Senda dels Caçadors / faxa d'en Pelai - Ordesa

Senda dels Caçadors i Faxa d'en Pelai (Ordesa, agost '20)

Per segon any consecutiu, he volgut pujar durant el meu període de vacances estiuenques als Pirineus, no només per escapar de la xafugor illenca i fruir del clima més fresc sino per gaudir del plaer de passejar per la "gran Muntanya". He de certificar aquell dit que diu que els Pirineus enganxen.
Ens hem desplaçat, com l'any passat, a Torla, punt de partida de diferents recorreguts de desigual intensitat. Aquí descriuré la emblemàtica senda dels Caçadors i la Faxa d'en Pelai fins arribar a la cascada de Cola de Caballo i tornar cap a la Pradera per les Gradas de Soaso i la Fageda.

.

. 

Hem arribat en bus a la Pradera de Ordesa, ja que en períodes estiuencs i per Pasqua roman tancada als cotxes particulars i només amb bus es pot accedir.
Ens hem aixecat prest, hem berenat al Silken Ordesa on estem fantàsticament acomodats i hem partit cap a la explanada de l'aparcament de Torla on surten els busos cap a la Pradera. Aviat partim i arribam al nostre primer destí. Des de la Pradera anem cap el començament del nostre primer repte: La senda dels caçadors, un rost sender que salva uns 600m de desnivell des del seu començament a la Pradera i el final, al mirador de Calcilarruego. Una horeta aproximada de pujada ininterrompuda i sense descans. A partir d'aquest bell indret, el sender discor per una bella cornisa anomenada faxa d'en Pelai.

.

.

Aviat començam a fruir de les vistes de l'entorn del canó d'Ordesa. A la foto, el Gallinero, amb el circ de Salarons a l'esquerra i el de Cotatuero a la dreta.

.

.

El Tozal de Mallo i el Mondarruego destaquen al començament de la inmensa i colpidora vall.

.

.

El cim de l'Otal al fons

.

.

Arribat al mirador de Calcilarruego

.

.

Vistes espectaculars des del mirador.

.

.

Continuam sender, ara més suau, fins al final del canó, on es troba la Cola de Caballo. Aquesta cornisa per on discor el sender és anomenada faxa d'en Pelai.

.

.

Punta Tobacor al davant, a l'altre banda del canó

.

.

Sierra de las Cutas...

.

.

...i ens topam amb una sorpresa botànica amb la que no contava: la flor alpina anomenada Edelweiss

.

.

A la distància podem copsar la Bretxa de Roland i el Dit del Taillon (Punta Bazillac, etc).

.

.

El paisatge no ens permet deixar de sorprende'ns. La bellessa que ens envolta és enorme

.

.

Zoom a una de les cascades de les Gradas de Soaso

.

.

Des d'aquest punt podem albirar el fons del circ de Soaso, on acaba el canó d'Ordesa amb la magestuosa cascada de la Cola de Caballo. Coronant el circ copsariem les tres Sorores, el casc del Marboré, el Monte perdido i s'Añisclo, però avui el cel està tapat, encara.

.

.

Retrospectiva

.

.

Arribam al circ de Soaso, amb la seva cascada emblemàtica, on berenarem sota la fina pluja.

.

.

Després de dinar i gaudir de l'espectacle paisagístic al circ, continuem pel sender de Soaso cap a la Pradera, el nostre punt de partida. Mentre, pel camí, fruim de les diferents cascades i paisatges que es van obrint a la nostra passa.

.

.

Impressionant la fageda

.

.

Finalment, arribats a la Pradera i després d'haver agafat el bus de tornada, arribam a Torla on podrem relaxar-mos i gaudir de la gastronomia, de la arquitectura del poble, de tot el que s'ens posa al nostre abast.

.

.

Puig de son Grua

Puig de son Grua (21 desembre '19)

Aquest dissabte he volgut fer un recorregut curt, sense massa complicacions i per això he triat una sortida que tenia pendent de fa temps, com tantes altres encara al llistat de deures.
Darrerament m'atrauen més els recorreguts relativament curts amb un puntet interessant com un pas o un terreny encara no trepijat, més que els recorreguts llargs i feixucs.
He arribat a Capdellà i deixat el cotxe a l'aparcament del poliesportiu. Allà comença el recorregut cap al carrer del Coll de n'Esteve.

.

.

A la sortida del poble ja tenim el turó de sa Grua al davant, amb les seves parets penya-segades per on discorren els passos de s'Arna, que és el que avui vaig a cercar, i el pas des Bou, més al sud-oest.

.

.

Avançant per la carretera cap a Andratx deixem a l'esquerra un primer desviament cap a la Vall Verda. pocs metres més envant ens topem, a la dreta, amb el desviament que hem d'agafar...

Seguim un camí ben marcat durant uns centenars de metres, fins que veim un sender marcat a la dreta que puja cap a les parets...

.

.

Arribam a les parets i topam amb una canal. Sense GPS em costa saber si és el pas, però una fletxa vermella pintada a una pedra, a la entrada de la canal, em dona la resposta.

.

.

A la base de la canal de pujada

.

.

La canal de pujada no representa cap problema técnic. Hem d'emprar ses mans per grimpar però sense entrebancs, fàcil. Bones preses per ses mans i els peus. En sortir del pas ens topem amb bones vistes d'Es Capdellà.

.

Vista cap a na Bauçana sobre les parets a la base de sa Grua

.

.

Panoràmica copsada des de la base de sa Grua

.

.

Als peus del turó de sa Grua i sobre les parets, avança un sender per sobre l'ampla cornisa.
En un punt determinat es veu un sender que s'enfila a l'esquerra per un comellaret brut de vegetació. He triat aquest punt per accedir al cim.

.

.

Després d'uns quinze o vint minuts de pujada a les braves, arribam a les cingleres del cim

.

.

El punt geodèsic al cim del puig de sa Grua.

.

.

Autofoto amb el Galatzó de rerafons.

.

.

Una vegada ascendit al cim, he tornat davallar per la mateixa vessant. La vessant nord és massa abrupta. Assoleix el sender que recorre la cornisa ara en direcció nord, cap el coll de sa Grua

.

.

El sender es va convertint en un camí o pista forestal que puja des de ses cases de son Hortolà

.

.

Passam davant una antiga construcció enrunada

.

.

Resseguint el camí, passam per les restes d'un portell...

.

.

...i continua el camí en descens. Hem d'estar atents al coll de sa Grua perquè ens hem de desviar a l'esquerra. Si continuessim el camí, acabariem davallant cap a ses cases de son Hortolà i no volem tenir problemes amb la propietat.

.

.

Del coll de sa Grua un enfilat de fites ens marquen el camí en continu descens cap el camí de sa Vinya, vora la caseta des Tramuntanal, per on passarem més tard.

.

.

Davallant, ens topam amb els típics ranxos de carboners, en aquest cas, emprant unes gran roques com a refugi

.

.

El sender del comellar s'uneix a un sender més còmode i ample que ens davallarà cap a la caseta des Tramuntanal

.

.

Vista de la vall de les cases des Galatzó

.

.

Davallant el sender, ens topem amb el GR211 que uneix Es Capdellà amb Estellencs

.

.

Sortim pel portell de la finca des Galatzó cap es Capdellà

.

.

Abans d'arribar a Es Capdellà, copsam el turó des puig des Grau que acabem de pujar i davallar en menys de 3 hores en total, amb un paisatge bucòlic típic dels camps mallorquins.
.

.