Camins rurals: Montuïri

 Camins pel Ponent de Montuïri (17 agost, ‘22)

La previsió de pluja i el temps enterbolit no ens ha aturat la sortidal d’avui, és més, el dia tapat a afegit interès en sortit sense l’aclaparament immisericorde del sol d’aquest estiu.

He arribat a Montuïri devers les 17:30h, aparcant vora la font del Rei.

.

Fou un temps el Pou del Rei l’emprat pels vilatans per surtir-se d’aigua abans la modernització i canalització de les aigües al poble. Data del segle XIV. De bella factura, té a més uns abeuradors pels animals aferrats al coll del pou i uns rentadors cuberts.

.

.

Sortint de sa vila, la podem copsar del seu costat de Ponent

.

.

Copsam també, a més dels camps de cereals, el proper puig de Randa

.

.

Hem avançat primer, en sortir del poble, per la carretera local que es dirigeix cap a Lloret de Vista Alegre, però no feim moltes passes, sino que ens desviem pel camí de son Pastor…

.

.

…i aviat ens tornam desviar pel camí de s’Amarador

.

.

Ara ja trepijam una pista de terra de nova factura i practicament no tornarem veure s’asfalt en contades ocasions, per passar d’un camí a un altre

.

.

A n’aquesta cruïlla agafem per la dreta i, en qüestió d’una horeta curta, sortirem per l’esquerra.

.

.

Ara, el camí ens complau més. Malgrat estar en molt bon estat, el camí ens porta a l’antigor, amb les seves flaires i visió d’un camp que és taula de feina. De rerefons, els grans cims de Tramuntana.

.

.

Aquestes planícies estan plenes de pous, però no sense protegir d’una caiguda, com és aquest.

.

.

A la carretera de Pina ens trobam aquesta fita que marca el terme municipal de Montuïri llindant amb el d’Algaida.

.

.

Una de tantes sínies

.

.

I deixant de banda la carretera que ens condueix cap a Pina, entram al camí estrella d’avui: el camí de can Comunes. Ara trepitjam terra d’Algaida.

.

.

Les aigües que surten de l’EDAR de Montuïri alimenten aquest torrentet que crea un minúscul hàbitat atapeït de vegetació i creant una atmòsfera ombrívola al seu voltant molt agradable.

.

.

Les cases de can Comunes, amb la seva entrada característica de celler i creu a la teulada

.

.

Des d’aquí copsam el relleu neuràlgic de la Serra

.

.

Encalçant una llebre, na India s’ha fotut una bona pinya a causa de la velocitat que agafa i els bots que pega.

.

.

…i seguim pel camí de can Comunes, esplendor de la ruralia montuirera, amb el poble a la vista com a referència.

.

.

Sortim a un ramal asfaltats, però aviat ens tornam sortir, per la dreta, a la foto.

.

.

Uns espluga-bous fan nets els camps de llavors i insectes

.

.

Amb aquests amplis camps daurats es podria traslladar el pensament a les mesetes castellanes

.

.

Les cases de Son Mallol Vell, de bella i antiga factura que romanen malenconioses i esbaldregades, daten de l’any 1693.

.

.

A la dreta. Fa una horeta aproximadament, hem passat pel camí de l’esquerra.

.

.

Arribam a un petit nucli de cases residencials, altres casetes no tant, i curosos hortets.

.

.

Darrera tirada de camí de terra, abans d’assolir la carretera de Pina per accedir al poble

.

.

Arribant al poble, passam vora el molí d’en Gospet, que no és el de la foto.

.

.

Tornant a Montuïri. No queda més que anar al punt d’inici per tancar el recorregut d’avui.

.

.

Així com noltros clausuram el recorregut, també ho fa el sol amb el seu pericle.

Han sigut uns 14 km de recorregut i ens hem torbat unes dues hores i mitja, a ritme tranquil, ensaborint el paisatge rural d’aquesta contrada.

.

.

Camins rurals: Artà

 Camins d’Artà i ermita de Bellpuig (14 d’agost, ‘22)

He arribat a Artà i he aparcat vora la antiga estació de tren, allà on comença o acaba la via verda. Aquí surt el camí pel que iniciaré el recorregut, el carrer major, antiga entrada al poble des de Palma.

.

Deixam a l’esquerra el camí des Rafal de d’alt i continuam dret. 

.

Passam una zona mixta, entre residencial i petits horts

.

Creuam el torrent dels Revolts

.

En aquesta cruïlla prenem cap a la dreta, però després de visitar l’ermita de Bellpuig, haurem de tornar aquí per resseguir pel camí de d’Estelrica

.

.

Arribam a la subestació elèctrica…

.

.

…i hem de prendre pel camí fora asfaltar de l’esquerra

.

.

Camí envoltat de pastura i ramats d’ovelles

.

.

A l’esquerra trobam un camp fotovoltaic

.

.

El camí va tornant ombrívol a estones, flanquejat d’ullastres i alzines

.

.

Poc a poc la vegetació es va atapeïnt als costats del camí

.

.

Uns centenars de metres després d’haver passat la subestació elèctrica, trobarem aquest portellet de fusta a la dreta, ficat a un alzinar molt agradable. Hem de passar i avançar pel bell tirany…

.

.

…i arribam a l’ermita de Bellpuig.

.

.

l’any 1230 Jaume I lliurava als premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes (Noguera) uns terrenys a Artà a més d'una església a Palma en agraïment al suport d'aquesta ordre a la conquesta. Van mantenir poc temps l'església de Ciutat, el 1233 ja l'havien cedit als franciscans, aquest any hi ha constància que començaven a aixecar-hi una nova església que passaria després a les agustinianes de Santa Margalida. Pel que fa als terrenys d'Artà, van fundar un priorat amb una comunitat arribada de les Avellanes i posada sota la direcció de Ramon de Fraga, el seu primer prior.

l’any 1240 el primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella (1238-1266) va atorgar diversos beneficis al priorat a més de la donació de la parròquia d'Artà. A causa de problemes externs de tipus polític, els premonstratencs van abandonar uns anys el lloc, fins al 1353. Segurament que la poca integració al territori causada per la distància entre la casa mare i el priorat va ajudar que a poc a poc les Avellanes perdés el interès en el manteniment. El 1425, un acord entre el senyor d'Os de Balaguer, Joan Vivot, i el monestir de les Avellanes va portar a la permuta del logar d'Artà, els premonstratencs van abandonar definitivament les Illes amb el vistiplau del papa Martí V. Després dels Vivot el lloc va ser propietat de la família Dameto.

Una vegada visitada l’ermita, hem de tornar a la cruïlla que hem deixat enrere.

.

.

Ara tenim el camp fotovoltàic a la dreta

.

.

Aquí agafam cap a l’esquerra, pel camí de terra, deixant de banda l’asfalt

.

.

Passam davant les belles cases de s’Hort d’en Oleo

.

.

D’un punt determinat, copsam Sant Salvador

.

.

Copsam la posta de sol quan ja esteim a prop d’arribar al final del nostre recorregut

.

.

Arribam a l’entrada de Ses Païsses, un dels més importants centres arqueològics i poblat talaiòtic de ses illes. D’aquí ja anem cap al punt d’inici que no es troba massa enfora.

Un recorregut coneixent les ruralies del mitjorn d’Artà, d’uns 7 o 8 km recorreguts en menys de dues hores.