dissabte, 2 de juny del 2018

Serra de Llodrà

Circular de la serra de Llodrà (dissabte, 2 de juny '18)


Esperonats per la curiositat de na Johanna per conéixer la seva contrada, ens hem reunit a Manacor per fer la ruta de la serra de Llodrà i intentar fer-la circular acabant pel pas anomenat de la Claveguera, (nom extret d'unes indicacions d'en Pep Torrens), una sortida poc adient de la finca que, a més, hem trobat tancada amb ferros. Però ens hem sortit!
.
.

Després de quedar de bon dematí, partim cap el punt de sortida e inici del recorregut, al cementiri de Manacor, on deixam els cotxes i començam a caminar pujant la pista que ens condueix cap a l'ermita del Puig de Santa Llúcia, de la Mare de Déu del Roser o del frare Olesa. Tres denominacions per identificar el que entre els ciutadans de Manacor es coneix popularment com s'Ermita.
.
.

Escales d'accés i façana de l'ermita
.
.

L'ermita va ser fundada per una petita comunitat d'ermitans al segle XVII, per rendir culte a la Mare de Déu del Roser o Nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada aviat. El 1960 passà a ser propietat de la Comunitat dels Pares Dominics de Manacor.
En ella s'han realizat tot tipus d'activitats: religioses, lúdiques,
deportives, veïnals, convivències, acampades... 

La imatge de la Verge del Rosari es una talla molt antiga, del segle
XV, hermosa i molt valuosa. Aquesta imatge només s'exposa
en els grans aconteixements, i roman custodiada en el Convent
de Sant Vicenç Ferrer tot l'any.

L'estil de l'ermita és modern (1916-1961), però l'interior
té l'arc de diafragma com al primer gòtic illenc. De fet,
el 1275 l'ermita ja existia (seria, per tant, un gòtic primitiu).
A la reixa de l'entrada se veuen la creu dominicana i els escuts de Catalunya,
Mallorca, Aragó i València. L'escut de l'entrada correspon a l'escut de l'Ordre Dominicana de la província d'Aragó, que es on pertany Mallorca. Encara queden restes de la primitiva ermita del segle XVII.
.
.

Visitada l'ermita resseguim ruta per la carena de la serreta. Un tirany ben fresat ens mena sense complicacions
.
.

A mida que anem pujant, les vistes es van obrint malgrat el dia tapat, oferint bones vistes de la comarca
.
.

Una passetjada interessant i a l'abast de qualsevol nivell senderista
.
.

La mirada retrospectiva ens permet veure el camí recorregut des de l'ermita: una succesió de pujades i davallades resseguint el llom de la serra
.
.


Martín i jo, al punt geodèsic del cim del puig de Llodrà
La indumentària a conjunt no estava en l'ordre del dia!!!
.
.

Martín i jo, uniformats, sobre el Castellet. 
.
.

Panoràmica des del Castellet, un roquissaret curiós amb el que ens topam abans d'assolir la pujada cap l'oratori del Cor de Jesús
.
.

Arribam a l'oratori.
Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l'església. En 1880 s'hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de major cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d'un temple de grans dimensions. D'aquesta manera es posaren en contacte amb l'arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l'esbós d'un edifici de planta rodona, rodejat d'un pòrtic i coronat per una cúpula, tot inspirat en el templet del quadre de Rafael L'Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s'abandonaren (inicialment només de forma temporal) perquè els doblers es destinaren a l'edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s'intentà continuar les obres, però la iniciativa no fructificà. D'ençà, aquell bell projecte quedà aturat i l'estructura que avui podem contemplar és l'herència d'aquella conjuntura.
.
.

Panoràmica de l'interior de l'oratori
.
.

El grup al complet d'avui.
Acabada la visita i després d'un breu piscolabis, reprenem la davallada fins el coll situat just després del Castellet. Un tirany ens portarà cap a la sortida de la finca privada i ho farem per un imbornal a la paret margera anomenat per en Pep Torrens pas de sa Claveguera.
.
.

Content, he trobat el pas!
.
.

El pas de sa Claveguera...
.
.

...que la propietat ha tancat per evitar entrar... i sortir!
.
.

Però ho tenim clar. Ses alternatives sempre hi són a mà: Feim el pas sobre el pas de sa Claveguera.
.

El grup a la sortida, assolint el camí des Clot de sa Grava
.

La propietat deixa ben clar les seves intencions envers els visitants. Curiosament per s'altre banda no hem topat amb cap indicació.
.

Pel camí vers el punt de partida
.

Passam per davant la cantera abans d'arribar al punt de partida...
.
.

...i acabar amb torrada passant una jornada memorable!!!
Molt agraïts a l'anfitriona, na Johanna!!
.
.





1 comentari:

  1. Molt bé, Peptoni. M'ha agradat la volta que heu fet i sobretot els apunts històrics de la nostra Ermita i les restes de l'oratori Cor de Jesús (construcció inacabada). El topònim complet de la penya o roca és, sa Roca des Castellet.
    No coneixia aquest curiós pas, en Pep Torrens és un punyeter, no m'ha dit res.
    La darrera part de la ruta també m'ha agradat molt, bona idea heu tengut.

    Salutacions.

    ResponElimina