dissabte, 26 de novembre del 2016

Barranc de son Cifre

Barranc de son Cifre (26 nov '16)

Resseguint les passes que ens mostra el nostre amic Joan Riera al seu blog Aires de la Serra de Tramuntana, aquest dissabte hem volgut conéixer aquell racó manacorí que ens mostrà i que ens deixà fascinats per les seves imatges. He de dir que la realitat supera la ficció. Els racons dins el barranc que puguèrem fruir són màgics. Aquest barranc té la capacitat de deixar bocabadat a qui el visita, tal vegada per la sorpresa que implica un paisatge d'aquest nivell a un lloc on no s'espera trobar-ho, vist l'entorn de garriga que l'envolta.
.
.

Com ell, començarem el recorregut al km 9,700 de la carretera Ma-3322 que porta de Manacor cap a son Serra de Marina / Colònia de sant Pere. Deixàrem aparcat el cotxe just passat el pontet a mà dreta venint de Manacor (hi ha un cami i permet deixar dos cotxes). Aquell punt també és el de davallada al torrent, aferrats a la carretera. La nostra intenció és fer el recorregut en doble sentit: anada i tornada.
.
.

Davallam al jaç del torrent devora el pont
.
.

Una mirada cap a l'altre banda per apreciar la esponerosa vegetació que invaeix el torrent
.
.

Passam per davall el pontet...
.
.

...i ja ens adonam de la feinada que han fet alguns en fer net el sender per poder passar-hi
.
.



El sender travessa aquesta brossa intrincada d'abatzers
.
.

Aviat ens topam amb un jaciment arqueològic. Sembla que aquesta cova ha estat habitada en temps talaiòtics, i han trobat restes de bronze al seu interior.
.
.

Unes "capades de moro" als peus de n'Aina. Aquestes són cavitats artificials obertes per l'home antic i per diferents finalitats o serveis.
.
.




No massa enfora també trobam una via ferrada que condueix a la part superior del barranc...


...i més balmes sorprenents per la composició, forma, colors...
.
.


L'alzinar que creix a l'interior del barranc és igualment sorprenent. Gran quantitat de molsa entapissa les diferents superfícies: pedres, arbres...




Textures i formacions sorprenents
.
.











Després de creuar un territori màgic d'alzines i molsa, el sender s'endinsa per una esponerosa carritxera continuant per la llera del torrent
.
.

El fruit de l'aritja, del que es fa una antiga beguda refrescant (zarzaparrilla).
.
.


Una boia ben situada ens indica el bon camí a un lloc on en poc temps la vegetació haurà tapat tot vestigi del sender
.
.

Qualque botet sense complicacions, malgrat lo relliscós i humit del barranc
.
.






Avui hem quedat xops. Sembla que durant la nit ha plogut.
.
. 

Després de la carritxera torna el panorama faèric, on es pot imaginar facilment sortint d'entre la vegetació un parell de gnomes i qualque fada voladora...
.
. 






Tonalitats i textures esbalaïdores
.
.


Ens sembla estar a Petra, la del dessert d'Asia menor
.
.


Cavitats on no és dificil imaginar una vida talaiòtica
.
. 










Al final del barranc el jaç es junta amb el torrent de na Borges que va a morir a la badia d'Alcúdia, prop de la colònia de son Serra de Marina.
.
.


Acabat el barranc, continuam la ruta per anar a conéixer les cases del Bosc, per on acabàren el recorregut els amics d'Aires de la Serra Tramuntana.
.
.





El camí cap a ses cases
.
.

Prop de les cases ens topam amb un ramat de vaques i bous...
.
. 

...i més a prop de les cases veim que hi ha moviment i activitat, motiu pel qual decidim no aproximar-mos, no sigui cosa que ens rebin amb un parell de cartuxades de caçador. 
.
.

De tornada, des del camí de les cases copsam el barranc com un xap obert a la garriga
.
.

 ..i la carota que no haviem vist d'anada, ara s'ens apareix...
.
.

.així com una antiga sitja, indicador d'una activitat en desús
.
.

De tornada, també, pujam a la darrera balma d'avui, la més gran, tal vegada, però no la més impressionant
.
.



I amb aquesta foto de la bifurcació dins el barranc de son Cifre, després d'haver caminat unes 4 hores i mitja, anada i tornada, amb aturades freqüents, donam per acabada la bella ruta d'aquest dissabte per la contrada de Manacor. Un bell indret que ens deixa un molt bon gust.

dissabte, 19 de novembre del 2016

Alfàbia per son Barranco i Pas llis

Pujada a Alfàbia per son Barranco i davallada pel pas Llis (19 nov '16)

Com la majoria de dissabtes des de que començarem la segona temporada senderista d'aquest any, la inclemència meteorològica ens amenaça també aquest dissabte amb plujes. De fet, no hem fet cim per mor de la boira. Ens hem quedat a les cases de la Serra on hem dinat i continuat camí sense pujar-hi al punt geodèsic d'Alfàbia, com teniem previst. I ja és la segona vegada que ens passa. Haguès sigut absurd pujar a causa de la nul·la visibilitat.




Així que aquest dissabte hem arribat a Sóller, hem aparcat just passada la rotonda d'entrada a la vila i ens hem posat a caminar carretera cap a Ciutat un centenar de metres fins desviar-mos cap el camí de can Barretes que ens pujarà per la vessant nord-oest del macís d'Alfàbia fins topar-mos amb el preciós camí de son Barranco que puja pel bell o obagós comellar de s'Ombra.
.
.


El grup avançant per la carretera cap al camí de can Barretes
.
.

Al pontet sobre el torrent des Teix
.
.

Pujant pel preciós camí de can Barretes
.
.

A cert punt del camí de son Barretes ens topem una bifurcació "intuitiva" per on hem de deixar el camí que portavem per la dreta i ficar-mos sobre els marges que poc a poc anem superant per un tirany que ens conduirà i farà enllaçar amb el camí de son Barranco
.
.

S'ha de resseguir el camí de son Barranco fins arribar al punt on es junta amb el jaç del torrent. És quan hem de passar a s'altre vorera i continuar la pujada per un comellar empinat, on anem trobant restes del camí amb marges de suport i restes de ranxos de carboner
.
.

El camí es perd a trams, però el recorregut és evident. No ens hem de sortir del comellar fins el seu final, per on un tirany ens treurà cap el camí asfaltat de la Serra
.
.

Passam per miradors naturals fascinants
.
.


En Guy guardant un forn de calç
.
.

Bell alzinar
.
.

Copsam les cases de can Bartola, vora la embotelladora del Teix, allà al fons, davall la cuculla del puig del rei en Jaume
.
.


El comellar sembla interminable. Pujada constant on feim diferents aturades per replegar-mos i recuperar l'alè.
.
.

M'han dit el nom d'aquest fong, però...
.
.

En sortir a la planície de la Serra, la boira ens atrapa. Per continuar cap a les cases de la Serra haurem de botar una reixeta
.
.

A les cases decidim fer aturada i dinar.
Com divertimento, faig aquesta composició amb ses cadires que esperen a ser segudes
.
.

Foto familiar, tot el grup d'avui
.
.

Natura morta i antipàtica
.
.

La boira ens fa perdre els punts de referència i caminam més del que hauriem de fer cap el pas Llis.
En un determinat punt me n'adon de que ens hem passat i hem de tombar cap a la esquerra per aproximar-mos a les parets de la capçalera de la coma Carnicera. A la foto, en un moment en que la boira ens dona treva i copsam el port de la vall sollerica
.
.

Trobam la davallada cap el pas i amb molta cautela, doncs està banyat i és fàcil relliscar sense voler
.
.

Inici del pas Llis. Des d'adalt sembla més vertical del que és realment. O tal vegada sigui el efecte psicològic de la mirada perduda que cau cap el pati...
.
.

Pedra mullada... pedra llisa... roca que rellisca
.
.

En Carmelo en posició per evitar una caiguda desagradable
.
.

Anem passant tots sense massa pena i amb una mica de glòria
.
.

I arribam a la mina. Com ja la conéixem, no perdem massa temps al seu interior
.
.


Darrer mirador sobre la coma Carnicera, just passat la Mina...
.
.

...on aprofitem per fer-mos un altre foto.
.
.

La coneguda i inversemblant Mamelluda, una balma aprofitada com sesteador pels animals.
Com ja la tenim fotografiada d'altres recorreguts, tampoc hi perdem massa temps, tot i que algúns companys pugen per conéixer-la.
D'aquí a la vila de Sóller encara ens queda una horeta i poc més, per bon camí, el de sa Coma.
Arribarem a la plaça de la vila on prendrem unes cervecetes per alimentar-mos i ensaborir les impressions del recorregut ja finalitzat.