Son Nasi

Son Nasi (12 octubre '16)

Des de que tenc record, aquest puig de son Nasi juntament amb el de sa Gubia i el de son Poc, m'han cridat l'atenció i han ejercit l'efecte magnètic d'atracció. Ses tres Maries, com els diuen els Bunyolins, són objecte de desig pels senderistes de la comarca.

Aquest dimarts passat, aprofitant el dia de festa del Pilar, hem volgut fer una sortida matinera i pujar a son Nasi abans de tornar a dinar a casa, un putxet d'alçada modesta (577m) però amb unes vistes espectaculars i un accés divertit.

De pujada cap el puig, jugavem amb la idea de la procedència del topònim, i ens semblava que podria provenir de Bennàsser, Ben-Nasser, antic propietari de la possessió d'Alfàbia, en temps àrabs.

Ara, cercant informació, he llegit de mà d'en Joan Carles Palos una informació provenent de la investigació d'en Tomàs Mut, en que sitúa al capità Ignasi Garcia, el famós capità bunyolí que assistí a la batalla dels moros aquell fatídic diumenge 11 de maig de 1561, dia de sant Ponç, a Sóller, i que té la fama de haver-se aturat als horts de can Topa o can Bartola a menjar les tempranes cireres, motiu pel qual arribà tard a la batalla, com propietari de les cases velles de son Nasi, a la falda del puig homònim. Així doncs, aquest Nasi deriva del nom del seu propietari, Ignasi, dit Nasi familiarment. Com sempre, als escrits d'Història se li ha de concedir cert grau de credibilitat, i també tot el contrari.

.
.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament del restaurant de can Penasso, vora la nova rotonda que uneix les carreteres que porten cap a Sóller-Palma i cap a Bunyola. Davant l'aparcament surt un carrer que puja cap a les cases de son Nassi Nou (extranyament amb dues S). Per arribar al caminoi que s'enfila cap al comellar de cas Putxer, malanomenat de can Bon Jesús, entre els puigs de sa Gubia o de s'Alqueria i el de son Nasi, hem de desviar-mos a mitat de carrer cap a la dreta i resseguir girant un altre pic a la esquerra, i ara ja fins el final, on el carrer asfaltat es converteix en el tirany que hem de resseguir fins el coll.

.
.

Abandonat el carrer asfaltat i ficats al tirany, passarem un portell de ferro obert i resseguirem fent un parell de revolts fins arribar a n'aquest porxo que hem de deixar a la esquerra i continuar senderó.

.

.

La propietat de les cases de son Nassi vell mantenen ben reixada la seva propietat.

.

.

Arribarem al comellar de cas Putxer, on ens trobem una bassa aprofitada com a abeurador pels animals...

.

.

...i la barraca al seu costat

.

.

A partir d'aquí, el caminoi torna més empinat i s'endinsa pel comellar ben rost. S'obrin les vistes cap a Bunyola.

.

.

A la banda alta del comellar el senderó desapareix, però no hi ha moltes opcions per arribar al coll. Tanmateix trobem fites per totes bandes indicant diferents opcions de pujada. 

.

. 

N'Aina al botador del coll del comellar de cas Putxer, entre el puig de s'Alqueria i el de son Nasi

.

.

El comellar de cas Putxer

.

.

Vista des del coll, cap a l'altre costat: veim el camí que davalla fins assolir la pista que puja des de les cases de l'Alqueria Vella; el coll de Sóller es pot copsar també des d'aquí

.

.

Copsam el puig de sa Plana, el coll de Sóller, Alfàbia...

.

.

El coll de cas Putxer

.

.

Des del coll envestim la rosta pujada cap el cim de son Nasi

.

.

Trams ben verticals

.

.


Pujant cap el cim. Foto de n'Aina
.
.

Hem de fer continues grimpades per avançar

.

.

Una família de voltors i un altre de corbs ens sobrevolen mentre accedim al cim

.

.

N'Aina al cim. El puig de son Poc a la esquerra, la serra d'Alfàfia de rerafons, i Bunyola a la dreta

.

.

N'Aina al cim

.

.

Al cim

.

. 

El betlem al cim

.

.

Al cim. Foto de n'Aina
.
.

Vista cap a Ciutat i la seva badia. A la dreta, el puig de s'Alqueria o de sa Gubia

.

.

El quasi inexpugnable son Poc.  Un parell de passos d'escalada el fan complicat.

.

.

Bunyola des del cim

.

.

Puig de sAlqueria

.

.

Una vegada conquistat el cim, refem les passes per arribar al punt de partida i concloure el recorregut

.

.

Amb aquesta xumbera i la vista cap a Bunyola tancam el recorregut fotogràfic.

Es Ratxo, síquia i passos

Es Ratxo, síquia i passos (8 octubre '16)

Per aquest dia en que tots els endevinaires i meteoròlegs es posaren d'acord en assenyalar un temps decididament inclement i advers, decidirem substituir un recorregut molt exigent previst per aquest altre què, al final, realitzàrem i que podriem resoldre sense por als llamps ni a la pluja caminant per indrets no massa exposats. No obstant això, fruirem d'un dia sense pluja i amb qualque estona de calor abrassador.
Arribàrem amb els cotxes des de Puigpunyent per la pista asfaltada que condueix cap a La Reserva del Galatzó fins desviar-nos cap a la font des Pi, lloc on, a la seva altura, deixàrem els cotxes, a la pista asfaltada per continuar a peu, en primer lloc, cap al pas des Ratxo, un pas sense complicacions i des d'on ja divisem un panorama muntanyenc preciós de les rodalies meridionals del Galatzó.

.

.

El grup, a falta d'un servidor que dispar la foto, poc després d'haver deixat els cotxes aparcats.

.

.

Portell pel que passem poc després d'abandonar la pista asfaltada per la esquerra. Poc després del portell, a un tirany fitat, deixarem també aquesta pista de terra per enfilar-mos cap el pas des Ratxo que, des d'aquiest punt, al portell, ja podem divisar el puntal al fons

.

.

Travessem una rosseguera

.

.

El collet on es sitúa el pas des Ratxo

.

.

El grup pujant sense entrebancs. Arribar fins aquí no implica cap complicació

.

.

El grup sencer una vegada superat el pas i havent fet un piscolabis

.

.

Continuem ruta, envoltant la carena que davalla del Galatzó, anant a cercar la vessant  de l'oest que ens davallarà cap al camí de ses Planes. A la imatge copsam des de la mola de sa Fita de Ram, a la esquerra, fins el puig des Caragol, a la dreta, passant per na Bauçana i els puntals des Ratxo, per on pujarem de tornada

.

.

Voltant la carena del Galatzó ja dominam la vista cap a s'Esclop i els seus satèlits geogràfics: puig Batiat, Cadira del Bisbe, Moletó... Més a prop veim la moleta del Galatzó i el coll on es situen l'aljub i el porxo de ses Planes, el nostre següent objectiu. No hi ha camí ni senderó que ens faciliti la tasca d'arribar-hi. Davallam a les braves per un rocallar que ens fa estar atents on posar els peus

.

.

Per aquest indret es troben registrats uns jaciments talaiòtics que no hem sigut capaços de localitzar entre tant rocallam. Amb el que sí hem topat és amb les restes de camí i qualque construcció semblant a una sitja, apart de antigues marjades

.

.

Copsant el coll amb s'aljub i porxo de ses Planes. Més enllà creua el comellar de ses Sínies

.

.

La davallada es fa divertida

.

.

Mola de s'Esclop domina la vista. El camí de ses Planes es distingueix perfectament arribant fins s'aljub i passant pel porxo

.

.

S'aljub amb la seva canalització d'aigües recentment netejada

.

.

Els companys arribant a s'aljub, lluitant amb la pregona vegetació composta de llentiscle, bruc o xiprell i argelaga, bàsicament, cosa que empitjora la passa i la fa esgarrinxosa

.

.

Es porxo de ses Planes

.

.

Assolint el camí de ses Planes que ens portarà prop de ses cases de Galatzó, fins la canaleta on deixarem el camí per resseguir-la

.

.

Una era de batre es troba a n'aquest pinar, indici d'un cultiu de cereals a la contrada, a l'antigor

.

.

Les cases des Galatzó amb els seus dos molins d'aigua a  la esquerra de la imatge

.

.

El camí ens condueix fins el safareig de ses cases de Galatzó, d'uns 95m de llargària, enmagatzenava l'aigua que recollia de la font des Ratxo, portada fins aquí per sa canaleta o síquia que hem de recòrrer, per alimentar i moure els molins d'aigua

.

.

A l'inici de la canaleta ens aturem i pegam una mossegada amb la intenció d'agafar forces per la tornada. En aquest punt deixarem el camí i resseguirem per sobre la canaleta.

.

.

Foto de na Bàrbara

.

.

 La síquia, una obra d'ingenyeria dels temps de dominació àrab, té una longitud aproximada de dos kilòmetres.

.

.

Aquest recolze està equipat amb una corda per facilitar la passa

.

.

Just on es creua la canaleta amb una pista de terra, la deixam per agafar cap a la esquerra la pista durant uns 50m aprox, per on surt un tirany fitat a la esquerra també, que resseguim amb la intenció de pujar cap el pas des Puntals. A la foto, el grup mirant el rost coster que hem d'assolir

.

.

El tirany brut aviat arriba a les parets dels Puntals i es converteix en un antic camí amb marges de sosteniment que va pujant cap el pas des puntals i el supera després d'un centenars de mètres, on desapareix definitivament.

.

.

Mentre pujam, copsam els bells i rustics marges de sosteniment del camí

.

.

El rost del camí ens obliga a fer aturades per recobrar l'alè i hidratar-mos. A estones, el sol copetja de valent malgrat el dia gris que ens acompanya

.

.

Pujant fruim de la vista a la pregona i boscosa vall des Ratxo

.

.

Ens aproximam al pas des Puntals. El camí continua encara que desfet i esbaldregat a qualque banda

.

.

Superat el pas, copsam la vista del comellar que puja cap el pas des Ratxo i on desapareix el camí poc més envant. Els seus puntals s'enfilen a la dreta i el Galatzó guaita al fons, ensombreït

.

.

El grup havent superat el pas des Puntals, que es veu allà al darrera, continuant el camí per on venim

.

.

Resseguint el brut comellar una bona estona i fent aturades per agafar aire i alè, arribam al punt on ja copsam el pas des Ratxo, per on hem pujat i per on davallarem per arribar als cotxes, punt on hem iniciat el recorregut i on el tancarem.

.

.

El grup descansant al pas des Ratxo. -Foto de na Bàrbara-
No queda més que davallar per arribar al punt inicial.

Una sortida marcada per unes previsions nefastes i, al final, no hem vist una gota d'aigua de pluja ni hem sentit un tro, tot el que estavem esperant que ocorrí en qualsevol moment.