Entre Vinagrella i s'Enllaç
Recorregut d'uns 13km i unes 3 horetes de marxa tranquila
.
.
He arribat al punt de partida, just on és la bifurcació del camí que vé de la cruïlla de Costitx a la carretera Inca-Manacor. A la cruïlla, anant sentit cap a Manacor, cap a la dreta arribariem a Costitx però cap a la esquerra arribarem a n'aquest punt on el camí es bifurca i comença vers l'esquerra el camí de Sta. Rita. Noltros agafem el de la dreta que davalla cap el jaç d'aquesta conca fluvial que forma el torrent Vinagrella.
Des del punt de partida copsam d'enfora el pont d'en Corbera, punt de referència cap el que ens dirigim.
.
.
Just al minut d'arrencar a caminar passem sobre el pont d'un torrentet tributari del Vinagrella. A partir d'aquest pontet, el camí deixa la capa asfàltica i esdevé un camí com els que ens agrada trepitjar.
.
.
El camí, molt agradable, travessa conreus i garriga, flanquejat d'antiga paret seca i ullastres, alzines, molta mata i esbarzers
.
.
Aquest bell camí desemboca al camí de Corbera, just on deixa també la seva capa d'asfalt i continua camí de carro cap a can Ravull. Just en canviar de camí, ens trobam a la llera del torrent Vinagrella, el qual resseguim per comprobar fins a on podem avançar.
.
.
Dintra el torrent podem avançar amb cura, doncs les branques dels esbarzers amenacen ferir-mos.
.
.
Vista del pont de Corbera des de ponent
.
.
El pont, des de llevant
.
.
La vegetació esponerosa de vegades no ens ho posa fàcil per avançar...
.
.
...i altres trams són més oberts i dòcils
.
.
Un camí privat de les cases de Corberassa creua el torrent...
.
.
...però noltros resseguim al jaç, però serà per poc temps. No arriba a un centenar de metres que el torrent roman tan bloquejat de vegetació que fa impossible la passa. Tornam enrere.
.
.
El cirerer de pastor (Crataegus monogyna) o espino albar (en castellà), és una de les varietats que podem trobar dins el torrent.
.
.
Hem sortit del torrent al lloc per on hem entrat i resseguim el camí cap a can Ravull.
El camí ens complau i gratifica amb els panorames rurals que anem trobant
.
.
Un bellíssim exemplar de lladoner convida a relaxar-se i contemplar l'entorn. Terrenys dedicats a la pastura on ramats d'ovelles o cavalls campen tranquilament en completa serenor.
.
.
Rural
.
.
La planicie rural soscavada per la conca del Vinagrella
.
.
Punts al camí que fan goig i força de trobar més racons com aquests a la nostra geografia.
.
.
El terreny s’obre i el camí es converteix aviat en una pista paralel·la a les vies fèrrees. A la foto, vista retrospectiva.
.
.
Passem sota el pont pel que més tard i tornarem passar, però per damunt i ja de tornada al punt de sortida.
.
.
Davant l’entrada de “Es Vinyó de son Bordils”.
.
.
Ara, amb la vía fèrrea de Manacor a la dreta, tenim a prop l’estació de s’Enllaç (s’Empalme, que diuen uns). Aviat arribarem per conéixer-la i haurem de tornar enrere per passar per damunt el darrer pont que haurem deixat enrere.
.
.
Retrospectiva
.
.
Arribam a s’estació de s’Enllaç, o s’Empalme
.
.
Flor de tàpera
.
.
Tapareres vora les vies
.
.
A poca distància de l’estació d’Enllaç, passem pel pont que ens permet superar les vies per resseguir la ruta marcada. A la dreta de la foto el ramal que ve o va a Manacor. El de l’esquerra cap a Muro.
.
.
Creuat el pont, el camí es torna convertir en una bella estampa camperola
.
.
L’entorn no pot ser més pagès. Parcel·les de terra tancades amb paret seca amb ametlers i garrovers esparcits arreu i alguns terrenys conreats de cereals o pastura d’ovelles, vaques o cavalls.
.
.
Decoració natural
.
.
Punt on acaba el preciós camí de terra. A partir d’ara haurem de trepijar asfalt fins que de bellnou travessarem les vies del tren
.
.
Na India fent amics
.
.
Passam davant la casa on viu l’inhumà
.
.
El camí ara ens porta a passar sota les vies del tren, en aquest cas, del vial de sa Pobla.
.
.
La paret margera de ses cases de son Moreu més que paret és murada per la seva amplada descomunal.
Just al cantó de la finca el camí acaba en una estreta carretera que porta de Llubí a la carretera Inca-Manacor. En arribar, tombam a la dreta.
.
.
Des del camí, copsam Llubí
.
.
La atractiva casa de son Moreu amb el curucull del puig de sta. Magdalena amb una perspectiva curiosa.
.
.
Camps d’or amb la Tramuntana de fons
.
.
Sortim de la carretera per aquest camí amb l’intenció de comprovar si és possible veure el talaiot de son Mas des Potecar
.
.
Seguim camí fins que arribam a l’entrada d’una finca particular.
.
.
No conseguim veure el talaiot que intuïm dins un alzinaret. Tornam al punt on hem deixat la carretera i resseguim camí
.
.
Línies sobre llenç
.
.
Cementiri arborícola
.
.
Una vegada creuat el pont sobre la linea fèrrea, reprenem el camí per on hem vingut
.
.
Encara queda la resta dels cereals segats, flaires de feina rústica i camp pur. Demà serà rostoll sec i dur.
.
.
Bellessa floral, rústica i pagesa.
.
.
Na India ja ha trobat la seva joguina.
.
.
Uns amics d'aquestes contrades ens venen a saludar en passar.
.
.
De tornada, la llum del capvespre ens dibuixa un paisatge ple de frescura que ens convida a respirar fons, a tancar els ulls i percebre l'essència de la qual ens sentim part inalienable.
.
.
A dues passes del cotxe, unes alzines junts amb el seu entorn ens conformen una obra d'art sobre un llenç multidimensional. Noltros ho gaudim.
Dues horetes i mitja de passeig gaudint plenament.
