Talaia Moreia

Pujada a sa Talaia Moreia pel pas des Torrers i davallada pel pas des Reclaus (21 abril '18)

Per aquest dissabte ha sigut en Martín qui ha posat iniciativa i ha preparat aquest recorregut.

Així que hem arribat a Betlem de bon dematí, hem aparcat i hem començat el recorregut una vegada ha estat tot preparat.

.

.

La idea que teniem prevista ha sortit de meravella: pujar per un pas, el des Torrers, i davallar per s'altre, un desconegut fins ara per jo, el dels Reclaus.

.

. 

Caminant per la pista des de Betlem direcció el Caló, amb belles vistes cap a la badia d'Alcúdia, arribarem a la cala de na Picarandau, just passat el Caló i abans de començar la pujada per la vessant oest de la Esquena del Mul, sense traçat marcat al terreny.

.

.

El terreny que travessam és brut de vegetació esponerosa que ens dificulta la passa: garbellons, càrritx, mata, argelaga...
Poc a poc avancem cap a la cresta, pujant intensament i algún punt ben vertical

.

.

Retrospectiva

.

.

Arribem a la cresta de la Esquena del Mul. La vista des d'aquest punt és formidable

.

.

El grupet d'avui a la cresta

.

.

Continuam avançant i hem de deixar la cresta per la dreta, en el sentit de marxa, per arribar al coll que ja tenim davant

.

.

Sortim de nou a la cresta abans d'assolir el collet. 

.

. 

Arribats al coll des Vent, resseguim pel coster oest a la recerca del pas des Torrers

.

.

Retrospectiva

.

.

Anem avançant i superant diferents esglaons d'aquest curiós relleu

.

.

Ja copsam, des d'aquest punt, el punt débil que suposa el pas des Torrers

.

.

S'encletxa que conforma el pas

.

.

Superant el pas. No comporta cap dificultat

.

.

Pas superat

.

.

Superat el pas, ja copsam la torre, sa talaia Moreia

.

.

Selfie

.

.

Cap a sa torre. El paisatge vegetal és molt monòton

.

.

Interior de la torre: per pujar, s'ha d'escalar la pared, aferrat a les pedres amb les dents

.

.

Una vegada que hem dinat a l'ombra de la torre i on hem compartit una estona amb els membres del grup senderista "40 y tantos", partim a la recerca de la capçalera del pas des Reclaus

.

.

Anem ben enfilats cap el pas...

.

.

Capçalera del pas. No comporta cap problema davallar aquest pas, si anem amb cura

.

.

Una vegada superat el pas de davallada, arribarem al coll des vent i, d'allà, pel tirany fitat per l'interior del comellar cap al caló directament, i després continuar fins Betlem, on tancarem el recorregut d'avui.

S'Alcadena

Puig de s'Alcadena (10 març '18)

.

.

Pujar als cims emblemàtics del Raiguer sempre és una satisfacció i més, encara, quan s'hi guarden bons records d'altres vegades que s'hi ha pujat. 

És un recorregut on cal anar-hi en compte i no perdre el fil del sender, doncs malgrat la seva poca extensió, és fàcil perdre's i no trobar el punt per on tornar davallar sense problemes.

És el que ens va ocòrrer la primera vegada en pujar. No trobàrem el punt de sortida i, per sort, davallant un tancat i empinat comellar, ens topàrem amb el pas de sa Corda, que gràcies a un cordell en males condicions, poguèrem salvar el bot d'uns 6 mètres i sortir del puig.

Aquesta és una ruta curta, d'unes 4 horetes, però amb certa intensitat durant la pujada.

Mirant el puig des de diferents parts, a la llunyania, sembla mentida que s'hi pugui accedir sense haver d'escalar. 

.

.

Hem deixat el cotxe aparcat just devora la planta d'Emaya, a la carretera de pujada cap a les cases de son Ordines, al clot d'Almadrà, des de Lloseta.

Un cartell a la entrada ens indica la privacitat de la finca per on hem de passar. Emperò no ens prohibeix la passa. Així doncs, hi entram. 

.

.

El paisatge és bucòlic. Uns terrenys dedicats a la ramaderia i al cultiu d'ametlers i garrovers

.

.

Aviat sortim dels cultius i ens ficam a la garriga. De continuar el camí, ens conduiria fins les cases de son Cadena, que li donen el nom al puig

.

.

Arribam al portell que dona pas a la finca de son Cadena. Aquí sí ens prohibeix la passa, però no torbarem un minut en sortir per la dreta.

.

.

Just travessar el portell, ens sortim per la dreta ficant-mos un altre cop a la garriga que, poc a poc, es va convertint en alzinar, a mida que puja el sender

.

.

Passam per un llom farcit de colls de tord

.

.

Superats els colls, el bell camí continua més adalt...

.

.

...portant-mos fins al portell que tanca la muntanya

.

.

Als peus del portell, fem un piscolabis. La intensitat de la pujada i la calor del dia quasi ens obliguen a descansar uns minuts

.

.

La pujada per aquest comellar és ben empinada, però sense cap problema

.

.

El terreny ens obliga a estar atents per no relliscar amb tant de pedrolí

.

.

Arribam al tram on el camí, penjat dels penya-segats, quasi ha desaparegut.

Un cordell dona certa seguretat a la passa

.

.

Gaudim de la vista de les parets que suporten el camí, en molts trams desaparegut

.

.

Parets de suport

.

.

Copsam el puig des Rafalet, amb Lloseta a la base

.

.

Ens refresquem sobre una sitja ombrívola, el dia, malgrat estar en hivern, és calorós

.

.

Abans d'arribar al cim, hem de superar un coster ben empinat

.

.

Al cim, na Mireia a la esquerra, n'Aina a la dreta i jo, enmig

.

.

Des del cim, marxem cap el nord a la recerca de la cova de s'Alfàbia...

.

.

...topant-mos amb les restes d'un ranxo

.

.

A l'entrada de la cova de s'Alfàbia

.

.

Mireia, guaitant l'interior de la cova

.

.

A l'interior

.

.

Alfàbia que acumula aigua d'un degotís

.

.

Visitada la cova, gaudim una estona al subcim de les bones vistes i el bon temps

.

.

Gaudint de la natura i la tranquilitat que atorga el cim

.

.

De tornada, tornam passar pel ranxo

.

.

Davallant, posam els sis sentits en marxa. No vull perdre el tirany que ens portarà a la sortida, i perdre'l és ben fàcil, vist el terreny

.

.

El sender queda desconfigurat i desapareix en qualque tram. Hem d'anar ben alerta de no perdre'l

.

.

la vegetació invaeix les restes del camí

.

.

Bella vista de la vall de s'Estorell

.

.

Sobre el camí

.

.

Ara toca davallar. Cal anar-hi més en compte, si cal

.

.

Panoràmica amb na Mireia devallant el pas

.

.

El portell de la muntanya, copsat des d'adalt

.

.

Abans d'arribar abaix, vull passar a conéixer el talaiot de Es Castellot, en terres de Filicumis. També hi ha les restes d'un poblat i unes coves d'enterrament

.

.

El talaiot, sota el penyal Decantat

.

.

Visitat el talaiot, continuant el camí no ens queden més de 15 minuts per arribar al punt de sortida i concloure el recorregut d'avui.