dissabte, 12 de gener del 2019

Torrent de son Martí

Torrent de son Martí, cova dels Cavallers i cova d'en Salvador (12 gener '19)
.
.

Amb la curolla de trobar i conéixer racons desconeguts per jo a la Tramuntana, vaig reduïnt el meu ample llistat a mida que puc i tenc temps per fer-ho.
Per aquest dissabte em feia especials ganes ficar-me al torrent de son Martí, per canviar el registre habitual de recorreguts als cims. Més d'una vegada he llegit altres recorreguts on citaven, apart de la cova dels Cavallers, unes fonts ufanes diferents de les arxiconegudes de la finca de Gabellí petit, a Campanet. Esperonejat per s'interés i la curiositat, aquest dissabte he arribat a la bella població de Galilea, he deixat ben aparcat el cotxe i he enfilat cap el torrent pel nucli anomenat des Rafal.
.
.

Just sortint d'aquesta corba de 180º a l'esquerra, es troba el sender que ens introduirà al torrent. En aquesta mateixa foto es nota a l'esquerra la traça a mode de drecera que ens evita arribar a la corba per agafar el tirany.
.
.

Agafem el tirany i anem voltejant una finca, deixant-la a mà esquerra. El sender està ben marcat i no hi ha possibilitat de perdua. Arribarem al jaç del torrent en poc temps, després de passar per la part més bella del camí, quan fa uns revolts i el seu ferme conserva l'antic empedrat.
.
.

El sender travessa primer una garriga i, poc a poc, va introduint-se a l'ombrívol alzinar.
.
.

Mentre davallam, copsam la finca de son Cortei a l'altra banda del barranc, coronada pel personalíssim puig de na Bauçana
.
.

El sender es transforma en camí. Aquí, un bell tram empedrat.
.
.

Uns pins amb unes hendedures extranyes i doloroses. Més abaix, al camí, intuesc el motiu.
.
.

El camí sembla en procés de recuperació i una de ses intervencions és eliminar els pins que han crescut al seu ferme.
.
.

La foto no capta la bellesa del lloc. Estic gaudint plenament de la passa per aquest camí.
.
.

En arribar a la llera, ens topam amb aquesta construcció que tanca el torrent que davalla des de la mateixa Galilea i la vessant de son Cortei. És una presa? M'ho sembla, però no ho sé.
Just en aquest punt topam una bifurcació que no és sino l'entreforc amb un altre torrent. 
.
.

Per anar a visitar la cova dels Cavallers haurem d'agafar cap a la dreta, en el sentit de la nostra marxa (cap el nord geogràfic). Trobarem la cova uns 300m endinsant-mos al barranc, al coster esquerre i una mica més amunt del jaç. 
.
.

Al jaç ens toparem, si no ho han llevat, aquest cossi amb un parell de pedres dedins indicant el punt on hem de sortir del torrent per l'esquerra. Pujarem una rosseguera molt rosta i desfeta, i ens trobarem la cova ben amagada, que no es deixa veure des d'abaix.
.
.




Fotos xereques amb la meva càmera. Ja me sap greu que no quedin millor.
.
.

Visitada sa cova dels Cavallers, torn enrere, al punt de l'entreforc, per continuar per la llera del torrent de son Martí.
.
.

Al torrent hi vaig trobant els punts de broll. En aquest cas, sec.
.
.

El sender travessa per la llera del torrent una esponerosa carritxera
.
.

Al punt indicat pel mapa Alpina, sent el broll incansable de la font ufana
.
.






Una vegada satisfet amb la contemplació i conéixement d'aquesta font ufana, no queda sino resseguir ruta pel torrent. El sender aboca a n'aquest sementer llaurat recentment. Han fet desaparéixer el traçat del camí, però continuo paral·lel al torrent...
.
.

Més envant hi ha traces del camí...
.
.

...i es pot continuar sense problemes
.
.

En aquest altre camp de conreu han deixat sense llaurar el traç del sender. Tanta sort.
.
.

Vora el torrent, copsam l'antic molí d'aigua de son Martí
.
.

Un bell racó just abans d'arribar a veure les cases de son Martí
.
.

Restes d'aqüeducte sobre el torrent. Unes passes més enllà, topam el pont sobre el torrent per on hem de passar, i tancat amb una reixeta per que no hi passin els animals. Podem obrir-ho i passar, però amb la proximitat de les cases i el camí tancat més envant, la prudència ens aconsella desviar-mos per la dreta, pujant a cercar la carretera que ja està ben a prop de la nostra situació.
.
.

Ja a la carretera, copsam les cases de son Martí d'aquesta manera
.
.

Per la carretera arribam al portell d'entrada a la finca. Està ben tancat. Just al seu davant, a s'alte banda de la carretera, s'inicia el camí que ens portarà cap a la segona part d'aquest recorregut d'avui.
Sortits del torrent de son Martí, pujarem cap el Pla dels Pins, un indret amb un paisatge superbe, dominant les vistes sobre la serra de s'Esclop i del Galatzó.
.
.

Primer un tirany fàcil de resseguir invaït de carritxeres...
.
.

...que poc a poc es va convertint en garriga i pedregal
.
.

En poc temps copsam unes vistes fantàstiques
.
.



Paisatge que no deixa indiferent
.
.

A les vessants dels turons podem observar les restes d'antigues marjades. Fa molt de temps el paisatge devia ser completament diferent en aquesta contrada. 
.
.

Paisatge sorprenent.
.
.

El sender avança entre una mar de càrritx, mata i xiprell...
.
.

...fins assolir la banda alta d'aquests turons que tanquen la vall des Ratxo.
Aquí hem d'estar atents i resseguir la direcció paral·lela a una paret de partió que ens queda a la dreta, cap un penyal que es divisa al nostre front, enmig de la foto. Aquests dos pins ens serveixen de guia i referència
.
.

Arribam al penyal que veiem més enrere. Des d'aquest punt no podem accedir. El bot és molt gran. Haurem de retrocedir un poc i envoltar el penyal per agafar un esglaó més abaix de la muntanya
.
.

La seva magestat el puig des Galatzó
.
.

Després de fer una petita desgrimpada una mica exposada, puc copsar l'entrada a la cova d'en Salvador
.
.

La seva grandària és sorprenent...
.
.

...sense una persona situada a la cova com punt de referència visual en quant a tamany, no s'aprecia la seva grandària que ens deixa bocabadats
.
.

Dins la cova, copsant el Galatzó
.
.

Autofoto.
Després de fer un piscolabis assegut sobre un rocam a la cova, he de tornar al punt on he deixat el sender per arribar a la cova
.
.

Els dos pins, amb la base enrevoltada a manera de... protecció?
De rerafons el Galatzó i el penyal que ens serveix de referència per anar a cercar la cova
.
.

Arribat al sender i continuar-ho poc més, arribam a la banda habitada d'aquesta bella contrada.
Una pista cimentada ens portarà cap a la carretera, i a pocs centenars de metres caminant per ella, arribarem a l'entrada de Galilea i tancarem el recorregut d'avui.
No ha sigut un cim espectacular ni ha sigut un recorregut on l'adrenalina s'ha desbordat, però han sigut 4 hores molt agradables i reconfortants que m'han servit per conéixer una molt bella contrada.

diumenge, 6 de gener del 2019

Puig de ses Vinyes i cresta de Turixant

Pujada via directa al puig de ses Vinyes i davallada per la cresta de Turixant (6 gener, '19)
.
.

Un recorregut curt en la distància, només poc més de 5 km, d'unes 4 i mitja hores de durada, però intensa físicament, sense obstacles massa tècnics ni complicats, però sí amb una certa exigència.
Un recorregut que no deixa indiferent, carregat de vistes panoràmiques excel·lents i bones sensacions.

Aquest diumenge ens hem reunit en Martín, n'Andreas i jo. Hem arribat fins l'aparcament del Gorg Blau, prop de la resclosa, on hem deixat el cotxe aparcat. Fa temps teniem al cap aquesta pujada al puig de ses Vinyes i avui l'hem fet palesa. Des del refugi es pot diferenciar una cornisa que, en forma de Z (per això la hem denominat, permet pujar des de la base al llom de la serreta on sobresurt el puig. No sabem de la dificultat del seu traçat, però ja ho veurem en estar-hi al punt.
.
.  

Després de caminar poc més d'un kilòmetre vers el refugi del mateix embalsament, hem sortit de la carretera just davant ell, a l'altre costat, per una esplanadeta sense fita, indicació ni rastre de passa.
Hem avançat a les braves per s'alzinar cap a ses parets verticals de la muntanya fins topar-mos amb una rosseguera ben rosta per on hem avançat cap amunt. A la capçalera de la rosseguera tombam cap a la dreta per on comença la cornisa en fort ascens. Topam qualque fita.
.
.







Iniciant la cornisa en ziga-zaga (el pas Z, anomenat per noltros). Foto d'en Martín.
.
.


Avançant per la cornisa. Foto de n'Andreas
.
.


A un dels vèrtexs de la Z. Foto d'en Martín
.
.


A la cornisa. Gorg Blau abaix. Foto de n'Andreas.
.
.


Foto de n'Andreas
.
.

Sense cap problema assolim, després de la forta pujada per la rosseguera, el primer tram cap el nord (cap a la dreta en el sentit de la nostra marxa) de la ampla cornisa que va minvant a mida que puja. En aquesta cornisa ens topam dues opcions que tanmateix, ambdues, tenen el final al mateix lloc. Una opció, la de l'esquerra, puja més aviat, més rosta e incòmoda. Aquesta és la que hem agafat, més aferrada a les parets verticals. S'altre, ens donam compte més adalt, puja més suau al mateix lloc.
Arribam a un punt on els dos recorreguts possibles es junten i no és possible continuar en la mateixa direcció. La via de pujada s'intueix fent un volt de 180ª, una petita travessa cap a la esquerra (sud) amb poca pujada per acabar prenent una grimpada fàcil i directa cap a la part superior del llom de la serra que ja intuïm. 
.
.


Foto de n'Andreas
.
.


Darreres grimpades abans d'assolir el llom de la serreta
.
.

Arribats a la cresta de la serreta encara no hem acabat l'ascensió. Ens queda el tram final per assolir el cim
.
.


Foto de n'Andreas
.
.

Darreres grimpades cap el cim. Enfilam cap a la pujada pel canal sur, una mica exigent al començament
.
.

Els companys enmig de la canal vertical d'ascens
.
.

Assolint el cim del puig de ses Vinyes
.
.

El cim
.
.


Foto de n'Andreas: En Martín i jo, al cim
.
.

Vista des del cim de ses Vinyes cap el Massanella i el territori de la serra dels Teixos per on pujàrem fa dues setmanes
.
.


Foto de n'Andreas. No sé què estic indicant...
.
.

El Betlem al cim, amb ses Mamelles de rerafons
.
.

Vista cap el sud
.
.

El puig Major des del cim
.
.

Mentre feim un mos, fan cim uns companys del grup des Xots: na Cati, en Tià i n'Arturo. Decideixen juntar-se amb noltros per fer sa davallada per la cresta de Turixant, que des del cim es copsa tal com es veu a la foto: costeruda i vertical...
.
.

...i allà que hi anem. Cap avall sense contemplacions.
.
.


La passa no és complicada, encara que sí incòmoda. Té bones preses per fer-ho amb seguretat i el vibram s'aferra bé a la pedra calcària i seca. El càrritx també és un bon company, en aquests casos.
.
.



Des del començament, la cresta de Turixant no ens sembla molt llarga, però a mida que ens ficam, s'allarga més i més. Sembla que s'estira per moments.
.
.







Qualque passa més delicada que d'altres, on cal anar-hi en compte, però sense complicacions.
.
.

Copsam el tub del viaducte d'Emaya ben al davant. Això vol dir que queda menys per acabar la cresta.
.
.


Esperant reagrupació del grup
.
.

A la fi sortim de la cresta i assolim la pista de la reclosa que ens portarà, després de salvar la barrera, al punt de partida, on tenim el cotxe aparcat.
Acabarem la jornada celebrant la nostra primera sortida de l'any al Pedrín, a Inca, amb unes cerveses que ens semblen delicioses.
Un recorregut fantàstic un dia fantàstic i amb companys fantàstics!!
Començam bé s'any! Que ens duri.