diumenge, 3 de juny del 2018

Bonany

Circular a Bonany des de Vilafranca (3 juny '18)


Aquest diumenge amb previsions de pluja, de fet han caigut un parell de gotes just quan era al cim, he volgut reproduir part de la que probablement va ser la meva primera excursió de certa envergadura, quan no tenia més de 6 anys. Amb la família, passàvem molts estius, a més de molts cap de setmanes durant tot s'any a ca la madrina de mumare i meva tieta Tonina i el tio Tomeu, entranyables i adorables, sempre al meu record.
.
.

A la web del TIB el recorregut figura indicat d'aquesta manera, el mateix que vaig fer de pujada.(https://www.tib.org/es/web/ctm/turisme/-/itinerari/n401-bonany)
.
.

L'ermita de Bonany copsada des del camí de son Cartet, sortint de Vilafranca.
Diumenge horabaixa he arribat a Vilafranca després de fer el cafetet a casa i he aparcat just al punt on tenc pensat començar la ruta, al carrer del Vent, vora les cases de son Perxana, camí per on tornaré al punt de partida, si va tot bé.
Antics records m'encalcen quan vaig recorreguent aquests carrers que, malgrat les noves construccions, conserven l'aspecte de fa mig segle quan els recorria en bicicleta amb els meus cosins.
He començat a caminar al carrer des Vent i, direcció est, enfilat cap a Manacor, continuaré sense deixar el carrer, fins que acaba perpendicular al camí de son Cartet. Allà he d'anar cap a l'esquerra per la pista asfaltada tancada per marges de pedra seca que ens separa de terres dedicades al ramat d'ovelles, porcs i cultiu de cereals, bàsicament, entre d'altres horts plens de fruitals i gallines.
.
.

Sense deixar el camí de son Cartet que va pujant poc a poc d'alçada, arribarem a on comença la nova pista encimentada i que ens conduirà a l'ermita. Cap a l'esquerra, a la foto.
.
.

Aquest camí travessa un agradable pinar. Abans d'arribar a l'ermita, tenim l'opció de visitar "la Fonteta"
.
.

Entrada a l'ermita.
A la web de VisitPladeMallorca.net trobam aquesta breu descripció de l'ermita:

"El santuari es troba situat al cim del puig de Bonany, antigament anomenat puig d'en Burguès i puig de la Maria, una àrea natural de 331 hectàrees de superfície. La tradició sobre l'origen de la Mare de Déu de Bonany és la típica narració de la "Verge Trobada": els cristians amagaren la imatge en una cova durant la dominació islàmica i, després de la conquesta catalana, va ser trobada per un pastor en una cova dels voltants de la font de la Mare de Déu.

Les primeres notícies del santuari es remunten al 1606, quan el rector de Petra va promoure un petit oratori. El nom de Bonany sembla que data de 1609, quan un previsible mal any va ser convertit en una bona collita per intercessió de la Verge després d'una processó al santuari, quan va ploure abundantment.

L'església és d'estil historicista d'arrels neobarroques, edificada entre 1920 i 1925 sobre un temple barroc ampliat en 1697 i demolit el 1919, excepte la façana de l'atri, que data de 1789. Aquesta primera façana, corresponent al vestíbul o atri del temple, presenta un portal amb frontó corb, amb l'escut de Petra i la data ja esmentada de 1789; aquest bloc constructiu apareix coronat per una barana calada que dóna pas a una teulada sobre el qual s'aixeca la part superior de la façana de l'oratori pròpiament dita, projectada per Antoni Giménez Vidal, amb una rosassa coronat per l'escut de Bonany i dues torres laterals .

L'autor dels plànols del temple fou l'ermità Agustí. El interior és de planta de creu llatina, sense capelles laterals i amb tribuna als peus. La coberta és de volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams, i una cúpula al creuer. En l'alçat de la nau veiem dues pilastres a cada lateral, d'ordre compost. En el creuer hi ha quatre esveltes columnes estriades que comuniquen amb les corresponents petxines.

Al presbiteri es venera la imatge de la Mare de Déu de Bonany, una talla de fusta medieval, sedent, situada al centre d'un cambril amb retaule barroc. El retaule major procedeix de l'església parroquial de Petra i va ser restaurat per Bartomeu Amorós en 1941. Mostra les imatges de sant Pau Ermità, Sant Antoni Abat i, a l'àtic, santa Catalina Tomàs. En els braços del creuer hi ha les imatges de sant Josep, a la dreta, i el Sant Crist, a l'esquerra.

A la banda de l'Epístola, o de la dreta, de la nau està sant Sebastià i sant Joan Baptista, mentre que a l'esquerra o l'Evangeli, apareixen santa Bàrbara i sant Miquel. Sota la tribuna, tenim el retaule de sant Gabriel i el Belén. A més, el santuari compta amb un espai destinat a hostatgeria, edificat el 1917, amb cel·les i altres serveis per als pelegrins. Des de 1896 fins a 1990, el santuari va ser conduït pels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. Actualment està al càrrec d'uns "donats". En la zona de llevant del puig es localitza la Fonteta de la Mare de Déu.

Quan els ermitans van arribar a Bonany, la font era un simple embornal; el van canalitzar i van construir un conjunt de marjades que van servir per millorar l'hort dels Ermitans. El 1915, aquests van construir una cova de pedres, on van col·locar una imatge de pedra arenisca de la Verge, amb estalactites procedents de la cova d'en Tugores."
.
.

"Sota l'esplanada que hi ha davant del santuari s'aixeca la creu de Juníper Serra, aixecada en memòria de l'evangelitzador de Califòrnia el 1949, en commemoració del segon centenari del comiat de fra Juníper del poble. La tradició explica que va ser aquí, al lloc conegut amb el nom de la "penya del Calvari", on el pare Serra va dirigir les últimes paraules als habitants de Petra abans de marxar a Amèrica. L'estil de la creu recorda les creus creades amb troncs i branques d'arbres que Juníper Serra aixecava on decidia fundar una missió."
.
.

Vista panoràmica cap el nor-oest. La vila de Sant Joan s'adivina darrere el pi, així com la ciutat d'Inca, a la dreta i al fons.
.
.

Arribats a l'ermita i/o santuari, seguim camí. Darrera l'edifici continua un evident tirany que ens condueix cap el punt geodèsic que marca el punt més alt del turó, a 317m d'alçada.
.
.

El punt geodèsic del puig de Bonany
.
.

El tirany ben fresat continua cap el sud. La carena del turó està marcada per un marge que deu limitar dues finques ja que ambdues bandes de la paret pertany a Petra, descartant que sigui paret mitgera de termes municipals.
.
.

El tirany ens conduirà fins un cmellaret que haurem de davallar, deixant una paret de nova construcció i que ha tancat l'antic pas.
.
.

Envoltam aquesta finca ben barrada per l'esquerra fins que acaba la paret i assolim una pista que ja ens conduirà al poble, sortint pel camí de son Perxana
.
.

Entrada a la finca tancada que hem envoltat. Davallant he sortit just per la dreta de la imatge, aferrat al costat de la paret
.
.



En aquest punt, confluència entre el carrer del vent i el camí de son Perxana, he sortit i puc donar per tancat el recorregut circular a Bonany, un recorregut amb tonalitats melanconioses on m'han vingut records visuals i olfatius de la meva infància.
.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada