Pla de La Larri

 Pla de La Larri (Pineta, agost '20)

Avui és el primer dia que ens despertam al circ de Pineta, amb un entorn d'alta muntanya magnètica, un paisatge al que els illencs no esteim avesats, carregat d'intencions i dessitjos de naturalessa poderosa, de sentiments i emocions a flor de pell...
El dia ben tapat, plou de tant en tant una fina cama d'aranya. Ens fa pensar en restar al Parador de Pineda, on esteim allotjats. Després de berenar, decidim partir amb l'equipament de pluja. Si plogués a càntars, seria un altre cançó.
.
.

 Cel tapat copsat des de la nostra finestra al parador.

.

.

Copsam les cascades del Cinca 

.

.

Després de berenar, agafem el sender que surt vora l'ermita de la nostra Senyora de Pineta i va pujant sense donar treva fins el Pla de La Larri. Amb una horeta des de l'ermita serem aproximadament al refugi de La Larri, i amb una estona més arribarem al bot (cascada) de La Larri.

.

.

Una pluja fina ens agafa bé des del començament del sender. Malgrat tot, fruïm de l'espectacle que ens ofereix l'entorn. Una selva tancada, una mescla de verds de tots tipus, pedra amb molsa, textures infinites i olors de terra i planta mullades: una explosió de plaer pels sentits.
.

.

Arribant al altiplà, la pluja ens dona descans i gaudim d'un camp de falgueres fabulós

.

.

Sortim a la planície anomenada Llanos de La Larri. 

.

.

Sembla inpossible, irreal, que aquí adalt hagi una explanada com aquesta, aprofitada pels camperols i pagesos de la contrada per portar els animals.

.

.

Ens anem aproximant al final de la planície, allà on una cascada dibuixa un racó atractiu al paisatge

.

.

Una creu damunt una gran roca en homenatge a una difunta

.

.

Tornam cap el refugi de La Larri, a l'esquerra, a la foto.

.

.

Al refugi de La Larri. Hem recorda la casa de la famosa Heidi.

.

.

Copsam la cascada del Cinca des de La Larri

.

.

Davallant cap el punt de partida, fent la ruta circular i davallant pel circ de Pineta, topam la cascada de La larri

El Parador, el nostre destí, al fons

.

.

Zoom cap el Parador de Pineta

.

.

Assolim la pista que envolta el circ. Una bella fageda ens reconforta el cansanci físic

.

.

Abans d'arribar al Parador, feim una aturada a l'ermita. 

.

.

Un recorregut molt satisfactori per tots els sentits. Hem caminat devers 5 hores i han sigut 5 hores de plaer.

.

.

Turieto, alt i baix

Turieto, anada per la senda superior i tornada per la inferior (agost '20) 
.
.


Aquest recorregut ens porta de Torla fins a la Pradera d'Ordesa, d'uns 8km per trajecte, total 16km si feim anada i tornada. L'avantatge és que podem fer el trajecte quasi circular: fer la pujada pel sender del Turieto superior i la tornada pel de Turieto inferior. La banda alta ens mostrarà un bosc tancat preciós i màgic, ple de molsa, amb gran quantitat d'arbres caiguts però sense minvar la gran densitat boscosa que confereix una llum particular a tot l'entorn. El recorregut de davallada discorre paral·lel al riu i ens va mostrant difertents bots o cascades amb diferents miradors que ens faran gaudir del plaer del murmuri aquàtic a més d'un sender fàcil i preciós.
.
.

El primer que destaca al començar el recorregut són els replegaments geològics de les muntanyes que ens envolten. A la foto, la faxeta de Lomenàs, on podem trobar l'ermita de san Antón, més avall.
.
. 

Passem un dels ponts per damunt del riu Arazas...
.
.



El sender comença a desplegar la seva bellesa
.
.

En qualque moment ens mostra la vessant contraria o la profunditat colpidora del congost
.
.

Gaudint de l'entorn
.
.

Els contraforts del Mondarruego, a la vessant contraria a la que discorre el sender de Turieto
.
.

Entre faigs, pins i avets discorre el sender
.
.

Un bosc encantat on esperes topar-te amb algun encantament
.
.

Cadàvers vegetals afegint molsa al paisatge
.
.

Tozal de Mallo al davant, poc abans d'arribar a la Praderia
.
.

pont sobre el riu Arazas, poc abans d'arribar a la Praderia
.
.

Arribada a la Praderia. Al davant, el Gallinero ens ofereix la seva fascinant visió compacta...
.
.



...i al seu davant, la vista gaudeix dels cingles on es troba el mirador de Calcilarruego, allà on pujàrem el dia anterior.
.
.





Panoràmiques des de la Praderia
.
.



Mirada cap el fons del congost. 
.
.

De tornada, copsam la posta del sol, com es va amagant per sobre el pic Otal.- Tozal de Mallo a la dreta, amb la seva peculiar estampa.
.
.

Ara el murmuri de la corrent de l'aigua del riu ens fa costat
.
.

Una de les cascades que ens topam a la davallada. poc a poc va enfosquint i arribarem de nit, ben fosc al nostre destí. Ha sigut un recorregut per escalfar motors, molt agradable dins un entorn fabulós com no ot ser d'altre manera, tratant-se .del parc d'Ordesa.
.