Morro de Cúber, pujant pel pas de sa Romana i davallant pel pas de na Perota (23 febrer '19)
Un dia clar, assoleiat i templat s'ha aixecat avui dissabte. No podia ser millor per aprofitar i sortir a fer una volta per la muntanya. Per organitzar una sortida amb grup necessit localitzar el pas de sa Romana, de pujada cap el Morro de Cúber, així que per avui tenia previst trobar-lo. N'Antonio se m'ha afegit a la sortida d'exploració.
Hem arribat amb el cotxe i l'hem deixat aparcat a la Font des Noguer. Allà hem començat el recorregut per l'ample i còmoda pista cap a la presa de Cúber.
.
.
Arribam a la presa i agafem el sender que davalla cap el torrent de Cúber o Almadrà, però...
.
.
...en estar a la alçada de les primeres parets de l'arista del Morro, hem de deixar el sender cap a l'esquerra en forta pujada per un terreny brut de vegetació i pedra desfeta
.
.
En direcció a les parets que tenim al davant i que ens barren la passa, amb una gran heure als seus peus. Hem de continuar pujant fins assolir per la dreta una cornisa que, ara en davallada, ens portarà a voltar el cingle per la dreta...
.
.
Sembla que la cornisa acaba amb un salt ferest, però hem de continuar i voltar la paret, ara cap a l'esquerra
.
.
Sembla des d'adalt no tenir sortida...
.
.
...però a mida que avancem, la cornisa es va obrint i deixant passar
.
.
...fins arribar a una petita cornisa on se situen les restes d'una reixeta, l'eix d'una vella romana i una branca d'ullastre, que intenten mantenir firme la inexistent reixa. Aquesta cornisa és el pas de sa Romana. No hem tingut cap problema en trobar-ho ni en accedir. malgrat la verticalitat del terreny, no és complicat accedir-hi.
.
.
Sa Romana (foto de n'Antonio)
.
.
N'Antonio al pas de sa Romana. Just a la seva dreta es troba l'eix de la Romana que li dona el nom al pas
.
.
Superat el pas, hem de davallar un poc per continuar pujant més envant. Qualques monjoies ens indiquen, suposadament, la millor passa. Foto de n'Antonio
.
.
Travessem un terreny vertical amb molta pedra disgregada.
.
.
Qualque fita ben curiosa enriqueixen el paisatge.
.
.
N'Antonio pujant. De rerafons, el tall del barranc o torrent d'Almadrà
.
.
Després de qualque grimpada on tenim que emprar ses mans, superam un graó més vertical i assolim la banda alta de la muntanya. Des d'aquí ja copsam la cresta i el punt més elevat del Morro.
.
.
Anem pujant sense contemplacions
.
.
Panoramica del terreny per on anem pujant. A l'esquerra el terreny del Morro de Cúber. Cap a la dreta copsam el comellar dels Ases, sa Font, sa Torre, el torrent d'Almadrà amb el puig de sa Creu al final visual, guaita Alcadena...
.
.
Arribats a la cresta. La vista panoràmica és colpidora, com no esperavem menys un dia clar com avui
.
.
Un servidor al cim del Morro (Foto de n'Antonio)
.
.
Un servidor al cim del Morro. Sa Rateta destaca al darrere (Foto de n'Antonio)
.
.
Al cim del Morro, mirant cap a sa Rateta
.
.
Panoràmica des de la cresta cap el nord
.
.
panoràmica des de la cresta cap el sud
.
.
Àrea de bivac al cim
.
.
Decidim davallar pel pas de na Perota en lloc de fer-ho pel portellet del comellar dels Ases.
N'Antonio fa una desgrimpada que més aviat és d'escalada, per davallar uns 4m. A mi m'extranya que no hagi millor passa, tractant-se d'un pas. Decideix anar a guitar el següent collet a la cresta i, efectivament, allà està el pas, on una paret margera divideix les dues vessants de la cresta del Morro.
.
.
Al pas de na Perota
.
.
Paret margera al pas de na Perota
.
.
No suposa cap entrebanc la davallada per aquest pas, unicament l'incomoditat de la pregona vegetació, entre càrritx, argelaga i xiprell, bàsicament
.
.
Mirada retrospectiva. Deixam el pas de na Perota allà adalt
.
.
Després de la travessa per la carritxera, assolim una pista per la que anem avançant cap el punt de partida, paral·lels a la pista principal de l'embassament de Cúber.
D'aquí al cotxe no ens torbarem més de 5 minuts.
Arribem al cotxe que són entorn a les 14:00h, quan haviem començat sobre les 10:30h.
Una ruta amb un punt exigent però sense dificultats notables.
