Balma des Nanets, Pas des Grau i sa Cuina

Balma des Nanets, Pas des Grau i sa Cuina (Comuna de Bunyola) - 3 sept. '16

A l'entrada de Bunyola arribant per la carretera vella, tenim un aparcament còmode per deixar el cotxe i arrancar el recorregut des d'aquest indret.
Tenc la intenció de pujar pel camí des Grau fins la desviació que me portarà a la balma des Nanets. Pujaré pel pas des Grau, arribaré a la capçalera del comellar d'en Cupí i el davallaré fins el desviament a la pista general de sa Comuna per anar a conéixer sa Cuina, un altre balma ben curiosa.
.
. 

El carrer escalonat de Bunyola pel que començam a pujar
.
.

Ziga-zaga empedrada
.
.

Inici del camí des Grau
.
.

Si arribam a n'aquest forn de calç és que ens hem despistat i no hem agafat el desviament cap a la esquerra per anar a cercar el portell que ens conduirà a sa balma des Nanets.
.
.

Abans d'arribar al forn de calç, en aquest punt de la foto, hem de deixar el camí des Grau per la esquerra. Un senderó desdibuixat ens conduirà al portell del collet per on passarem a s'altre banda del comellar

.

.

Portell al collet

.

.

Així copsam  Bunyola i els seus voltants des de aquest punt. El macís del Teix dominant el paissatge

.

. 

S'ha d'avançar per un senderó que discor arrimat a les parets dels penya-segats

.

.  

Davant tenim la Cagada de sa geneta, es Moletó, serreta d'Alfàbia i al seu darrere, la Serra.

.

.

Botam una paret...

.

.

Pel camí ens topam amb un parell de bancs on poder descansar i contemplar les vistes i fruir de la tranquilitat de la contrada

.

.

El darrer banc que ens trobam, abans d'arribar a la balma des Nanets

.

.

També trobem la paret del pas des Grau, abans d'arribar a la balma des Nanets

.

.

La balma des Nanets

.

.

La balma des Nanets

.

.

A la taula hi ha un enrajolat curiós, encara que bastant deteriorat per les pedres que hi cauen damunt des de les parets del penya-segat

.

.

Els nanets de la balma

.

.

Un dels nanets

.

. 

Arribats a la balma dels Nanets, tornem cap enrere per agafar el pas des Grau, situat a pocs mètres de la balma. Sembla inversamblant que aquesta paret s'hagi abastit per poder pujar. Més que un pas per accedir a un nivell superior del penya-segat és un tap per evitar entrar a la fesa que tanca. S'aprofita la paret per pujar, encara que, jo crec, no és el seu objectiu.

.

.

Pujar-ho no és complicat però si cal posar les mans i els peus allà on toca, mirant de que sigui una presa ferma. Les pedres de la part superior ballen.

.

.

Adalt ens trobam que el caminoi s'hi endinsa cap a la fesa, però hem de saber que aquesta no té sortida. El recorregut correcte per continuar i enllaçar amb el camí des Grau passa per enfilar-se per la roca de la dreta just al replà que tenim al pujar el pas. Reseguir la cresteta del penyal fins el final i ja veurem la sortida. Té un punt delicat sobretot si la pedra està banyada.

.

.

Aquesta és la cresta que s'ha de recorrer. La fesa queda a la dreta de la foto

.

.

La fesa

.

.

A n'aquest punt del camí des Grau sortim una vegada superat el pas des Grau, i el resseguim cap l'est (dreta de la foto)

.

.

Bella factura del camí empedrat des Grau

.

.

En aquesta cruïlla tenim l'opció d'anar a contemplar el mirador o seguir cap amunt

.

.

Vista de la Serra copsada des del mirador

.

.

 Macís del Teix des del mirador

,

.

El mirador

.

.

Retornam al camí des Grau cap a la cruïlla per agafar el camí que ens portarà pel comellar d'en Cupí. Ens topam amb diversos rotlos de sitges

.

.

Forn de calç a la cruïlla del camí. Agafant recte (esquerra de la foto) arribariem a cas Garriguer, centre de la Comuna. Agafarem per la dreta, pel comellar d'en Cupí per anar a cercar sa Cuina

.

.

Vista enrere, el camí des Grau

.

.

El comellar d'en Cupí és molt diferent als seus germans, sa Coma gran i sa coma d'en Buscante. Aquests dos són ombrívols, mentre que el d'en Cupí és obert, solejat i una pineda invaex el terreny.
Restes de sitges i forns de calç els anem trobant pel camí.

.

.

Sortint del comellar d'en Cupí a la pista principal de sa Comuna

.

.

Adreçant camí cap a la corba que ens interessa...

.

.

...aquesta corba, amb la fita nº 3 és per on hem de deixar la pista per la esquerra, si volem visitar sa Cuina

.

.

El camí que surt de la pista de sa Comuna. El resseguim...

.

.

Ens topem amb una espècie de refugi. No sé quin alte utilitat pot tenir aquesta construcció moderna

.

.

Resseguim el camí...

.

.

...i després de intuïr el camí que torna senderó i es perd aviat, quedem bocabadats davant sa Cuina. Racó ombrívol i fresc que ens convida a descansar. I així ho faig.

.

.

Després de berenar i refrescar-mos, tornem cap enrere

.

.

Des de la pista de la Comuna fins el pàrking on hem deixat el cotxe ens torbarem uns 15 minuts, més o manco.

Es Banc

Es Banc de sa Pedrissa (24 agost '16)

Seguint amb la nostra curolla estiuenca de visitar indrets interessants del nostre litoral i amb un recorregut que no ens deixi desbaratats ni esfondrats a causa de la canícula impenitent i contumaç, aquest dia decidim visitar un racó molt freqüentat fa temps, quan el contraban era una manera de sobreviure a les penúries de la post-guerra. Aquest racó, es Banc, li diuen, va servir per desembarcar tones de queviures i altres elements propis d'aquell bon negoci per uns, i dificultats i mal de caps per altres que feien la feina bruta de transportar-ho.

Abans d'arribar a l'àrea d'aparcament tarifat de la cala de Deià, trobarem lloc a la mateixa vora de la carretera, si no està ja ocupat, sense haver de pagar. En aquest lloc iniciàrem noltros el recorregut cap a la cala, passant pel restaurant de cas Patró Marc, on al final de la seva terrassa trobarem unes escales que ens pujaran cap el carrer que volem agafar. No és imprescindible fer la passa per aquest indret. podem agafar un carrer que, davallant a la cala, surt a mà esquerra passant per sobre el torrent que acompaña paral·lel la carretera.

Tenin altre opció per arribar a es Banc que és a partir de prop de les cases convertides ara en agroturisme de sa Pedrissa i davallar per un camí fins el comellaret on es troba es Banc.
Sigui com sigui, per no tenir problemes amb la propietat, cal demanar permís de pas per arribar a n'aquest raconet ombrívol i rocós de la costa.

.

.

Arribats a cala Deià, haurem de passar per la terrassa del restaurant de Cas Patró March

.

.

Vista cap a la cala des del restaurant

.

.

N'Aina al restaurant, amb la cala al fons

.

.

Sobre es morral copsam una bella imatge de la costa

.

.

En agafar el carrer que puja cap unes cases situades en lo més alt de la cala, el resseguim fins que aquest acaba en un portell tancat privat. A la dreta veurem un caminoi que envolta la finca privada. El resseguim fins arribar a n'aquest rustic portellet que ens permet la passa sense cans i sense intenció de fer bivac o acampada. Passam i resseguim el senderó coster...

.

.

...que per damunt uns penyasegats ens portará en un très i no res a la torre de sa Pedrissa

.

.

La torre de sa Pedrissa

.

.

Han fet una bona inversió en ròtuls què, per totes bandes, indiquen que som a propietat privada

.

.

No entenc com la propietat privada té en tal mal concepte la conservació d'elements històrics i valor patrimonial com aquest canó.

.

.

Des de la torre de sa Pedrissa copsam la Foradada així

.

.

Sa Torre a contrallum

.

.

Seguim un tirany cap el sud i, després de botar una paret amb fil-ferro punyent, continuem per un senderó marcat que ens portarà a un caminoi net empreat segurament pels clients de l'agroturisme. Aquest caminoi ens portarà directament a es Banc.

.

.

Caminoi empedrat cap es Banc.

.

.

Retrospectiva

.

.

Aquí ja es veu una corda ben gruixada que ens amagarà la por a l'hora de baixar una escaleta de pedra prima i vertical cap el racó

.

.

El racó s'ha bastit una esplanadeta empedrada on poder acomodar-se, i una escaleta de ferro per sortir còmodament de la mar

.

.

L'escaleta prima i empinada

.

.

Les aigues convidaven a fer una sota i això és el que fèrem, a més de berenar i fruir d'un raconet encisador

.

.

Refem les passes per tornar...

.

.

Tornam passar per la torre

.

.

Resseguim el senderó sobre els penya-segats...

.

.

...fins arribar al lloc on hem deixat el cotxe aparcat, contents d'haver gaudit un raconet de la costa amb tranquilitat en aquests dies de saturació turística estiuenca.