Pas de sa Pintella i pas des Falcó

Pas de sa Pintella (o d'en Caleu) i pas des Falcó (12 oct. '19)

Un recorregut formidable de devers 12 km de distància en 4 hores i mitja aproximadament, molt vertical tot ell.
Hem arribat a Deià en Pascual, Paulino, Aida, Kristin i jo, a més dels dos nous membres que mai havien vingut amb noltros i avui ha sigut la seva estrena: en Pep Salas i en Mariano Serra.
He de comentar que ha resultat d'allò més interessant i divertit. Feia temps que no em reia tant i el recorregut ha sigut una delícia vertical.
.

.

Començam el recorregut per la pista que porta a les cases de son Ripoll.
Abans d'arribar a l'entrada de la finca, ens haurem de desviar, just on la pista asfaltada passa per damunt el torrent des Salt

.

.

L'aproximació a l'inici del pas sempre l'he trobada feixuga. Avui no ha sigut diferent.
La falta de fites i avançar sense suport tecnològic hem fa posar les antenes d'orientació muntanyera al màxim

.

.

Arribam a les parets i cal avançar als seus peus una mica cap a la dreta per anar a cercar el pas.
Cap a l'esquerra ens trobariem les parets del bot del salt de Deià

.

.

Arribam a l'inici del pas. Un darrera s'altre anem enfilant-mos enganxats a la corda que ens donarà confiança als llocs més delicats

.

.

Una vista cap envant del pas.
Més enllà guaita a l'altra banda del torrent des Salt el segon pas que farem avui: el pas des Falcó

.

.

Cal no badar quan un s'ha ficat en aquest entorn

.

.

Anem avançant...
Les vistes són formidables. L'ànim dels companys també. 

.

.

Iniciant la pujada del pas. Foto d'en Pascual

.

.


Foto d'en Paulino
.
.

Foto d'en Pep Salas -crec-

.

.


N'Aida progressant (foto d'en Paulino)
.
.

Malgrat l'impressió visual del pas, en sec no té cap problema tècnic, ja que està equipat amb tot el necessari per no tenir-los

.

. 

La sortida del pas es fa a l'arribada a una cornisa per la que haurem de seguir avançant...

.

.

...cercant la canal carritxera que es veu a la dreta de la foto i que se supera facilment...

.

.

De tant en tant, guaitam el paisatge que ens envolta des d'aquest mirador incomparable

.

.

Hem creuat la llera del torrent del Salt, el què tenim pocs metres a la nostra esquerra, i ens disposam a superar un terreny de mala petja fins assolir l'alçada del començament del pas des Falcó...

.

.

Avançant per terreny hostil (foto d'en Pep Salas)

.

.

La passa menys complicada es fa per una canal on hi ha una paret margera, suposadament la paret que feia de suport a un antic camí (?)

.

.

Vista retrospectiva del nostre recorregut als peus de les parets penya-segades

.

.

Travessia cap el pas des Falcó (foto d'en Pep Salas)

.

.

Arribam a l'inici del pas. Ens vestim amb l'arnès, bagues i casc per l'ocassió

.

. 

Preparats? Som-hi

.

.

Iniciant el pas. (Foto d'en Pep Salas)

.

.

Un servidor amb en Paulino iniciant el pas (Foto d'en Pascual)

.

.


Un servidor al pas
.
.

Una passa que no admet amics del vertigen. Tanta sort de l'equipament per progressar amb relativa seguretat

.

.


Una foto d'en Paulino
.
.

En Paulino i n'Aida iniciant el pas (foto d'en Pascual)

.

.

En Mariano a l'inici del pas (foto d'en Pascual)

.

.

Na Kristin iniciant el pas des Falcó (foto d'en Pascual) amb Deià de rerafons

.

.

En Pep al pas des Falcó (foto d'en Pascual)

.

.

En Paulino i n'Aida progressant darrere meu

.

.

Aprofit una banda ample de la cornisa per contemplar l'espectacle

.

.

Continuam avançant per la minva cornisa

.

.


Foto d'en Paulino. De rerafons, la Galera
.
.

Vista espectacular cap a Deià i la seva cala, amb el penyal des Racó a la banda dreta-inferior

.

.

Els antics anclatges romanen vora els nous

.

.

Tram final del pas (foto d'en Pascual)

.

.

Arrib al final de la cornisa i hem de continuar progressant per un coster inclinat ple de càrritx cap a una balma que destaca al fons. Allà dinarem.

.

.

Amb n'Aida al costat, es pot apreciar la dimensió del tronc d'aquesta heura aferrada a les parets de la muntanya

.

.


Foto d'en Paulino
.
.

El grup sencer a la balma

 .

.

Inici de la canal entre les parets del pas des Falcó i el penyal des Racó, per on tenim intenció de davallar. No pensava que fos tan vertical...
Tanta sort de les cordes que qualcú ha anat deixant per afavorir la passa
(Foto d'en Pascual)

.

.

Vista retrospectiva de la rosta canal de davallada. Sense cordes seria realment perillós fer-la

.

.

Foto d'en Paulino
.
.

Foto d'en Paulino
.
.

Foto d'en Paulino
.
.

Foto d'en Paulino
.
.

Sortida de la canal des Racó, amb el penyal homòmin al costat esquerre.
D'aquest punt no quedarà sino resseguir la canal rosseguera en direcció a Deià per la seva banda dreta en davallada, més còmode que avançar per damunt les pedres, fins assolir el caminoi que per un bell alzinar ens conduirà fins el poble.
Avui ens hem trobat tancada la barrera on el camí que ens davalla cap a Deià passa per sobre el torrent des Racó. Hem hagut de cercar una sortida d'urgència...

.

.

Acabada l'excursió hem tingut temps per relaxar-mos i fer unes rialles al bar acompanyats amb unes cerveses. Ha sigut un recorregut formidable amb un personal de primera!!

Enhorabona a tots!

Tomir

Puig Tomir per la canal de Muntanya i pas d'en Reynés (5 oct. '19)

.

.

Aquest dissabte hem organitzat una pujada i davallada al Tomir inusuals, per la seva vessant més vertiginosa, la cara nord. N'Antonio ens ha guiat per aquestes parets què, a més del dificil terreny a recórrer, s'ha complicat amb els niguls que ens han eliminat tot tipus de referència visual.
Malgrat aquestes complicacions, el recorregut d'una 12km ha sigut un èxit complet i més que satisfactori. Des de que hem arrancat fins que hem arribat al punt de sortida, hem trigat quasi 8 hores, contant el temps en marxa i els temps de descans i dinar.

.

.

Hem arribat a l'àrea recreativa de Menut, al km, 16'300 de la carretera Lluc-Pollença. Aquí deixam els cotxes aparcats i començam el recorregut anant a cercar el GR que arriba fins a Pollença

.

.

Passam per davant del refugi de sa Coma de Binifaldó

.

.

Hem sortit al Gr221 deixant a mà dreta les cases de Binifaldó. Noltros prenim cap a l'esquerra, direcció Pollença. Haurem d'estar alerta perquè ens desviarem cap a la nostra dreta just al moment de passar la barrera de la finca de Muntanya. Per un sender començam a pujar per la falda del Tomir...

.

.

Resseguint el senderó, aquest ens conduirà fins la font de ses Falgueres

.

.

n'Antonio a la font de ses Falgueres, amb molt poca aigua brollant

.

.

La font de ses Falgueres

.

.

Des de la font, continuam pujant per un terreny carritxer i travessant rossegueres. Ens dirigim cap a la canal de Muntanya...

.

.

...però els niguls fan aparició i comencen a tapar el sótil del macís, impedint-nos veure els punts de referència per avançar sense dubtes

.

.

Arribam a la canal de Muntanya que ens permetrà pujar un parell de esglaons d'aquest macís

.

.

Posar-se casc és una bona manera de evitar un accident. Dins aquesta canal és fàcil amb cada passa tirar pedres de manera involuntària cap avall, i podria acabar copejant el cap d'un company

.

.

La boira dibuixa un paisatge espectacular...

.

.

...un paisatge màgic

.

.


Foto d'en Antonio
.
.

Sortim de la canal desviant-mos cap a l'esquerra en el sentit de la marxa. Anem a cercar unes plaques de roca plana que ens indica el darrer esglaó a pujar...
És un punt delicat si no s'agafa el lloc adequat

.

.

Anem superant s'esglaó un darrera s'altre...

.

.

...per sortir al punt més elevat del macís. Hem arribat al cim!

.

.

Els companys fent la darrera grimpada abans d'assolir el cim del Tomir

.

.

El grup sencer al cim del Tomir, amb els seus 1103m
Hem sortit de Menut què està situat a 440m d'alçada.
No ens quedem al cim. La boira no ens permet gaudir de les vistes i el vent fresc convida a fugir i anar a dinar a un lloc a recer seu.

.

.

Davallam aproximant-mos al pas de davallada, el pas d'en Reynés

.

.

A un punt al recer del fresc vent ens aturem per dinar. Mentre dinam, els niguls s'obren i ens permeten gaudir del paisatge que tenim al nostre abast.
Després de dinar, continuem davallant...

.

.

N'Antonio cercant el punt del pas...

.

.


Foto retrospectiva d'en Antonio
.
.

Vista en un punt determinat de la davallada

.

.

Arribats a la capçalera del pas, un no deixa de sorprendre's del paisatge i de por hem de davallar. Sembla realment inversemblant poder fer-ho per aquest punt tan vertical...

.

.

L'aproximació és delicada. No cal deixar de vigilar cada passa. És vital

.

.


Arribant al pas. Foto d'en Antonio
.
.


Foto d'en Antonio
.
.

Aviat arribam al punt clau, equipat amb un cable que dona una mica de confiança: és el pas d'en Reynés. Hem decidit passar-ho de manera més segura, posant-mos arnès i baga de seguretat que ens fermarà al cable en cas de caiguda

.

.

No hi ha bones preses al pas, tanta sort del cable

.

.

Superada la passa pel pas, guardem els arnesos i ens relaxem uns moments

Deixam el pas i continuem per un molt inclinat coster, un altre canal rosta, primer un terreny carritxer i després una rosseguera de davallada ràpida

.

.

El paisatge és un espectacle visual

.

.

Davallant les rossegueres a diferent ritme. Vista retrospectiva

.

.


Foto d'en Antonio
.
.

Al darrer tram de rosseguera, ja copsam el camí.

Una vegada superada tota la cadena de rossegueres, arribam al camí GR221.

.

.

Quedarà resseguir-lo fins al punt de partida, on donarem per acabat el espectacular recorregut d'avui.
Un éxit total! Un recorregut fantàstic.