Puig d'en Escuder

Puig d'en Escuder pel pas des Caçadors (13 abril '19)

.

.

Avui hem completat la feina iniciada fa unes setmanes, quan vaig pujar a n'Escuder per explorar la sortida del seu cim i, per fer-ho, vaig accedir pel coll des Horts. Pujar al cim sense saber la sortida era un risc que no volia córrer. Vaig sense GPS aposta. Senderistes han hagut de menester ajut per poder davallar per no trobar el camí adient. No volia figurar en aquesta llista, just per això, una vegada coneguda la sortida del cim, he pogut afrontar la pujada pel pas des Caçadors.
.

.

Un dia preciós, aquest dissabte, que ens reunim una dezena d'amics i companys per pujar a n'aquest emplemàtic, encara que petit puig de la nostra Serra.
Hem arribat a l'aparcament situat al final de Caimari. Allà hem deixat els cotxes i hem començat a caminar cap el camí dels Horts.

.

.

Una vegada agafat el camí dels Horts no hem de caminar gaire per topar-mos amb l'escala d'entrada al puig. Superam la escala i reseguim per damunt el marge per on hem accedit un grapat de metres fins el segon pontet pel que travesserem el jaç del torrent de sa Coveta Negra...

.

.

 ...i començarem a superar marges fins arribar a les parets verticals del puig...

.

.

El sender ens condueix al mateix pas: una escala amb fàbrica de pedra en sec que ens permetrà superar un important esglaó cap amunt. Resulta una mica exposat per la seva precarietat.

.

.

La escala del pas no està en el millor dels seus estats. Hem d'anar en compte

.

.

El grup va arribant als pèus del pas...

.

.

..i cap amunt s'ha dit! Vigilant els punts d'agafada i on posar els peus, no té més complicacions aquest pas.

.

.

Foto de n'Antonio. El grup pujant el pas des Caçadors

.

 .

Anem superant un a un la pujada, però encara ens queda una bona grimpada ben vertical en alguns llocs, però amb bona grapa

.

.

Aviat pujam de manera considerable. Les vistes s'ens van obrint

.

.

Pujada que no dona treva

.

.

Moments per recuperar l'alè 

.

.

Qualque fita ens orienta, encara que aquí no hi ha més opcions! Hem de resseguir la carena flanquejada per dues bones timbes

.

.


Un servidor en plena faena (Foto de n'Antonio)
.
.

Arribant al cim. Ja queda menys.

.

.

El grup al cim. Farem un piscolabis i continuarem ruta. Ens hem torbat una hora i deu minuts en pujar.

.

.

Agafem la davallada. Hem de creuar un parell de minves cornises on no cal perdre la serenor per superar-les. La passa és delicada i guaita una timba feresta. Per sort la vegetació oculta la visió de la timba.

.

.

N'Aida i en Paulino superant la segona cornisa

.

.

Després de superar els dos canals delicats, hem de fer una grimpada on l'exposició al buit es nota

.

. 

Superam un esglaó folrat de vegetació i arbres i ens toca davallar per una canal carritxera sense majors problemes

.

.

En aquesta canal podem copsar, a l'esquerra, les restes de la murada islàmica. Aquestes pedres han conegut l'asedi de les tropes dels reis mallorquins als musulmans que s'amagaven als penyals de la Serra. Temps de guerra, mort i conquesta.

.

.

Arribam al coll des Horts amb la paret que separa ambdúes finques.

.

.

Des d'aquest idílic indret podem copsar l'arisc puig Nespler. Noltros continuarem cap a ses cases des Horts. Botarem la paret que tenim a l'esquena i davallarem fins assolir una pista per s'olivar, fins arribar al camí per on hem començat la ruta d'avui.
Una matinal fantàstica d'unes 3 horetes en total, amb 3 kilòmetres recorreguts amb molt bona companyia. 

.

.

Puig de n'Escuder

Volta al puig de n'Escuder i pujada al cim des del coll des Horts (23 març '19)

Avui era dia de llevar-se una espineta. El temps ha acompanyat: un dia assolellat, bona temperatura...

.

.

He arribat a les afores de Caimari, a un espai bastit per deixar una detzena de cotxes. Per sort, quan he arribat devers les 10 del matí, hi havia encara un espai. Sembla m'ho han reservat. He començat a caminar direcció Lluc, però als doscents metres més o manco, hem d'agafar el camí dels Horts, que ens porta cap a les cases homònimes. En agafar el camí, sortint de la carretera, podem copsar ben davant el nostre destí d'avui. Petit puxet però no ens ho posarà fàcil per pujar-hi.
Podria pujar pel pas des caçadors i fer la trepada de la cara sud. És el camí habitual. però he decidit fer la pujada diferent. 

.

.

Passam per s'escala disposada per accedir al pas des caçadors, però continuaré pel camí, fins arribar a les cases des Horts

.

.

El bell camí dels Horts passa per diverses balmes. A la foto, una d'elles, on les ovelles gaudeixen de la seva protecció

.

.

Bella factura en pedra de la canonada que canalitza l'aigua pel comellar des Horts

.

.

Arribo a les cases des Horts i he de prendre el senderó que continua per s'olivar en contínua pujada cap el coll que separa el comellar des Horts de sa Rota de n'Esteve

.

.

He superat el coll i vaig avançant cap n'Escuder. El terreny és ben rost i no hi ha alternativa per avançar, limitat per altes parets i timbes ferestes
.
.

Pujant primer per un alzinar i després accedint per una canal farcida de carritxera, he accedit a una espècie d'altiplà on hi ha restes d'un antic camí i d'una suposada murada islàmica.
La pujada continua i m'aboca a una destrepada delicada i un altre delicat pas per una placa de pedra amb poca sujecció. Tanta sort d'una minsa cornisa de fullaraca de pi on puc recolçar els peus sense deixar anar tot el meu pes al sobre.

.

.

Després d'haver superat la primera canal, continua una segona. Tal vegada no sigui tan delicada com la primera

.

.

Una vegada superada la segona canal i haguent fet una grimpada una mica exposada, tenc al davant el cim del puig.

.

.

Vistes des del cim cap al nord

.

.

Des del cim, la vista cap el sud queda bloquejada pels pins que hi ha al replà del cim

.

.

Vaig a cercar la vista cap el sud i, després de copsar la imatge, ja puc començar el descens per la mateixa banda què he pujat.

.

.

Una vegada superades les canals més delicades, puc copsar aquest pintoresc pas a la davallada. No hi ha opcions. Només hi ha un pas possible. Tot lo altre aboca a una timba feresta

.

.

Canal de davallada on el càrritx ajuda a no caure i davallar assegurant la passa

.

.

Al coll m'he topat amb n'Encarna Palazón en plena fase de recuperació.
Recupera't aviat, Encarna, sense presa i amb molts d'ànims!!!
Al coll havia accedit de pujada des dels Horts. Ara tombaré cap a la Rota de n'Esteve i d'aquesta manera donaré la volta sencera al puig.

.

.

El camí discorre per un olivar molt agradable

.

.

Amb el puig Nespler i el puig dels Albellons vaig descendint per les continues voltes que marca el camí.

.

.

Una mirada cap enrere em mostra el puig amb dues banyes

.

.

A n'aquesta banda de la muntanya ja puc sentir (i massa) el renou de les motos al pujar cap a Lluc.
.
.

He passat una barrera sense tancar amb clau...

.

.

...i en aquest punt el camí s'uneix al GR222 que uneix Caimari i Lluc

.

.

N'Escuder des del GR

.

.

Copsant Selva des del GR

.

.

Abans d'arribar al punt d'inici del meu ercorregut d'avui, puc copsar el puig des de la vessant on es troba el pas des Caçadors.

Ha sigut una matinal molt densa, d'unes tres horetes de duració i un recorregut del més interessant.
Hauré de repetir anant més relaxat.

.

.