.

Arribam a un roquissar que hem de salvar sense problemes. Hi ha montat un cable de seguretat, però si la pedra és seca, no es fa necessari

.

.

Ara ja copsam el curucull del cim

.

.

El relleu ens obliga a passar per aquest passadís per no complicar-mos sa vida

.

.

Superat el darrer esglaó, ja tenim la vessant de la muntanya sense entrebancs més que el propi desnivell

.

.

Vista cap a Lapatia, el cim contigu, amb 1636m d’altitud

.

.

Vista retrospectiva

.

.

I a la fi, coronam el cim, després de quasi dues hores de pujada, Monte Orhi, 2017m d’altitud, llar de Mari, la deesa de tots els genis de la naturalesa incloent en Basajuin, que viu als boscos per ajudar als caminants excepte algunes ocasions que mostra la seva cara més maligna…

.

.

Un servidor, gaudint del cim i del dia fantàstic que ens ha tocat.

.

.

L’ocell de l’Orhi és feliç a l’Orhi, diu aquesta placa al cim.

.

.

El cim és una cresta que no es veu segons amb quina perspectiva

.

.

Pirineus

.

.

L’Orhi, a l’ombra del voltor

.

.

Davallada rápida pel mateix camí de pujada

.

.

Passam sa placa…

.

.

…i arribarem aviat al coll on hem deixat el cotxe.

Aprofitant la situació geogràfica, al coll de Larrau, prenc la decisió de davallar cap a la banda francesa, cap a Larrau en lloc de fer-lo cap a Otsagabia, per anar a conéixer el popular pont penjant d’Holtzarte

.

.

He passat el poble de Larrau i, 3 km més enllà, he aribat al començament de la ruta, un sender ombrívol que, paral·lel al riu, va enfilant-se pel congost que, a mida que anem pujant, ens va colpint.

.

.

M’ha sorprès trobar pel camí tanta gent. Estem a la banda francesa i, pel que sent xerrar, la majoria de gent amb la que ens creuam, ho son.

.

.

Ebri de bosc encisador, creia que trobaria el pont més a prop del punt de partida. Ja vaig arrossegant el cansanci d’haver pujat l’Orhi i, aquesta ruta, és més dura del que semblava. El rost és considerable.

.

.

Hi ha llocs de molt mala petja, i el camí que no deixa de pujar, i pujar…

Poques vegades he sudat tant, que jo m’enrecordi

.

.

Després d’una hora marxa, si no més, ja me desespera no veure encara el pont…

.

.

Aquí el tenim!!! A la fi!! Estic esgotat!

.

.

Vista des del pont cap el congost. 200 i pico de metres ens separen des del jaç del riu.

.

.

Retrospectiva

.

.

I refeim les passes. Ara toca davallar…

.

.

Orval (Hypericum androsaemum L.) o Tutsan, todosana, vist al barranc.

DIA 4

Dia de descans: sortida d’Irati per visitar Orreaga (Roncesvalles)

.

.

He arribat a Roncesvalles (Roncevaux en francès, Orreaga en basc), punt espanyol de partida del camí francès de Santiago. Puc veure escenes familiars de persones que s’acomiaden perquè comencen el seu camí… 

Escenes curioses.

.

.

La boira domina el panorama. Aquesta és la pedra que conmemora la batalla de Roldan…

.

.

…i la Rosa del camí

.

.

“El Silo de Carlomagno”, un lloc impressionant per la seva història i les seves troballes…

.

.

Interior del Silo

.

.

Excavacions sota el Silo. 

.

.

Església Santa Maria de Roncesvalles

.

.

Claustre

.

.

Entrada a la sala capitular on es troba la tomba de Sanç VII el Fort

.

.

Tomba del rei Sanç VII

.

.

Trespol de la galeria del claustre

.

.

Galeria del Claustre

.

.

Colegiata i musseu, antic hospital i monastir

.

.

L’esmeralda de Miramamolín, diu la llegenda que va ser en Sanç VII qui se la va arrebatar al rei moro a la batalla de Navas de Tolosa. Vist al museu.

.

.

Vist Roncesvalles, he pujat un parell de kilòmetres més amunt, fins al port d’Ibañeta, lloc original on estava l’hospital del camí.

.

.

Capella de Sant Salvador, al port d’Ibañeta

.

.

DIA 5

Selva de Irati: Sender de Zabaleta i sender dels Sentits

.

.

Punt de recepció a les cases de Irati, començament de ruta a peu.

.

.

Tots els senders a Irati estan ben indicats

.

.

Aquest sender, el de Zabaleta, és un dels que més fama gaudeix per la seva bellessa…

.

.

Racons embruixats

.

.

Casa forestal

.

.

Irabia

.

.

En acabar els 12 km de ruta circular del sender de Zabaleta, enllaç amb el sender dels Sentits, més curt, d’uns 4 km, que puja cap a l’ermita de la Verge de les Neus

.

.

El sender és preciós però les altes temperatures hem fa anar incòmode. Molta calor que m’agota i deshidrata aviat.

.

.

Ermita de la Verge de les Neus

.

.

Tanta sort quan la vegetació cubreix el sender. En aquest cas, un túnel formidable que hem fa gaudir del camí

.

.

Des d’un punt en concret, puc copsar la mole de l’Orhi

.

.

Amb cura i vigilància, he de travessar el ramat per continuar camí

.

.

Travessant el jaç d’un riuet, per sort, ara sec

.

.

Creuant la pedrera d’ un segon torrent sec

.

.

Des d’aquest punt ja puc copsar l’ermita, per tant el punt d’inici del camí, les cases d’Irati, no és enfora. Allà dinaré avui d’unes “migas de pastor”.

.

.

DIA 6

Dia de relax: Vall de Roncal i coll de Belagua

.

.

Per descansar de l’èxtasi que produeix tanta vegetació dins uns boscs magnànims, he decidit fer un tomb pels voltants d’Irati. En aquest cas, he anat cap a la vall de Roncal i, més enllà, a la frontera amb França, al port de Belagua.

A la foto, fita indicant el límit de la frontera entre ambdós paisos.

.

.

Bell racó al port

.

.

  

Al port de Belagua es troba la Pedra de sant Martí, lloc on es reuneixen les autoritats de la vall de Roncal per una banda, i les del comtat de Bearn, a França, per altra, per renovar cada any el tractat d´ús de les praderies pels animals.

.

.

Mirada cap els cims dels Pirineus

.

.

La Vall de Roncal des de Belagua

.

.

La cuculla del pic d’Anie desmarcada del seu entorn. Un recorregut que parteix des del punt on ens trobam

.

.

El refugi de Belagua

.

.

La vall de Roncal des del refugi desamparat del General Garrido

.

.

Refugi de Belagua

.

.

De Belagua m’en vaig cap a Zuriza, una vall en territori d’Osca aferrada a la vall de Roncal

.

.

Zuriza

.

.

De nou a la vall de Roncal

.

.

Cova de l’Ibon

.

.

Sant Ciprià, una esglèsia fortalessa a la població d’Izaba

.

.

Dolmen a Izaba

.

.

Abans d’arribar a Otsagabia, faig una visita a l’ermita de Muskilda

.

.

Vista des de l’ermita cap els Pirineus d’Osca: està caiguent una bona pluja.

.

.

DIA 7

Visita a St. Jean-à-pied-de-port

.

.

A l’hotel m’han recomanat no fugir d’aquestes contrades sense haver passejat i conegut el poble de St. Jean-a-pied-de-port.

És aquest poble medieval un lloc carregat d’història de lluites, de bandolers, de batalles entre espanyols i francesos… un lloc de passa imprescindible que uneix pel port de muntanya més fàcil, les dues bandes dels Pirineus. Consta d’una “Citadelle” enmurada i els carrers empinats que conté al seu interior són del més pintorescs.

.

.

Els pelats que es veuen a. les muntanyes del davant són les plantacions de vinya de la D.O. exclusiva d’aquest poble, AOP Irouleguy Ispoure

.

.

No deixen cap dubte de que aquí, en aquest poble, comença la ruta de Santiago, el camí francès.

.

.

La porta del Rey

.

.

Circunvalant les murades

.

.

La presó

.

.

Empinat sender per pujar o davallar des de la part superior de la Ciutadelle fins al riu

.

.

Pot ser més romàntic aquest racó?

Sí, és clar. Però en té una estona guanyada.

.

.

La reivindicació sempiterna.

.

.

De tornada cap Irati, no he pogut evitar plasmar aquest paisatge a la sortida d’Abaurregaina: la praderia ondulada abans de donar pas a la muntanya viva. La macís de l’Orhi a l’esquerra.

.

.

DARRER DIA

-de passada cap a casa-

.

.

Després de berenar al Esseverry, he aclarit els comptes i he partit cap posant proa a casa. És aquesta la darrera toma on es veu l’hotel Irati, situat a l’entrada de Jaurrieta. He posat peus cap a Ansó.

.

.

Després d’haver deixat enrere la Selva de Irati, la vall de Roncal i entrar a la Jacetania, provincia d’Osca, he arribat a Ansó, un dels pobles més bonics segons criteris especialitzats i poble declarat d’interés cultural per la Unesco. Realment m’ha agradat la seva visita.

.

.

A la bòveda de l’església

.

.

Jaume I i després el seu nebot, Jaume II, varen reduïr els tributs als habitants d’Ansó amb l’intenció de que construïssin una murada en torn al poble. Eren moments difícils, aquells, i Ansó està a la forntera amb Navarra, a més de ser la sortida natural de la vall de Zuriza, lloc per on podrien entrar els francs.

En definiticva, que els habitants d’Ansó no féren mai tal murada, però sí féren aquesta torre fortificada per vigilancia i protecció.

.

.

Vista espectacular de Los Mallos de Riglo

.

.

Amb aquesta imatge de la darrera posta de sol sobre Jaurrieta, tanco aquest viatge no només físic i geogràfic sino també emocional i espiritual. Una contrada plena de simbologia i misticisme que ha enriquit la meva experiència i que sempre mantindré a la meva memòria.

.

.