Camins rurals: Montuïri

 Camins pel Ponent de Montuïri (17 agost, ‘22)

La previsió de pluja i el temps enterbolit no ens ha aturat la sortidal d’avui, és més, el dia tapat a afegit interès en sortit sense l’aclaparament immisericorde del sol d’aquest estiu.

He arribat a Montuïri devers les 17:30h, aparcant vora la font del Rei.

.

Fou un temps el Pou del Rei l’emprat pels vilatans per surtir-se d’aigua abans la modernització i canalització de les aigües al poble. Data del segle XIV. De bella factura, té a més uns abeuradors pels animals aferrats al coll del pou i uns rentadors cuberts.

.

.

Sortint de sa vila, la podem copsar del seu costat de Ponent

.

.

Copsam també, a més dels camps de cereals, el proper puig de Randa

.

.

Hem avançat primer, en sortir del poble, per la carretera local que es dirigeix cap a Lloret de Vista Alegre, però no feim moltes passes, sino que ens desviem pel camí de son Pastor…

.

.

…i aviat ens tornam desviar pel camí de s’Amarador

.

.

Ara ja trepijam una pista de terra de nova factura i practicament no tornarem veure s’asfalt en contades ocasions, per passar d’un camí a un altre

.

.

A n’aquesta cruïlla agafem per la dreta i, en qüestió d’una horeta curta, sortirem per l’esquerra.

.

.

Ara, el camí ens complau més. Malgrat estar en molt bon estat, el camí ens porta a l’antigor, amb les seves flaires i visió d’un camp que és taula de feina. De rerefons, els grans cims de Tramuntana.

.

.

Aquestes planícies estan plenes de pous, però no sense protegir d’una caiguda, com és aquest.

.

.

A la carretera de Pina ens trobam aquesta fita que marca el terme municipal de Montuïri llindant amb el d’Algaida.

.

.

Una de tantes sínies

.

.

I deixant de banda la carretera que ens condueix cap a Pina, entram al camí estrella d’avui: el camí de can Comunes. Ara trepitjam terra d’Algaida.

.

.

Les aigües que surten de l’EDAR de Montuïri alimenten aquest torrentet que crea un minúscul hàbitat atapeït de vegetació i creant una atmòsfera ombrívola al seu voltant molt agradable.

.

.

Les cases de can Comunes, amb la seva entrada característica de celler i creu a la teulada

.

.

Des d’aquí copsam el relleu neuràlgic de la Serra

.

.

Encalçant una llebre, na India s’ha fotut una bona pinya a causa de la velocitat que agafa i els bots que pega.

.

.

…i seguim pel camí de can Comunes, esplendor de la ruralia montuirera, amb el poble a la vista com a referència.

.

.

Sortim a un ramal asfaltats, però aviat ens tornam sortir, per la dreta, a la foto.

.

.

Uns espluga-bous fan nets els camps de llavors i insectes

.

.

Amb aquests amplis camps daurats es podria traslladar el pensament a les mesetes castellanes

.

.

Les cases de Son Mallol Vell, de bella i antiga factura que romanen malenconioses i esbaldregades, daten de l’any 1693.

.

.

A la dreta. Fa una horeta aproximadament, hem passat pel camí de l’esquerra.

.

.

Arribam a un petit nucli de cases residencials, altres casetes no tant, i curosos hortets.

.

.

Darrera tirada de camí de terra, abans d’assolir la carretera de Pina per accedir al poble

.

.

Arribant al poble, passam vora el molí d’en Gospet, que no és el de la foto.

.

.

Tornant a Montuïri. No queda més que anar al punt d’inici per tancar el recorregut d’avui.

.

.

Així com noltros clausuram el recorregut, també ho fa el sol amb el seu pericle.

Han sigut uns 14 km de recorregut i ens hem torbat unes dues hores i mitja, a ritme tranquil, ensaborint el paisatge rural d’aquesta contrada.

.

.