Alfàbia pel pas des Penyals des Corbs

Alfàbia pel passos des Penyals des Corbs i des Mart (10 juny '17)

Aquest xafugós dissabte he volgut pujar al cim d'Alfàbia per un pas desconegut per jo i que el company de muntanya Joan Riera ha publicat fa poc temps al seu blog Aires de la Serra Tramuntana.

M'ha semblat un pas molt interessant, molt agradable i a més, ràpid per accedir a l'altiplà d'Alfàbia.

.

.

He arribat fins la darrera corba de 90º a la dreta (accedint des de Bunyola) passat el coll d'Honor, on he aparcat. Al mateix angle exterior de la corba arranca el camí que resseguiré per pujar a Alfàbia.

.

.

Aquest és el camí habitual que es segueix per pujar-hi. Un camí agradable entre la esponerosa vegetació que arriba fins una esplanada ocupada per uns ranxos de carboner i tancada amb unes parets. 

.

.

Zona ombrívola i humida del camí, encara que la temperatura ja comença a enfilar-se i es fa notar

.

.

Habitualment es puja a Alfàbia travessant la paret que es veu a l'esquerra amb una fita a l'esbucament des marge i resseguint el camí cap el coll des Vent. Un agradable camí que puja aviat cap l'altiplà.  Però avui no prendré el camí ortodoxe. Avui he decidit anar a cercar un nou pas per jo, el dels Penyals dels Corbs. Per tant sense travessar la paret margera, agafaré cap a la dreta de la imatge entre les dues parets que conformaven un temps el camí i continuaré per ell...

.

.

...al començament una mica desconfigurat, però aviat no té perdua i va agafant rost...

.

.

... i s'en va enfilant per les parets penyasegades fins quedar penjant d'elles.

.

.

Guaitant cap a la vall d'Orient, des d'una corba al bell camí flanquejat per una fila de pedres escupidores

.

.

El camí va pujant cap un tancat comellar situat entre les afilades penyes des Corbs i les des Migdia

.

.

Sembla que un portell, antigament, tancava el bell comellar

.

.

Arribam a un preciós i fresc comellar ple de ranxos de carboner. Sembla inversemblant trobar aquí aquest espai, mirant des d'abaix, del camí d'accés just devora la llera del torrent

.

.

Elements etnogràfics enriqueixen la contrada. Crec recordar que és aquí on un tirany fitat ens condueix cap el cim dels Penyals des Corbs. Però no és la meva intenció avui pujar-hi. Continuaré per l'esquerra, el rost senderó cap a la capçalera del comellar, fins arribar a les parets que el tanquen.

.

.

Sortint de l'ombrívol comellaret, arribam a n'aquest ranxo. Encara haurem de passar qualque sitja més abans d'arribar al pas

.

.

Continuam avançant per l'esquerra d'un xaragall fins topar-mos amb la paret que tanca el comellar per la seva banda superior

.

.

A l'esquerra d'aquesta paret, trobarem la canal de pujada que dona inici al pas anomenat des Penyals des Corbs

.

.

Primera canal de pujada. Hem d'emprar les mans per pujar-hi. No és complicat fer-ho.

.

.

Superada la primera canal, sortim a un mirador sobre els penyals que tanquen el comellar

.

.

Uns punts vermells ens indiquen la direcció correcta a seguir. Els resseguiré. Aquest segon tram és una mica més exposat, tot i no ser complicat.

.

.

La pedreta petita i desfeta per a la cornisa de pujada dificulta una mica la seguretat de la passa. Hem d'estar alerta i trepitjar sobre segur

.

.

Tercera canal de pujada, plena de càrritx i de bona aferrada

.

.

Des d'un punt del pas copsam les cases d'Honor i Bunyola, entre d'altres indrets...

.

.

La passa continua per un empinat roquissar on hem d'emprar les mans, encara, per sortir-nos

.

.

Pujar no és complicat, malgrat el terreny desfet i inestable. Davallar per aquí seria un altre cosa. Encara que no molt complicat, si que caldria anar molt en compte per no relliscar amb tanta pedreta 

.

.

En aquest punt, ja copsam la sortida a l'altiplà. És realment un recorregut preciós i una forma ràpida de pujar a Alfàbia.

.

.

Aquest punt és la capçalera d'accés al pas des Penyals des Corbs. D'aquí, tombaré a la dreta per anar a cercar el cim d'Alfàbia

.

.

Des del cim d'alfàbia, a 1065m d'alçada

.

.

Vista cap a sa Planella i la vall de Sóller des del cim

.

.

Una atalaia fantàstica

.

.

Després d'agafar forces fent un mos, partiré cap a ses antenes per on es troba l'inici del camí de davallada cap el pas des Mart

.

.

Puig de s'Aritjar

.

.

En aquesst punt, just abans d'arribar a la cruilla del camí on, cap a la dreta, es puja cap a l'antena situada al punt més oriental, tenim indicat per una monjoia el desviament cap el pas des Mart.

.

.

Unes fites de tant en tant ens conduiran fins al pas

.

.

Aquesta és l'escletxa que conforma el començament del pas des Mart

.

.

Després d'una petita travessía dins s'escletxa, arribam a un punt on hem de desgrimpar, encara dins s'escletxa

.

.

Retrospectiva del pas

.

.

Superat el pas des Mart, sortim a l'inici del rost davallament per l'empinat coster sud d'Alfàbia. Fàcil, resseguim un tirany fitat...

.

.

...i ens endinsa dins l'alzinar. S'agraeix la passa per l'ombra, encara que no sigui massa fresca en aquesta hora meridiana del dia

.

.

Bells racons ombrívols que travessa el sender

.

.

El sender s'aboca a n'aquest camí més ample que ressseguiré sortint cap a l'esquerra

.

.

Aquest camí aboca a la vegada al camí de Través que un temps unia Orient amb el coll de Sóller. Som al coll des Vent. He de resseguir cap l'est per anar a sortir al punt de començament del recorregut

.

.  

El camí em fa arribar a l'esplanada que tanca la paret fins a la que he arribat en el recorregut de pujada. En aquest lloc tanc el cercle.

.

.

No em queda més que resseguir el senderó per on he començat el recorregut per arribar al punt d'arrancada i finalitzar la sortida d'avui.

4 horetes en total ben agradoses i aprofitades.

Na Blanca i cala en Feliu

Na Blanca i cala en Feliu (3 juny '17)

Aquest dissabte i seguint amb la curolla d'arribar a perdudes caletes allunyades de tot per conéixer-les, hem agafat camí cap a Formentor per arribar a cala en Feliu, una cala amb unes característiques de terreny d'accés que tira a molts cap enrere. Arribar a ella és un acte de sufriment per les cames, si anem amb calçons curts. Si anau, posau-vos roba per evitar que les cames acabin com arribades de la guerra.
Hem arribat al punt de la carretera que dóna accés cap el far, passat l'aparcament de la platja de cala Pi de la Posada (platja de Formentor) a on ens volen fer pagar 9 € per deixar el cotxe. Anem una mica més amunt, just passada l'entrada de cal Garriguer on trobarem aferrat a la carretera uns espais on poder deixar el cotxe. Una vegada aparcat, començam el recorregut caminant cap a la platja.
Avui el dia comença calorós i amb un sol que fa torrada. La meva motxila va carregada d'aigua i no només per beure, sino per vessar-me-la per damunt el cap amb l'intenció de davallar la temperatura. Mà de metge pel meu cap. Començant a caminar, estic dubtant si amb aquesta calor feim bé en començar aquest recorregut feixuc i de mala petja pel barranc d'accés a la caleta. Ja ho veurem.
.

.

La platja convida a donar-se un bany en les seves tranquiles aigues clares i netes. El turó punxagut de sa Pinoa tanca la rada per la seva banda oest

.

.

Una agradable pista de terra recorre la costa en direcció l'hotel. Avui, na Mireia, na Maria, una amiga seva, i jo conformam l'equip trescador. 

.

.

Molt agradosa resulta la platja amb els pins damunt l'arena, a la vorera de la mar. S'illa de Formentor al final de la platja i, més enllà, el cap Pinar
.
.

De la pista de terra vora la platja passam al carrer que passa i continua per darrera l'hotel fins arribar a n'aquest punt on abandonen l'asfalt cap a la carena de na Blanca. Ho podriem haver fet una corba abans d'arribar-hi aquí, però ens ha semblat més soleiat i costarut. 

.

.

El terreny és brut de vegetació esponerosa i a mida que pujam, la xafugor comença a oprimir a causa de l'esforç físic realitzat. Ho hem de prendre amb tranquilitat...

.

.

...i tira tira anem pujant sense problemes, malgrat l'esforç continu que s'ha de fer

.

.

Qualque grimpadeta que dona "caxé" al recorregut
.
.

Arribam a una zona més planera on l'esforç minva però la calor fa bé la seva tasca. El terreny s'aclara una mica. Avancem entre càrritx i roquissar, cercant les ombres per no cremar-mos abans d'hora

.

.

Ens anem topant amb qualques fites inútils, ja que no hi ha opcions més que continuar el llom de la carena de na Blanca cap amunt

.

.

A l'avant-cim ja copsam unes vistes extraordinàries

.

.

Ja tenim el cim al nostre abast. Tanta sort que el suau oratge aquí adalt ens fa la passa menys feixuga.

.

.

Feim una aturadeta per beure i aprofitar la darrera ombra abans del cim. 

.

.

Des dels cims sembla que l'enteniment s'eixampla com la perspectiva visual. És un dels plaers atractius que té pujar la muntanya. Segur que és una mena de sanació mental per una persona atabalada per la rutina i els quefers diaris

.

.

Les dues amigues posen amb aquest panorama encisador
.
.

Al cim, la foto del nombrós grup!
Albercuitx s'aixeca per darrere nostro, amb l'inconfusible Cavall Bernat al seu darrere.

.

.

Continuem camí. Torbarem a gaudir del refugi d'una ombra. Del cim de na Blanca anem directes cap el norest al puig des Celler. A la seva falda trobarem una pista que resseguirem i que ens farà el camí més còmode una estona

.

.

Pel camí copsam les Orelles de s'Ase, el Pal, Penya de la cova dels Morts, puig de ses Aritges, el cap de Catalunya, es Fumat, la Pedra Blanca..., a més de les terres ben conreades de les cases de Formentor, entre d'altres

.

.

També copsam la pista on, directes, aniran els nostros passos. Cap allà hi anem.

.

.

Resseguirem la carena que discorre cap el coll de s'Olivardar, on una cruilla ofereix la possibilitat d'anar directes cap al camí que davalla a cala Murta o tirar cap a les cases de Formentor (aquesta darrera opció, serà la nostra, en tornar de la cala )
.
.

Vista retrospectiva del massís de na Blanca amb els seus penya-segats, quan ja hem arribat a la pista que ens fa avançar còmodament

.

.

A un punt determinat del camí, podem intuïr la cala en Feliu, més que veure-la, a on tenim intenció d'arribar a fer una sota

.

.

Després de continuar per la pista una micona més, trobam el lloc per desviar-mos i començar la davallada. Fa un temps havia una senyalització que indicava el lloc per davallar. Ara no hi és. Si no ho saps o no ho coneixes, la dificultat de trobar el punt d'accés aumenta notablement.

.

.

El recorregut de davallada comença molt brut. El senderó desapareix a causa de la brossa i la passa és feixuga. Les cames comencen a pintarse de rapinyades. Xiprell, llentiscle, esparragueres, càrritx, qualque argilaga...
Ens donam ànims i resseguim cap avall

.

.

Fins que no arribem al jaç del torrentó que discorre per aquest comellar, la passa és molt adversa. 

.

.

Malgrat el terreny, el bon humor no desisteix. En arribar al jaç del torrentó, trobam les restes d'un camí amb un marge de sosteniment en tot el recorregut, encara que la vegetació el vagi engollint i, a trams, passi desapercebut. Tanmateix hem fet un alè en topar-lo, aquest antic camí

.

.

Qualque fita inútil marca el camí. El marge de sosteniment ja cumpleix aquesta missió

.

.

En aquest punt el camí feia un revolt i està completament esbucat

.

.

El camí surt al jaç del torrent en un punt determinat del recorregut. Haurem de continuar per la seva llera.

.

.

...i arribam a la cala en Feliu, petita cala de macs oberta cap el sudest. Just ara uns núvols han cobert el sol. Però no durarà molt el moment obac

.

.

L'aigua fresca i deliciosa després d'haver caminat per aquest terreny per accedir a la cala

.

.

Mirada cap el torrent des de la cala: Brossa. I cames marcades.

.

.

Vet aquí el motiu del camí: un embarcador que segurament devia ser molt actiu en temps del contraban

.

.

Península de llevant i cap de Menorca guaiten allà a l'horitzó

.

.

De tornada cap amunt...

.

.

Pujant pel camí m'he fixat en uns marges de sosteniment d'un altre camí que puja cap un altre barranquet, a l'altre costat del torrent

.

.

Moment de lluitar amb la brossa abans de sortir a la pista que ens conduirà cap el coll de s'Olivardar.

Tot el grup ha resistit el fort embat de la vegetació i la seva oposició. No ha hagut queixes, no ha hagut desànim. En tot moment ha hagut bon humor i ganes de continuar el recorregut xafugós

.

.

Al coll de s'Olivardar trobem la indicació cap a la cala. Sembla bastant inútil si no s'hi posa altra indicació després, al punt de desviament, més amunt. Talvegada la falta d'indicació farà aquesta cala més tranquila i solitària

.

.

La còmoda pista ens fa passar vora la vinya des sementer del Figueral, segurament de propietat de les cases Velles de Formentor, a l'altre costat de la carretera

.

.

Pista còmoda cap el punt d'arrancada del recorregut d'avui

.

.

Molt agradable
.
.

Des de la pista, copsam na Blanca amb aquesta altivesa. Fa unes hores èrem allà damunt

.

.

I d'aquest indret, poc més envant, sortim a la carretera al punt on hem deixat aparcat el cotxe.
Un recorregut d'unes 4 horetes que, malgrat la xafugor, hem fruit ben de veres i fruit de l'aigua clara i neta de la cala en Feliu.