Volta pels Cairats

Volta pels Cairats (9 de novembre '19)

Pujant per la canal d'en Gordo, camí de ses Fontanelles, puig Gros, refugi des Cairats, camí des Caragol, cornisa de la serra de son Moragues i davallant pel pas de sa Regata.

.

.

Aquest dissabte teniem planejat pujar al Pa de Figa i davallar rapelant pel Frare, però la meteorologia adversa no ens ha permès cumplir el nostre objectiu amb seguretat i hem fet una alternativa res a veure amb la idea inicial.
Les previsions de pluja i/o neu fins al migdia, han sigut motiu pel qual hem escollit un recorregut sense complicacions en cas d'haver de suportar pluja damunt els nostres caps, cosa que ha succeït.
Sense allunyar-nos massa de Ciutat, rel habitacional de la majoria del grup, hem accedit a Valldemossa per iniciar des d'allà un recorregut amb punts desconeguts per noltros, com és l'inici del recorregut per la canal d'en Gordo, un rost comellaret estret que aboca a un bell alzinar farcit dels ranxos de carboner als que esteim avesats. Un bell forn ens ha copsat la curiositat.
Hem resseguit fins assolir el bell camí de ses Fontanelles que hem continuat fins arribar al pla de ses Aritges. D'allà seguint el camí sempre impressionant de s'Arxiduc passant pel cim del puig Gros. Ens hem plantejat la pujada al Teix, però els núvols pluviosos el mantenien amagat a les vistes i, amb aquesta premisa, hem decidit no accedir-hi. Davallant cap el refugi dels Cairats, ens hem aturat a la zona d'esplai i descans habilitada, hem fet un mos i hem continuat ruta pujant pel camí des Caragol a la cerca del sender que, per damunt una estreta i rosta cornisa per la serra de son Moragues, ens condueix a la capçalera del rost pas de sa Regata o d'en Príam. Superat el pas, no queda me´s que afegir-se a la pista que ens conduirà al punt incial del recorregut, on hem deixat els cotxes.
Malgrat no tenir res a veure amb les nostres intencions, ha sigut un recorregut interessant i, sobretot, que no ens hem enriscat un dia plujós com aquest.

.

.

Hem començat a caminar pel GR221, la pista de la coma des Cairats, que en qüestió de pocs centenars de metres haurem de deixar per l'esquerra si volem pujar per la canal d'en Gordo.
Just davant la torreta elèctrica de la foto trobam el portellet pel que ens hem d'introduïr a s'alzinar

.

.

Amb revoltes anem superant un rost terreny, però sense cap complicació tècnica...

.

.

...fins topar-mos amb aquesta paret que tanca el comellar. Per la seva banda esquerra podrem superar-ho amb facilitat.

.

.

En un punt determinat, el estret comellar es va obrint donant pas a un alzinar planer ple de ranxos de carboners. 

.

.

Un forn de bella factura encara es conserva

.

.

Assolint el camí de ses Fontanelles

.

.

Retrospectiva des del camí de ses Fontanelles

.

.

Mirada cap a Valldemossa

.

.

Arribant al pla de ses Aritges

.

.

El dia ventós i plujós incomoda a alguns membres

.

.

El puig Gros amb el camí de s'Arxiduc que el marca

.

.

Des del camí al puig Gros copsam part de sa Foradada

.

.

Decidim no pujar al Teix i continuar camí

.

.

Hem arribat a la zona de descans del refugi des Cairats, hem berenat/dinat (n'Antonio ens ha regalat amb un gustós vinet negre de Toro que entra molt bé) i seguim pujant pel camí des Caragol. En un momen determinat, just devora una pica artificial, deixam el camí i ens endinsam a un rost comellaret...

.

.

...que davallarem fins una rosseguera que haurem d'atravesar i anar cap una fesa que hi veurem.

.

.

Fesa per la que hem de passar per resseguir el nostre camí

.

.

Vista retrospectiva. Superant la rosta rosseguera a l'inici de la cornisa de la serra de son Moragues

.

.

Tot el grup, menys un servidor que està al darrere de la càmera.

.

.

La mateixa fesa i la mateixa foto copsada des de s'altre costat (foto d'en Paulino)

.

.

Superant un dels molts passests a n'aquesta interesant cornisa

.

. 

Copsant valldemossa des d'un punt de la cornisa de la serra de son Moragues

.

.

El punt més aèri de la cornisa. Cal anar amb cura (foto de n'Antonio)

.

.

Davallant el pas de sa Regata

.

.

Al pas de sa Regata (Foto d'en Paulino)

.

.

Al pas de sa Regata (Foto d'en Paulino)

.

.

Assolint el camí on comencen ses marjades que ens conduiran cap a la pista principal de la coma des Cairats

.

.

De la pista a on tenim els cotxes no passarà més de mitja hora. Quatre gotes de pluja ens obliguen a cubrir-nos.

Arribarem als cotxes, davallarem cap a Palma i a l'Ocimax farem unes cervecetes per donar per conclòs el recorregut d'avui.

Sa Galera pels passos d'en Marc i de can Boqueta

Sa Galera pels passos d'en Marc i de can Boqueta (26 oct '19)

.

.

Fa dues setmanes férem un recorregut pels contorns de Deià, pels passos de sa Pintella i des Falcó. Aquest dissabte hem volgut fer dos passos més, el d'en Marc i davallar pel de can Boqueta, sense deixar de pujar al cim de sa Galera i contemplar les colpidores panoràmiques que es poden copsar allà a qualsevol banda on dirigeixis la vista.

.

.

Després d'aparcar els cotxes a l'entrada de Deià, Antonio, Mª Antònia, Marga, Aida, Paulino, Kristin, Pep, German, Ana, Jordi i un servidor, hem començat el recorregut dirigint-mos cap a la Residencia. Allà pujam pel carrer que es desvia de la carretera cap a la dreta i amb un grapat de llaçades, ens situarà al sender de pujada cap a la font de sa Senyora, a la foto.

.

.

Passada la font de sa Senyora, unes llaçades del sender més i ens col·locarà a un bell olivar marjat per on hem de continuar el sender cap a l'alzinar i on ja podem copsar el crui a la montanya per on discorre el primer objectiu d'avui: el pas d'en Marc.

.

.

Copsant les parets del circ de Deià comentam el recorregut de s'altre dissabte.

.

.

Deixam enrere l'olivar i ens endinsam a l'alzinar. La progressió de pujada és continua

.

.

Podriem haver agafat un senderó que adressa camí pel mateix comellar de pujada, però he dubtat i hem decidit continuar camí que pel costers de sa Galera va pujant més suau però més llarguer

.

.

Arribam als peus del pas d'en Marc, ben equipat per evitar ensurts i, després d'un piscolabis, ens posem l'equip de seguretat i comencem l'ascens

.

.

El pas té bona agafada tant pels peus com per ses mans, a més del cable de seguretat on ens anclem els que portam arnès. Alguns han decidit no anclar-se. Realment no és necessari, però assegurar-se és un punt de confiança

.

.

Na Marga, en Pep,  na Kristin, n'Antonio i na Mª Antónia travessant el primer tram del pas, darrere jo

.

.

De la sortida del primer tram, puc copsar el pas de sa coa del grup. El comellaret molt rost s'estimba al buit i realment contemplar-ho des de qualque punt del recorregut fa feretat!

.

.

En Paulino encapçala el grup començant el segon tram que, més vertical, tampoc revisteix major complicació tècnica

.

.

Superant el segon tram

.

. 

Foto copsada per Paulino

.

.

Retrospectiva del segon tram. Na Marga i en Pep pujant

.

.

En Pep posant per la foto 

.

.

La verticalitat del segon tram ens condueix cap el tram de sortida...

.

.

Retrospectiva

.

.

El lloc tal vegada més complicat del pas, encara que amb l'equipament actual, la seva dificultat ha minvat absolutament. Sortir del pas per aquesta placa llisa ara no representa cap problema

.

.

En Paulino copsa el moment en que estic superant la placa de sortida

.

.

En Pep sortint del pas

.

.

Kristin, Antonio, Mª Antònia, Ana i en Jordi tancant el grup

.

.

Foto presa per na Marga, amb Deià de rerafons

.

.

A la capçalera del pas copsam i gaudim de les vistes una estona

.

.

Foto de grup: selfie d'en Paulino

.

.

Foto de grup: Selfie de na Bàrbara on un segon més i el mòbil cauria quedant mort la resta del camí. Curiosament el va recuperar a ca seva.

.

.

Superat el pas hem de superar un rost i incòmode coster per alcançar el cim de sa Galera

.

.

Retrospectiva, pujant cap a sa Galera per un terreny molt incòmode

.

.

Anem progressant cap el punt on s'intueix un punt dèbil de ses parets. També ens convenç anar trobant qualque fita. (Foto de na Marga)

.

.

Superat un esglaó rocós, passam a una amplia explanada revestida de càrritx que conforma l'altiplà de sa Galera

.

.

Punt geodèsic al cim, amb la mirada estesa cap el nord on destaca al macís del puig Major i un cel blau que, en qüestió de deu minuts se tancarà amb una espesa boira

.

.

Un servidor al cim

.

.

El grup relaxat al cim

.

. 

Foto de grup presa per en Jordi amb el mòbil de na Marga

.

.

Per si una foto no bastava, un altra.

.

.

Després d'una amplia estona de relax, deixam el cim i partim per la carena fins al coll per anar a cercar l'entrada a l'ampla cornisa per on avançar per anar a cercar la capçalera del pas de can Boqueta

.

.

Part del grup esperant la reagrupació

.

.

A l'altra banda del circ tenim la passa per accedir al segon pas per on passarem avui

.

.

davallant sense complicacions i ficant-mos a l'ampla cornisa que defineix aquest bell circ

.

.

Sembla que ens hem d'estimbar cap el buit. Qui ho diria, els llocs inversemblants per on es pot caminar! (Foto de na Marga)

.

.

Aquí podem copsar la banda superior del pas a on anem

.

.

Davallam una rosta rosseguera

.

.

Superada la incòmoda rosseguera i un inversemblant roster on sembla impossible poder caminar per allà, arribam al botador que dona començament al pas de can Boqueta

.

.

Per assegurar la davallada, o tal vegada per què n'Aida no se li escapi, en Paulino la manté ben fermada

.

.

Superar el pas no revesteix cap problema tècnic i menys amb l'equipació de seguretat, crec jo, totalment innecesària

.

.

Superat el pas, ens aturem a recer de les parets acinglerades per dinar. Són poc més de les quatorze hores i hi ha qualcú que es queixa dels renous estomacals demanant un mos

.

.

Hem davallat del pas, hem davallat la rosta rossaguera de can Boqueta, hem sortit als olivars colindants amb s'alzinar i arribats al camí des racó, paral·lels al torrent homònim, fins arribar a la reixa, avui també tancada amb pany i clau, l'hem superada i ara dirigirem les nostres passes cap el bar del cantó davant els rentadors.

Arribant al poble de Deià, podem copsar com els cingles han quedat totalment emboirats mentre davallavem. A la foto destaca el penyal des Racó

.

.

Bella estampa de la cascada al torrent des Racó aprop dels rentadors de Deià

.

. 

Celebrant el recorregut sense incidents, gaudim d'uns moments de bauxa i rialles, inclús després de que la propietat del bar ens convidi un parell de vegades a no fer escandol.

Un formidable recorregut de poc més de 8km de distància i unes 5 hores amb molt bona companyia!